435 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 435 aC (cdxxxv aC) |
| Islàmic | 1089 aH – 1088 aH |
| Xinès | 2262 – 2263 |
| Hebreu | 3326 – 3327 |
| Calendaris hindús | -379 – -378 (Vikram Samvat) 2667 – 2668 (Kali Yuga) |
| Persa | 1056 BP – 1055 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -184 |
| Ab urbe condita | 319 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 460 aC 450 aC 440 aC - 430 aC - 420 aC 410 aC 400 aC | |
| Anys | |
| 438 aC 437 aC 436 aC - 435 aC - 434 aC 433 aC 432 aC | |
El 435 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Esdeveniments
- Disputa entre les ciutats de Corint i Còrcira per Epidamne que es va originar quan els oligarques d'Epidaure, enderrocats per una revolta i enviats a l'exili, van voler tornar a governar aquella ciutat. Corint va donar suport als oligarques i Còrcira als demòcrates segons explica Tucídides amb detall. Còrcira va derrotar Corint davant del promontori de Leucimme,[1] i encara que segons aquest historiador va ser un dels detonants de la guerra del Peloponnès, no es coneix el resultat final del conflicte.[2]
- Estàtua de Zeus a Olímpia, una figura gegant sedent, d'uns 12,4 metres d'alçada,[3] feta per l'escultor grec Fídies cap al 435 aC al santuari d'Olímpia, i erigit al temple de Zeus.[4]
- La República Romana derrota la ciutat de Veios en la presa de Fidenes. Quint Servili Prisc Fidenat, després d'un incident a principis de l'any 435 aC quan els habitants de Fidenes van entrar en territori romà i el va assolar, va ser nomenat dictador pel Senat. Servili Prisc va nomenar magister equitum a l'antic cònsol Pòstum Ebuci Helva Còrnicen.[5]
- Aquell any van ser elegits cònsols a Roma Gai Juli Jul i Luci Virgini Tricost.
Naixements
- Evàgores I, rei de Salamina de Xipre (data aproximada).[6]
Necrològiques
Referències
- ↑ Tucídides. Història de la guerra del Peloponès, I, 24-28
- ↑ Smith, William (ed.). «Dyrrhachium». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ Phidias from encyclopædiabritannica.com. Consulta 27 de desembre de 2023
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, V, 11, 1-5
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 21
- ↑ «Evàgores I». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 febrer 2021].
