A Little Bit of Heaven
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Nicole Kassell |
| Protagonistes | Kate Hudson Gael García Bernal Kathy Bates Lucy Punch Whoopi Goldberg Peter Dinklage Treat Williams Rosemarie DeWitt Steven Weber Alan Dale Romany Malco Johann Urb Ivan Neville  |
| Director artístic | Stuart Wurtzel |
| Producció | John Davis, Mark Gill, Robert Katz, Neil Sacker i Adam Schroeder |
| Guió | Gren Wells |
| Música | Ivan Neville |
| Fotografia | Russell Carpenter |
| Muntatge | Stephen A. Rotter |
| Vestuari | Ann Roth |
| Productora | Davis Entertainment i The Film Department |
| Distribuïdor | Millennium Entertainment i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 2011 |
| Durada | 106 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia, drama, novel·la |
| Lloc de la narració | Nova Orleans |
           | |
A Little Bit of Heaven és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Nicole Kassell i estrenada el 2011.[1]
Argument
Marley Corbett (Kate Hudson), una dona despreocupada amb una carrera publicitària prometedora, grans amics, i un divertit sentit de l'humor, s'assabenta que té un càncer de còlon terminal. La notícia la hi dona el Dr. Julian Goldstein (Gael García Bernal), un jove metge de renom d'origen judeo-mexicà, amb un aspecte endurit, que s'impressiona profundament i l'afectat la manera com Marley accepta les notícies del seu destí amb humor i dignitat. Des d'allà, Marley i Julian s'enamoren, i aprofiten el millor possible el temps que els queda.
Repartiment
- Kate Hudson: Marley Corbett
- Kathy Bates: Beverly Corbett
- Gael García Bernal: Julian Goldstein
- Whoopi Goldberg: God
- Peter Dinklage: Vinnie
- Romany Malco: Peter Cooper
- Rosemarie DeWitt: Renee Blair
- Treat Williams: Jack Corbett
- Steven Weber: Rob Randolph
- Johann Urb: Doug
- James Hébert: Matt
- Alan Dale: Dr. Sanders
- Nick Jones: Venedor
Rebuda
La pel·lícula ha tingut ressenyes extremadament negatives de la crítica, amb una ràtio del 4% a Rotten Tomatoes basat en 50 ressenyes. Peter Travers de Rolling Stone donava a la pel·lícula zero estrelles, anomenant-lo un "estupida pel·lícula sentimental."[2]
