Andrew Wiles
 (2005)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 abril 1953 (71 anys) Cambridge (Anglaterra) |
| Dades personals | |
| Formació | Merton College - grau universitari (1971–1974) Clare College King's College School (en)  Universitat de Cambridge - Philosophiæ doctor (–1980) Leys School |
| Tesi acadèmica | Reciprocity Laws and the Conjecture of Birch and Swinnerton-Dyer (1979) |
| Es coneix per | Demostrar el Darrer teorema de Fermat |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Harvard (1977–1980) Universitat de Cambridge (1975–1980) Universitat de Princeton Institut d'Estudis Avançats de Princeton |
| Membre de | Academia Europaea (2015–) Societat Filosòfica Americana (1997–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1996–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1994–) Royal Society (1989–) Acadèmia Francesa de les Ciències |
| Alumnes | Manjul Bhargava |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral |
|
| Família | |
| Pares | Maurice Wiles (en) i Paddy Mowll (en) |
Premis
| |
 | |
Sir Andrew John Wiles (Cambridge, Anglaterra, 11 d'abril de 1953) és un matemàtic britànic. Va assolir la fama mundial el 1995 quan va demostrar uns certs casos de la conjectura de Taniyama-Shimura, els quals, segons la demostració de Kenneth Ribet de 1990 d'una conjectura efectuada l'any 1986 per Gerhard Frey, implicaven el Darrer teorema de Fermat.
El 1993 Wiles anuncià la demostració general del teorema,[6] demostració que resultà errònia, però que ell mateix amb l'ajuda del seu deixeble Richard Taylor va corregir durant l'any 1994, una demostració que fins fa poc semblava inabastable.[7] Aquesta demostració fou publicada el 1995 en un article de 98 pàgines a la revista Annals of Mathematics i implica l'ús de funcions el·líptiques i representacions de Galois.[8][9]
Premis i distincions
Alguns dels premis que se li ha atorgat són: el Premi Fermat el 1995, el Premi Schock el 1995, la Medalla Reial el 1996, el Premi Rei Faisal el 1998, el Premi de Pitàgores el 2004 i el Premi Shaw el 2005.[10] El març de 2016 rep el Premi Abel.[11]
Referències
- ↑ Andrew Wiles al Mathematics Genealogy Project.
- ↑ «Sir Andrew Wiles KBE FRS». Londres: Royal Society. Arxivat de l'original el 2015-11-17.
- ↑ Castelvecchi, Davide «Fermat's last theorem earns Andrew Wiles the Abel Prize». Nature, 531, 7594, 2016, pàg. 287–287. DOI: 10.1038/nature.2016.19552.
- ↑ «A British mathematician just won a $700,000 prize for solving this fascinating centuries-old math problem 22 years ago». [Consulta: 19 març 2016].
- ↑ Iyengar, Rishi. «Andrew Wiles Wins 2016 Abel Prize for Fermat's Last Theorem». [Consulta: 19 març 2016].
- ↑ Kolata, Gina «At Last, Shout of 'Eureka!' In Age-Old Math Mystery» (en anglès). The New York Times, 24-06-1993, pàg. 1.
- ↑ Xarles, Xavier «L'ABC de l'aritmètica». Butlletí de la Societat Catalan de Matemàtiques, 2005, pàg. 53-57.
- ↑ Wiles, 1995.
- ↑ «Gana el «Nobel» de Matemáticas por resolver un problema formulado hace tres siglos». diari ABC, 15-03-2016. [Consulta: 17 març 2016].
- ↑ «Biografia d'Andrew Willes». [Consulta: 14 agost 2014].
- ↑ «Sir Andrew J. Wiles receives the Abel Prize» (en anglès). The Abel Prize. The Norwegian Academy of Science and Letters. Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 18 març 2016].
Bibliografia
- Wiles, Andrew «Modular elliptic curves and Fermat's last theorem» (en anglès). Annals of Mathematics, 141, 1995, pàg. 443-551..
- Singh, Simon. Fermat's Enigma: The Epic Quest to Solve the World's Greatest Mathematical Problem (en anglès). Nova York: Anchor Books, 1998, p. 315. ISBN 0385493622. Traducció catalana: L'enigma de Fermat. Una bona explicació divulgativa del teorema de Fermat i de diversos temes de teoria de nombres.
Guardonats amb el Premi Abel | |
|---|---|
|
