Anna Veiga Lluch

Infotaula de personaAnna Veiga Lluch
Biografia
Naixement27 agost 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formació professionalLlicenciada i doctora en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perBiòloga, investigadora i professora universitària. Especialitzada en reproducció assistida, embriologia clínica, genètica reproductiva i bioètica; així com l'estudi de les cèl·lules mare i les seves aplicacions clíniques en el tractament de les malalties degeneratives.
Activitat
OcupacióProfessora associada del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) (2002-)
Directora científica del Servei de Medicina de la Reproducció de l'Hospital Universitari Quirón-Dexeus (2005-)
Directora del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona CMR[B] (2005-)
OcupadorEuropean Society of Human Reproduction and Embryology (en) Tradueix (2013–2015)
European Society of Human Reproduction and Embryology (en) Tradueix (2011–2013)
European Society of Human Reproduction and Embryology (en) Tradueix (2009–2011)
Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, directora (2005–)
Hospital Universitari Dexeus (2005–2021)
Hospital Universitari Dexeus (1982–2005)
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsEmili Lluch Oribe (avi matern) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Col·legiat d'Honor Col·legi de Biòlegs de Catalunya e(CBC) (2017)
Premi d'Honor Dr. Benapès, Sociedad Española de Medicina y Cirugía Cosmética (SEMCC) (2016)
Investida doctora honoris causa por la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (2015)
Guardonada amb el Premi “Fem Talent” Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) (2014)
Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, Categoria d'Or (2013)
Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari (2012)
Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica de Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya (2006)
Premi “Amics dels Amics” concedit per la Universitat Autònoma de Barcelona (2006)
Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic del Departament d'Universitat de Recerca i Societat de la Informació (DURSI) (2005)
Creu de Sant Jordi (2004)

Anna Veiga Lluch (Barcelona, 25 d'agost de 1956) és una biòloga, investigadora i professora universitària; especialitzada en reproducció assistida, embriologia clínica, genètica reproductiva i bioètica; així com en l'estudi de les cèl·lules mare i les seves aplicacions clíniques en el tractament de les malalties degeneratives.[1]

Carrera professional

Llicenciada el 1979 en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctora en biologia (1991, Cum Laude) per la mateixa universitat. Des del 1998 és coordinadora del Màster en Biologia de la Reproducció i Tècniques de Reproducció Assistida del Servei de Medicina de la Reproducció de l'Institut Universitari Quirón-Dexeus juntament amb el Departament de Biologia Cel·lular i Fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona[2](UAB). Des del 2002 és professora associada de la Facultat de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).[3]

Activament implicada en Tècniques de Reproducció Assistida (ART) des dels inicis de la Fecundació in vitro. L'any 1982 fou nomenada directora I+D+i de l'Àrea de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de l'Hospital Universitari Quirón-Dexeus,[4] càrrec que va ocupar fins al 2005. En l'actualitat és directora científica del Servei de Medicina de la Reproducció del Departament d'Obstetrícia i Ginecologia de Dexeus Salut de la Dona.[5] Va formar part de l'equip que va portar a terme la primera fecundació in vitro a l'Estat Espanyol, que va culminar amb el naixement de Victoria Anna Sánchez Perea el 12 de juliol de 1984.[6]

Fundadora i presidenta de l'Asociación Española para el Estudio de la Biología y de la Reproducción (ASEBIR) (1993-2003). Presidenta de l' European Society for Human Reproduction and Embryology (ESHRE) [7] 2011-2013), vicepresidenta i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) (2004-2015).

Membre de nombroses societats científiques nacionals i internacionals, American Society of Reproductive Medicine (ASRM), Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Secció Endocrinologia i Reproducció, Sociedad Española de Fertilidad (S.E.F.), European Society for Human Reproduction and Embryology (ESHRE), Asociación para el estudio de la Biología de la Reproducción (ASEBIR), Societat Catalana de Biologia (S.C.B.), Scientists for Reproductive Medicine(alpha), International Society for Stem Cell Research (ISSCR).

Membre Honorific de la Società Italiana Embriologia Reproduzzione e Riccerca (SIERR), de la Asociación para el Estudio de la Biología de la Reproducción (ASEBIR) i de l'Institut Medicofarmacèutic de Catalunya.

Des de la seva creació el 2005, dirigeix el Banc de Línies Cel·lulars de Barcelona[8] (BLCB), unitat funcional del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR [B]).[9] En aquest, els seus investigadors s'han centrat cap a projectes innovadors en el camp de la derivació de les línies cel·lulars pluripotents, incloent les cèl·lules mare embrionàries procedents d'embrions sobrants de programes de Fecundació in vitro i cèl·lules mares de pluripotència induïda.

Coordinadora científica del Projecte European Human Embryonic Stem Cell Registry de Cèl·lules Mare (EU hESCreg) (2005-2009) [10]

Ha publicat més de 280 articles científics en revistes nacionals i internacionals i 65 capítols de llibres, 5235 citacions, h-índex: 35. Membre del Consell Editorial de diversos revistes científiques Internacionals i nacionals.

Ha participat com organitzadora o ponent en nombrosos esdeveniments científics internacionals relacionats amb: Embriologia clínica, Genètica de la Reproducció, Cèl·lules Mare i Teràpia Cel·lular.

El 2011 publica el seu llibre El Miracle de la Vida, una vida dedicada a la ciència explicada en primera persona. Una vida que ha dut Anna Veiga de la Fecundació in vitro a la investigació en cèl·lules mare en una recerca permanent d'avenços que ens ajuden a viure millor.

Distincions

Ha rebut els següents reconeixements:

  • Premi a la trajectòria científica de la Societat Catalana de Biologia (2019)[11]
  • Premi Col·legiat d'Honor Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC) (2017)
  • Premi d'Honor Dr. Benapès, Sociedad Española de Medicina y Cirugía Cosmética (SEMCC) (2016)
  • Investida doctora honoris causa por la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (2015)
  • Guardonada amb el Premi “Fem Talent” Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) (2014)
  • Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, Categoria d'Or (2013)
  • Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari (2012)
  • Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica de Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya (2006)
  • Premi “Amics dels Amics” concedit per la Universitat Autònoma de Barcelona (2006)
  • Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic del Departament d'Universitat de Recerca i Societat de la Informació (DURSI) (2005)
  • Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya (2004)

Referències

  1. «Anna Veiga Lluch». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Màster en Biologia de la Reproducció i Tècniques de Reproducció Assistida».
  3. «Universitat Pompeu Fabra». Arxivat de l'original el 2016-11-14.
  4. «Hospital Universitari Quirón-Dexeus».
  5. «Salut de la Dona».
  6. «Victòria Anna».
  7. «European Society for Human Reproduction and Embriology».
  8. «Banc de Línies Cel·lulars de Barcelona». Arxivat de l'original el 2016-12-30.
  9. «Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona». Arxivat de l'original el 2016-11-14.
  10. «European Human Embryonic Stem Cell Registry».
  11. «La Sociedad Catalana de Biología premia a Anna Veiga por su trayectoria», 26-06-2019. [Consulta: 9 juliol 2019].

Enllaços externs

  • Pàgina personal al Banc de Línies Cel·lulars Arxivat 2016-11-28 a Wayback Machine.
  • Pàgina a Dexeus Arxivat 2016-11-27 a Wayback Machine.
  • Portal de Producció Científica de la UPF
  • Vegeu aquesta plantilla
2005: Jorge Wagensberg  · 2006: Anna Veiga  · 2007: Ricard Torrents  · 2008: Mara Dierssen  · 2009: Eudald Carbonell  · 2010: Joan Ignasi Cirac  · 2011: Jordi Font  · 2012: Valentí Fuster
  • Vegeu aquesta plantilla
Xavier Amorós · Lina Badimon · Pilar Benejam · Renada Laura Portet · Roser Capdevila · Francesc Casares · Agustí Cohí · Tomasa Cuevas · Mercè Durfort · Marta Estrada · Manel Giménez · Llorenç Gomis · Josep Llobera · Xavier Lucaya · Pilar Malla · Manel Martínez · Manel de la Matta · Lola Mitjans · Agustí Montal · Miguel Núñez · Sebastià Piera · Modest Prats · Pedro Ruiz · Carme Ruscalleda · Carme Sansa · Colita · Josep Lluís Sureda · Maria Dolors Torres · Anna Veiga · Josep Vilarasau · Amical de Catalunya dels Antics Guerrillers Espanyols a França · Associació Amics de la Seu Vella de Lleida · Associació d'Exinternats del Franquisme a Catalunya · Casino Menestral Figuerenc · Círcol Catòlic de Badalona · Club Muntanyenc Sant Cugat · Cobla La Principal del Llobregat · Col·legi Oficial de Metges de Lleida · Cooperativa Obrera Tarraconense · Escola Universitària d'Infermeria Santa Madrona de la Fundació "la Caixa" · Institut Joan Lluís Vives · Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra · Tamaia Associació de dones contra la violència familiar
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
  • Vegeu aquesta plantilla
2000: Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Reventós i Desmond Tutu  · 2001: Miquel Batllori i Ernest Lluch  · 2002: Francesc Vendrell  · 2003: Jordi Savall  · 2004: Montserrat Trueta  · 2005: Adolfo Pérez Esquivel  · 2007: Els Setze Jutges i Lluís Serrahima  · 2010: Roser Capdevila  · 2011: Josep Guardiola  · 2012: Càritas i Òmnium Cultural  · 2013: Núria Gispert, Carme Ruscalleda i Anna Veiga  · 2014: Josep Carreras  · 2015: Institut Guttmann, Rosa Barenys i Martorell, Maria Dolors Calvet i Puig, Teresa Eulàlia Calzada Isern, Concepció Ferrer i Casals, Helena Ferrer i Mallol, Marta Mata i Garriga, Trinitat Neras Plaja i Assumpció Sallés i González  · 2016: Manel Esteller  · 2017: Mossos d'Esquadra, Serveis d'emergències, Guàrdia Urbana de Barcelona i Policia Local de Cambrils  · 2018: Associació de Mestres Rosa Sensat  · 2019: Carola Rackete i Òscar Camps  · 2020: Els professionals del sistema de salut  · 2021: Represaliats del procés i als col·lectius jurídics que els defensen  · 2022: Núria Feliu, Pau Riba, Joaquim Arenas i Margarida Muset  · 2023: Futbol Club Barcelona (femení)
Registres d'autoritat
Bases d'informació