Artur Masriera i Colomer

Infotaula de personaArtur Masriera i Colomer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Arturo Masriera y Colomer Modifica el valor a Wikidata
16 juliol 1860 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1929 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, traductor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 16 de juliol de 1860 — Barcelona, 25 de novembre de 1929) fou un escriptor i historiador català.[1]

Dirigí el taller d'argenteria del seu pare des del 1885. Abandonà els estudis de jesuïta i es doctorà en dret, i fou catedràtic d'institut a Ciudad Real, Lleida i Reus.

La seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols, entre poesia i prosa. A més, col·laborà a publicacions com La Bandera Catalana, L'Aureneta (Buenos Aires) i La Patria Catalana, i a La Vanguardia. Participà diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona, guanyant diversos premi i essent fou proclamat Mestre en Gai Saber l'any 1905. A més, traduí sovint en català i estudià els clàssics grecollatins, i dirigí la part literària de l'Enciclopedia Espasa. Traduí al català el Hamlet de Shakespeare i les tragèdies d'Èsquil.[2] Va deixar inèdita una traducció en vers de tota la Ilíada, que sembla haver-se perdut, llevat de cent setze versos de la Patroclia («La mort de Patrocle»).[3]

Obra

Poesia

  • Recull de poesies d'Artur Masriera, publicat per la Ilustració Catalana dins la col·lecció Lectura Popular Biblioteca d'autors catalans, cap a l'any 1915
    Poesies líriques, històriques, bíbliques i populars (1879)
  • Poesies (1893)
  • De l'art vell i de l'art nou (1913)
  • Júlia

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[4]

Prosa

  • Tretze són tretze. Faules reaccionàries (1904)
  • Perles catalanes (1878)
  • Triunfantes y olvidados (1912)
  • El catalanismo literario en las regiones (1913)
  • De mi rebotica (1913)
  • Los buenos barceloneses... (1924)
  • Bibliografia de la Barcelona vuitcentista (1924)
  • Oliendo a brea (1926)
  • Barcelona isabelina y revolucionaria (1930)
  • Diccionario de diccionarios. (Castellà, llatí, francès, català, italià, portuguès, anglès, alemany) (1916-1917)
  • Lo Santuari de Nostra Senyora de Agres, en Alacant

Traduccions

Referències

  1. «Artur Masriera i Colomer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Pòrtulas - 2017, pàg. 99.
  3. Publicada al Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, any III, núm 12, octubre-desembre del 1903. Pòrtulas - 2017, pag. 99.
  4. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Jocs Florals de Barcelona; Jocs Florals de Barcelona. Consistori. Jochs Florals de Barcelona : [premis]. Barcelona : Estampa de la Renaxensa, 1875. 
  6. "La Vanguardia", dimarts, 2 maig 1881, pàgina 2 PDF
  7. "La Vanguardia" dilluns, 2 de maig de 1898, pàgina 1 PDF
  8. 8,0 8,1 "La Vanguardia" dilluns, 30 d'abril de 1900, pàgina 1 PDF

Bibliografia

  • Necrològica a "La Vanguardia", edició de dimarts, 26 de novembre de 1929 PDF (castellà)
  • Bassegoda i Amigó, Bonaventura «El polígraf n'Arthur Masriera y Colomer». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, volum 30, Núm. 106, 1930. PDF
  • Alberich, Joan. «Artur Masriera i Colomer (1860-1929)». A: La nissaga catalana del món clàssic. Barcelona: Auriga, 2011, p. 189-190. 
  • Pòrtulas, Jaume. «Homeristes a l'Acadèmia». A: El palau de l'humanisme. Cent anys de bones lletres al Palau Requesens. comanegra, 2017, p. 98-104. ISBN 9788416605897. 


Premis i fites
Precedit per:
Josep Soler i Palet
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XVI

1924-1929
Succeït per:
Joaquim Balcells i Pinto
  • Vegeu aquesta plantilla
1861: Víctor Balaguer  · 1862: Jeroni Rosselló  · 1863: Rubió i Ors  · 1866: Marià Aguiló  · 1867: Josep Lluís Pons  · 1868: Adolf Blanch  · 1869: Francesc Pelagi Briz  · 1871: Jaume Collell  · 1873: Tomàs Forteza  · 1874: Francesc d'Assís Ubach  · 1875: Serafí Pitarra  · 1877: Àngel Guimerà  · 1878: Damas Calvet  · 1880: Jacint Verdaguer  · 1883: Josep Franquesa  · 1885: Ramon Picó  · 1887: Terenci Thos  · 1890: Joaquim Riera  · 1892: Josep Martí Folguera  · 1896: Anicet de Pagès  · 1897: Frederic Rahola  · 1898: Francesc Badenes  · 1900: Guillem August Tell  · 1902: Miquel Costa  · 1903: Joan Maragall  · 1908: Apel·les Mestres  · 1909: Joan Alcover  · 1910: Llorenç Riber  · 1914: Folch i Torres  · 1926: Ramon Garriga  · 1931: Josep Maria de Sagarra  · 1936: Felip Graugés  · 1941: Domènec Perramon  · 1949: Mercè Rodoreda  · 1953: Agustí Bartra  · 1958: Joaquim Boixés  · 1959: Albert Manent  · 1961: Ventura Gassol  · Narcís Lunes  · 1963: Carles Pi  · 1967: Manuel de Pedrolo  · 1971: Ambrosi Carrion  · Albert Junyent 1973: Ramon Muntanyola  · 1974: Josep Lladó i Pascual  · 1975: Gabriel Mora  · 1978: Olga Xirinacs  · 1987: Lina Casanovas  · 1990: Gabriel Mora  · 1991: Anton Carrera  · 2006: Teresa Costa-Gramunt  · 2017: Eva Moreno
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)