Bloody Mallory

Infotaula de pel·lículaBloody Mallory
Fitxa
DireccióJulien Magnat Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Adrià Collado
Dominique Frot
Julien Boisselier
Laurent Spielvogel
Ludovic Berthillot
Olivia Bonamy
Olivier Hémon
Sophie Tellier
Valentina Vargas
Dominique Marcas
Thylda Barès (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióOlivier Delbosc Modifica el valor a Wikidata
MúsicaKenji Kawai Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNicolas Duchêne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'acció, comèdia de terror, cinema de vampirs i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0299556 Filmaffinity: 580420 Allocine: 39148 Rottentomatoes: m/bloody-mallory Letterboxd: bloody-mallory Allmovie: v271446 TV.com: movies/bloody-mallory TMDB.org: 24829 Modifica el valor a Wikidata

Bloody Mallory és una pel·lícula de 2002 dirigida per Julien Magnat en el seu debut com a director] i escrita per Magnat i Stéphane Kazandjian. La pel·lícula és protagonitzada per Olivia Bonamy, Adrià Collado, Jeffrey Ribier, Laurent Spielvogel, Valentina Vargas, Julien Boisselier i Thylda Barés . La partitura de la pel·lícula va ser composta per Kenji Kawai.

La pel·lícula en si és una barreja de terror, acció i comèdia en un estil que recorda molt als programes de televisió nord-americans com ara Buffy the Vampire Slayer i Xena: Warrior Princess.[1]

Argument

Mallory (Bonamy) és el cap d'una força d'atac d'elit dirigida pel govern dedicada a combatre el sobrenatural. El seu equip inclou la drag queen Vena Cava (Ribier), una experta en explosius; un mut, preadolescent telèpata capaç de posseir altres anomenades Talking Tina (Barès); i un agent governamental armat anomenat Durand (Perkins-Lyautey). S'envien per protegir un convent d'un assalt per part d'un grup de monstres no-morts quan són atacats per un assaltant desconegut. La batalla deixa Durand mort, Vena Cava ferida i Tina en coma. Simultàniament, el nou elegit papa (Spielvogel) és segrestat per estranys atacants emmascarats que resisteixen les bales dels guardaespatlles del papa. S'acosta a Mallory per rescatar el papa, una feina que accepta de mala gana quan s'adona que pot haver-hi una connexió entre l'agressor del seu equip i els segrestadors del papa.

Seguint els segrestadors fins a una dimensió de butxaca que conté un poble sencer que havia desaparegut del mapa uns anys abans, Mallory i el seu equip s'uneixen al Pare Carras (Collado), un sacerdot format en arts marcials i un dels guardaespatlles presents en el moment del segrest del papa. La seva recerca del papa finalment porta a Lady Valentine (Vargas), una vampira centenaria que va sobreviure a la decapitació durant la Revolució Francesa, i la seva missió de convocar Abadon, un àngel caigut que cobrirà el món en la foscor.

Càsting

Segons les entrevistes presents al DVD de la Regió 1, Valentina Vargas es va mostrar reticent a aparèixer a la pel·lícula, però la forta campanya del director Magnat la va convèncer d'inscriure's.

Llançament

Bloody Mallory es va estrenar a França el 17 de juliol de 2002.[2] Va ser llançada als Estats Units el segon trimestre de 2004.[2]

Influència i referències

Magnat ha admès estar molt influenciat per l'estil visual i la hiperrealitat de l'anime i el manga. Aquesta influència és més evident durant les escenes finals de la primera batalla de la pel·lícula entre Mallory i els no-morts atacant l'església.

L'aparença de Mallory, especialment el seu cabell vermell brillant i l'uniforme revelador, recorda molt al personatge principal de la pel·lícula Run Lola Run.

El Necronomicon, una obra que apareix a la ficció de terror de H. P. Lovecraft, és referida diverses vegades com si es tractés d'un document legal, inclosa la citació de paràgrafs i subseccions relacionades amb les condicions de convocar un dimoni.

Un ninot viu reivindicatiu d'un episodi de 1963 de la Twilight Zone es diu Talky Tina.

Referències

  1. «Half an interview with Julien Magnat, of Bloody Mallory», 28-04-2008. [Consulta: 23 gener 2010].
  2. 2,0 2,1 «Bloody Mallory (2002)» (en french). Unifrance.org. [Consulta: 26 febrer 2018].

Enllaços externs

  • Tràiler de la pel·lícula a YouTube