Carmina Pleyan i Cerdà

Infotaula de personaCarmina Pleyan i Cerdà
Biografia
Naixement10 gener 1917 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 2011 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióFilòloga
Família
CònjugeJosep García i López
Premis
  • (1988)  Creu de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata

Carmina Pleyan i Cerdà (Lleida, 10 de gener de 1917 - Barcelona, 24 de febrer de 2011) fou una lingüista catalana.[1][2]

Biografia

Estudià l'ensenyament secundari a l'Institut de Lleida i als anys 30 anà a Barcelona per estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma. Catedràtica de llengua i literatura espanyola per la Universitat de Barcelona, fou professora d'ensenyament secundari de llengua castellana a Lleida, Figueres i Girona. El 1963 va obtenir la càtedra de l'Institut Montserrat i el 1970-1975 fou responsable d'orientació pedagògica de l'Institut Joanot Martorell, a Esplugues de Llobregat, Barcelona.[3][1]

El 1933 va formar part de la tertúlia literària de l'Ateneu Barcelonès amb Joan Vinyoli, Òscar Samsó, el seu futur marit Josep García i López, Francesc Gomà i Musté i Pere Ribera.[4]

Durant els anys 1950 va elaborar manuals escolars d'aprenentatge del castellà, que destaquen pel domini de recursos sintàctics i gramaticals de la llengua com a element bàsic per a una millor expressió de les idees.[5][6] Es va esforçar a posar les aportacions de la lingüística al servei de l'aprenentatge i el desenvolupament personal dels alumnes. Sempre considerà que calia una profunda renovació pedagògica; s'interessà especialment pel procés d'aprenentatge del alumnes amb dificultats i es dedicà a estudiar el fracàs escolar.[1][6]

Al llarg de tota la seva vida professional va escriure i publicar diverses obres: treballs sobre literatura i lingüística, consideracions sobre el procés d'ensenyament i aprenentatge i el paper clau que hi té el domini de la llengua, i els ben coneguts llibres de text per a tots els nivells educatius, tant per a l'editorial Teide com per a Barcanova, Vicens-Vives o altres.[1][6]

El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va ser Sòcia d'Honor de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya.[2]

Obres

  • El Teatro romántico (1946)
  • Gamma: curso de lengua castellana (1950)
  • Verbo. Segundo curso (1955)
  • Teoría literaria (1967) amb Josep García i López
  • Sintagma. Lengua y literatura españolas (1972) amb Josep García i López
  • Reflexiones sobre la enseñanza de la lengua (1975), a Cuadernos de pedagogía, Nº 4.
  • El lenguaje, instrumento de aprendizaje social e intelectual (1975) a Cuadernos de pedagogía, Nº 12.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Gomà, Lala. «Pioneres. Dones universitàries de la Segona República». Arpa Films i Nao Cinematogràfica, 2021. [Consulta: 23 abril 2022].
  2. 2,0 2,1 «Mor la lingüista Carmina Pleyan». [Consulta: 24 febrer 2021].
  3. «Carmina Pleyan i Cerdà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Carmina Pleyán i Cerdà, obituari a El Punt
  5. P.G. «Carmina Pleyan i Cerdà - 25 febrer 2011». [Consulta: 24 febrer 2021].
  6. 6,0 6,1 6,2 «La maestra. Carmina Pleyán». La Vanguardia, 26-02-2011. [Consulta: 23 abril 2022].
  • Vegeu aquesta plantilla
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
Bases d'informació