Castellà al Sàhara Occidental
| Lingüística castellana | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dialectes
| ||||||
| Accentuació Conjugació verbal Verbs irregulars Ortologia Llista de falsos amics del català amb el castellà | ||||||
La presència del castellà al Sàhara Occidental és donada pel contacte iniciat al segle xv entre Espanya i el Sàhara Occidental que desembocaren en la colonització espanyola del territori feta el segle xix.[1]
Història
La influència lingüística màxima va tindre lloc durant la dècada de 1960 per la gran quantitat de serveis donats per l'Administración espanyola i la política educativa feta que implicà tot el sistema educatiu no universitari. El 1970 el 21,8% de la població (el total eren 76.425 habitants) eren castellanoparlants.
El 1975 el poble sahraui refugiat a Tinduf va mantindre l'espanyol com a signe identitari per a diferenciar-se de l'entorn francòfon. Així, a la República Àrab Sahrauí Democràtica el castellà és la segona llengua oficial, sent la primera l'àrab.
L'espanyol esdevingué le llengua de cooperació als Campaments de Refugiats Sahrauís.[1] Cuba inicià el 1977 una col·laboració amb el Sàhara Occidental enviant-hi metges. Fins al desembre 2005 hi havia enviat uns 735 col·laboradors en sectors de salut, educació i cultura.[2] Des de 1977 Cuba també va permetre que els sahrauís cursaren estudis de secundària i universitaris. A Espanya des de 1996 han cursat estudis no universitaris sahrauís.[1]
La formació a l'estranger, Cuba, Espanya i altres països latinoamericans, sent majoritàriament a Cuba, ha permés que l'espanyol es diversificara i es mantinguera al Sàhara Occidental.[3]
Les Vacances en Pau iniciades el 1979 són un dels enllaços que mantenen l'ús del castellà viu.[4]
Ensenyament
El 1976 es creà el Ministeri d'Ensenyança, Salut i Assumptes Socials. La política educativa era bilingüe (espanyol i àrab).
El 1978 el Ministeri d'Educació i Ensenyança establí l'ensenyament obligatori en espanyol per als cursos de quart a sisè de primària i 7è a 9è de secundària.
De 1994 a 1999 el ministeri va fer una reforma per a formar als professors, crear un currículum d'espanyol i provà un Pla d'Espanyol per a les àrees de treballs manuals, tecnologia, animació escolar i educació física, que seria el primer pas per a un futur establiment de l'educació secundària en espanyol.
El mestres han estudiat principalment a Cuba i en un nombre menor a Espanya. També ha sigut característic la falta de material escolar en espanyol des de sempre. A l'inici, els professors empraren llibres bilingües editats pel Ministeri d'Educació d'Espanya en l'època colonial.
El 2002 de 65.096 nens, 25.749 alumnes estudiaven el castellà.[5]
El sistema educatiu del Sàhara Occidental ha anat deteriorant-se per la falta de material educatiu, la falta de docents i el gran nombre de nens. A més, des dels anys vuitanta del segle XX diverses organitzacions no governamentals han dut a terme activitats de formació en espanyol.[6]
Usos de l'espanyol
Malgrat el deteriorament de l'educació, l'ús oral i la producció escrita i audiovisual augmenta entre la població. Part de la documentació oficial s'escriu a més d'en àrab, en espanyol.
Sahara Press Service publica en àrab, castellà, francès i anglès. Radio Nacional de la RASD emet en espanyol una hora diària (23:00 a 24:00 de la nit). RASD-TV i la seua edició digital ofereixen documents en castellà i en hassania subtitulat al espanyol. També hi ha moltes pàgines web en espanyol escrites per saharauís.
Molts saharauís, especialment els criats i formats a Espanya i Cuba, tenen l'espanyol com la seua primera llengua. I hi ha dos generacions literàries en espanyol a Cuba: la Generació de l'Exili i la Generació de l'Amistat.[7]
És la "llengua de la salut" perquè tots els textos del Ministeri de Salut i dels centres de salut està en castellà. El personal sanitari és sobretot cubà i espanyol.
Les mares saharauis demenen aprendre l'espanyol per a comunicar-se amb les famílies espanyoles que acullen als seus fills.
Una part important de la població sap espanyol fins i tot aquells qui no han rebut una educació reglada en espanyol.
Dins dels Campaments de Refugiats Saharauis la llengua castellana s'empra per a unes funcions i l'àrab per a altres, fenomen anomenat bilingüísme social.[6]
Hi ha un servei de biblioteques anomenat Libros de Arena que estenen la cultura en espanyol.[8]
Influència sobre l'àrab hassania i viceversa
El dialecte de l'àrab parlat al Sàhara Occidental rep moltes influències en el lèxic per part de l'espanyol.[6]
Alhora, l'espanyol saharauí està influït pel hassania. Aquesta influència es dona amb la "velarització de múltiples fonemes i una considerable oscil·lació vocàlica i inestabilitat de la e i la o espanyolas".[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Romero, 2006, p. 48.
- ↑ Romero, 2006, p. 48, 51.
- ↑ Romero, 2006, p. 48-49.
- ↑ Romero, 2006, p. 50, 52.
- ↑ Romero, 2006, p. 49.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Romero, 2006, p. 50.
- ↑ 7,0 7,1 Romero, 2006, p. 51.
- ↑ Jiménez Jiménez, Agustín. «El español para la paz y el desarrollo en el desierto de Tinduf». A: Retos educativos actuales en la formación del profesorado. Universidad de Murcia, 2014, p. 5-6. ISBN 978-84-697-0567-4.
Bibliografia
- Romero, Pilar Candela «El español en los Campamentos de Refugiados Saharauis (Tinduf, Argelia)». Enciclopedia del español en el mundo : Anuario del Instituto Cervantes 2006-2007, 2006, pàg. 48-52.
