Consonant dorsal

Punts d'articulació
  • Labial
    •     Bilabial
      •         Labiovelar
      •         Labiocoronal
    •     Labiodental
    •     Dentolabial
  • Bidental
  • Coronal
    •     Linguolabial
    •     Interdental
    •     Dental
    •     Dentoalveolar
    •     Alveolar
    •     Postalveolar
      •         Palatoalveolar
      •         Retroflexa
  • Dorsal
    •     Postalveolar
      •         Alveolopalatal
    •     Palatal
      •         Labiopalatal
    •     Velar
    •     Uvular
      •         Uvuloepiglotal
  • Laríngia (Gutural)
    •     Faríngia/Epiglotal
    •     Glotal
  • Perifèrica
Patró de la llengua
  • Apical
  • Subapical
  • Laminal
  • Sulcal
  • Cupulada
  • Lateral
  • Palatal
  • Velar
  • Uvular
  • Faríngia
  • Vegeu aquesta plantilla

Les consonants dorsals són consonants articulades amb la part posterior de la llengua (el dors). Inclouen les consonants palatals, velars i, en alguns casos, alvèolo-palatals i uvulars. Contrasten amb les consonants coronals, articulades amb la part frontal flexible de la llengua, i les consonants laríngeals, articulades a la faringe.[1]

Funció

El dors de la llengua pot contactar amb una àmplia regió del paladar, des del paladar dur (consonants palatals), el vel flexible darrere d'aquest (consonants velars), fins a l'úvula a la part posterior de la cavitat bucal (consonants uvulars). Aquestes distincions no són clares, i de vegades s'observaran graduacions més fines com ara pre-palatal, pre-velar i post-velar .

Com que la punta de la llengua es pot enrotllar cap enrere per contactar també amb el paladar dur per a les consonants retroflexes (subapical-palatals), les consonants produïdes pel contacte entre el dors i el paladar de vegades s'anomenen dorso-palatals.

Exemples

Consonants dorsals
Símbol AFI Nom de la consonant Llengua Exemple AFI
⟨ɲ⟩ Nasal palatal sonora albanès një [ɲə]
⟨ʝ⟩ Fricativa palatal sonora grec modern για [ʝa]
⟨ç⟩ Fricativa palatal sorda alemany Reich [ʁaɪ̯ç]
⟨j⟩ Aproximant mediopalatal sonora anglès yellow /ˈjɛloʊ/
⟨ŋ⟩ Nasal velar sonora sing /ˈsɪŋ/
⟨ɡ⟩ Oclusiva velar sonora garden /ˈgɑrdən/
⟨k⟩ Oclusiva velar sorda cake /ˈkeɪk/
⟨ɣ⟩ Fricativa velar sonora grec modern góma (γόμα) /ˈɣoma/
⟨x⟩ Fricativa velar sorda malai akhir /a:ˈxir/
⟨ʍ⟩ Aproximant labiovelar sorda anglès whine /ˈʍaɪn/
⟨w⟩ Aproximant labiovelar sonora anglès water /ˈwɔːtər/
⟨q⟩ Oclusiva uvular sorda àrab Qur'an (قرآن) /qurʔaːn/
⟨ɢ⟩ Oclusiva uvular sonora persa Qom /ɢom/
⟨ʁ⟩ Fricativa uvular sonora francès Paris /paʁi/
⟨χ⟩ Fricativa uvular sorda alemany Bach [baχ]

Referències

  1. Ladefoged, Peter. The sounds of the world's languages. Oxford, OX, UK: Blackwell Publishers, 1996. ISBN 978-0-631-19815-4. 
  • Vegeu aquesta plantilla

Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
iy
ɨʉ
ɯu
ɪʏ
ɪ̈ʊ̈
ʊ
eø
ɘɵ
ɤo
əɵ̞
ɤ̞
ɛœ
ɜɞ
ʌɔ
æ
aɶ
äɒ̈
ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Pulmonars
Lloc → Labial Coronal Dorsal Laríngia
↓ Mode Bila­bial Labio­dental Den­tal Alve­olar Post­alve­olar Retro­flexa Pal­a­tal Ve­lar Uvu­lar Fa­rín­gia Glo­tal
Nasal m ɱ n ɳ̊ ɳ ɲ̊ ɲ ŋ̊ ŋ ɴ
Oclusiva p b t d ʈ ɖ c ɟ k ɡ q ɢ ʡ ʔ
Fricativa ɸ β f v θ ð s z ʃ ʒ ʂ ʐ ç ʝ x ɣ χ ʁ ħ ʕ h ɦ
Aproximant ʋ ɹ ɻ j ɰ̊ ɰ
Bategant ⱱ̟ ɾ ɽ ɢ̆ ʡ̯
Vibrant ʙ r ɽ͡r ʀ ʜ ʢ
Fricativa lateral ɬ ɮ ɭ˔̊ ɭ˔ ʎ̥˔ ʎ˔ ʟ̝̊ ʟ̝
Aproximant lateral l ɭ̊ ɭ ʎ̥ ʎ ʟ̥ ʟ ʟ̠
Bategant lateral ɺ ɺ̢ ʎ̯ ʟ̆
No pulmonars
Clics ʘ ǀ ǃ ǂ ǁ
ʘ̃ ʘ̃ˀ ʘ͡q ʘ͡qʼ 𝼊
Implo­sives ɓ ɗ ʄ ɠ ʛ
Eject­ives t̪ʼ ʈʼ
θʼ ɬʼ ʃʼ
ʂʼ ɕʼ χʼ tsʼ tɬʼ
cʎ̝̥ʼ tʃʼ ʈʂʼ kxʼ kʟ̝̊ʼ qχʼ
Africades
p̪f b̪v ts dz ʈʂ ɖʐ
ɢʁ ɟʝ cʎ̥˔ ɟʎ˔ kʟ̝̊ ɡʟ̝
Coarticulades
Frica­tives ɕ ʑ ɧ
Aproxi­mants ʍ w ɥ ɫ
Oclu­sives k͡p ɡ͡b ŋ͡m
 
  • Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes-sonores
Consonants i vocals amb els sons
  • Vocals
  • Consonants
    • Pulmonars
    • No pulmonars
    • Africades
    • Coarticulades
  • Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors.