Edward Waring

Edward Waring

Segons una pintura de Thomas Kerrich (1748-1828)
Biografia
Naixement	1736 Shrewsbury (Anglaterra)
Mort	15 agost 1798 (61/62 anys) Plealey (en)
Dades personals
Formació	Magdalene College (Universitat de Cambridge)
Es coneix per	Problema de Waring
Activitat
Camp de treball	Teoria de nombres, matemàtiques i nombre
Lloc de treball	Cambridge
Ocupació	Matemàtiques
Organització	Càtedra Lucasiana (Universitat de Cambridge)
Membre de	Royal Society
Alumnes	John Dawson
Influències en	John Wilson
Obra
Estudiant doctoral	John Dawson
Família
Cònjuge	Mary Oswell
Premis Medalla Copley

Edward Waring (Old Heath (prop de Shrewsbury), Shropshire, 1734 - Pontesbury, Shropshire, 15 d'agost de 1798) va ser un matemàtic anglès.

Vida

Res es coneix dels seus primers anys de vida. Va ingressar al Magdalene College de la Universitat de Cambridge com becari i es va graduar el 1757 com a Senior wrangler (un dels més alts nivells d'estudis de grau matemàtic a Cambridge). Va ser elegit degà del Magdalene College el 1760, però hi va renunciar per ocupar la càtedra Lucasiana en morir John Colson, càrrec que va exercir fins a la seva mort. No obstant, mai va donar classes; és més, el 1767 es va graduar en medicina i va exercir com a metge en diversos hospitals de Londres, de Cambridge i St. Ives.^[1]

Els darrers anys de la seva vida els va passar reclòs amb la seva dona, a la seva propietat de Pontesbury; possiblement embogit.^[2]

Va ser elegit membre de la Royal Society el 1763 i condecorat amb la Medalla Copley el 1784.

Obra

El 1757 va començar a treballar en la seva obra Miscellanea analytica de aequationibus algebraicis et curvarum proprietatibus, de la que va publicar unes poques còpies del primer capítol, per donar suport a la seva candidatura a la càtedra Lucasiana, molt controvertida per la seva edat (només tenia 23 anys). El llibre complet es va publicar el 1762.^[3]

La seva primera meitat, considerablement ampliada, es va tornar a publicar el 1770 amb el títol de Meditationes algebraicae. El llibre és un desordre total: al costat de grans idees, es perd en elucubracions sense sentit; no segueix una notació rigorosa i, a més, el seu llenguatge és obscur en moltes ocasions.^[4] El mateix Waring, que en va enviar còpies a d'Alembert, Bèzout, Euler i Lagrange, es queixava el 1783 de no haver rebut resposta de cap d'ells.^[5]

En aquest llibre proposava la coneguda com conjectura de Waring, sense demostrar-la.

Referències

Vegeu també

• Interpolació polinòmica de Lagrange
• Problema de Waring

Bibliografia

• Crawford, L. «Edward Waring. Eighteenth Century Mathematician.» (en (anglès)). Transactions of the Royal Society of South Africa, Vol. 29, Num. 1, 1942, pàg. lxix-lxxiv. DOI: 10.1080/00359194209519799. ISSN: 0035-919X.
• Knox, Kevin C. «The negative side of nothing: Edward Waring, Isaac Milner and Newtonian values». A: Kevin C. Knox, Richard Noakes (eds.). From Newton to Hawking: A History of Cambridge University's Lucasian Professors (en (anglès)). Cambridge University Press, 2003, p. 205 i ss.. ISBN 0-521-66310-5. 
• Stedall, Jacqueline. From Cardano's Great Art to Lagrange's Reflections (en (anglès)). European Mathematical Society, 2011. ISBN 978-3-03719-092-0. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edward Waring» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Scott, J.F. «Waring, Edward». Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 maig 2015].
• «Edward Waring». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 maig 2015].