Equació diofàntica

Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres. El seu nom fa referència al matemàtic grec Diofant d'Alexandria, un dels primers a estudiar aquest tipus de problemes.

A més del problema de trobar les solucions d'una equació diofàntica particular, no és evident la mateixa existència de les solucions. Existeix un algorisme general per a trobar les solucions d'una equació diofàntica de primer ordre, però no per a ordres superiors. Aquest problema general ha estat sense obtenir una resposta definitiva durant molts segles i David Hilbert l'inclogué com un dels seus famosos 23 problemes. El 1970, Yuri Matiyasevich demostrà finalment que és impossible obtenir una solució general per a una equació diofàntica d'ordre qualsevol.

Equació diofàntica de primer ordre

És una equació de la forma a x + b y = c {\displaystyle \,ax+by=c} , i només té solució si m . c . d . ( a , b ) | c {\displaystyle \,\mathrm {m.c.d.} (a,b)|c} (és a dir, si el màxim comú divisor de a {\displaystyle \,a} i b {\displaystyle \,b} també divideix c {\displaystyle \,c} ).

Resolució general

Les solucions d'aquesta equació són:

x = r c t b {\displaystyle x=rc^{\prime }-tb^{\prime }}
y = s c + t a {\displaystyle y=sc^{\prime }+ta^{\prime }}

en què a , b , c {\displaystyle a^{\prime },b^{\prime },c^{\prime }} representen a / d , b / d , c / d {\displaystyle \,a/d,b/d,c/d} i és d = m . c . d . ( a , b ) {\displaystyle \,d=\mathrm {m.c.d.} (a,b)} . r {\displaystyle \,r} i s {\displaystyle \,s} són les solucions enteres de l'equació 1 = a r + b s {\displaystyle \,1=a'r+b's} .

Demostració
Tenim una equació diofàntica a x + b y = c {\displaystyle \,ax+by=c} , on d = m . c . d . ( a , b ) {\displaystyle \,d=\mathrm {m.c.d.} (a,b)} . Dividint l'equació inicial per d {\displaystyle \,d} , obtenim
a x + b y = c , m . c . d . ( a , b ) = 1 {\displaystyle a'x+b'y=c',\quad \mathrm {m.c.d.} (a',b')=1}

Per la identitat de Bézout, tenim que a r + b s = 1 {\displaystyle \,a'r+b's=1} . Multiplicant per c {\displaystyle \,c'}

a r c + b s c = c {\displaystyle a'rc'+b'sc'=c'\,}

On evidentment x = r c , y = s c {\displaystyle \,x=rc',\;y=sc'} . Restant les dues expressions, obtenim

a ( x r c ) + b ( y s c ) = 0 {\displaystyle \,a'(x-rc')+b'(y-sc')=0}

Per tant, a | y s c {\displaystyle \,a'|y-sc'} i b | x r c {\displaystyle \,b'|x-rc'} . És a dir, existeixen t {\displaystyle \,t} i u {\displaystyle \,u} que compleixen:

y = s c + t a {\displaystyle \,y=sc'+ta'}
x = r c + u b {\displaystyle \,x=rc'+ub'}

Substituint a l'equació inicial: c = a r c + a u b + b s c + b t a = c + a b ( u + t ) {\displaystyle \,c'=a'rc'+a'ub'+b'sc'+bta'=c'+a'b'(u+t)\,}

Per tant, u + t = 0 {\displaystyle \,u+t=0} . D'on obtenim la solució general exposada anteriorment.

Exemple

A continuació, resoldrem l'equació 27 x + 51 y = 111 {\displaystyle \,27x+51y=111} . En primer lloc, s'ha de comprovar que té solució: donat que el màxim comú divisor de 27 i 51 és 3, i 3 divideix 111, podem afirmar que sí que en té. Ara, resolent la identitat de Bézout 27 3 r + 51 3 s = 1 {\displaystyle \,{\frac {27}{3}}r+{\frac {51}{3}}s=1} , d'on trobem una solució immediata que és r = 2 , s = 1 {\displaystyle r=2,\;s=-1} . Per tant, la solució general serà:

x = 2 37 17 t {\displaystyle x=2\cdot 37-17t}
y = 1 37 + 9 t {\displaystyle y=-1\cdot 37+9t}

Alguns exemples

  • ax + by = c: s'anomena identitat de Bézout. Aquestes equacions es poden resoldre completament i la primera solució coneguda es deu al matemàtic indi Brahmagupta.
  • xn + yn = zn: per a n = 2 hi ha infinites solucions (x,y,z), les tripletes pitagòriques. Per a valors superiors de n, l'últim teorema de Fermat n'assegura la inexistència de solucions.
  • x² − n y² = 1: anomenada equació de Pell. Si n no és un quadrat perfecte, té infinites solucions que són una bona aproximació racional a l'arrel quadrada de n.
  • i = 0 n a i x i y n i = c {\displaystyle \sum _{i=0}^{n}{a_{i}x^{i}y^{n-i}}=c} , on n 3 {\displaystyle n\geq 3} i c 0 {\displaystyle c\neq 0} : s'anomenen equacions de Thue i, en general, tenen solució.

Referències

Castellet, Manuel; Llerena, Irene. «1». A: Àlgebra Lineal i Geometria. 4a ed.. ISBN 84-7488-943-X. 

Vegeu també

  • Aryabhata II
Registres d'autoritat
  • BNE (1)
  • BNF (1)
  • GND (1)
  • LCCN (1)
  • SUDOC (1)
  • NDL (1)
  • NKC (1)
Bases d'informació