Festival de Wartburg

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de Wartburg
Tipusassemblea
esdeveniment Modifica el valor a Wikidata
EpònimCastell de Wartburg Modifica el valor a Wikidata
Data18 octubre 1817 Modifica el valor a Wikidata
Els estudiants marxant cap a la fortalesa de Wartburg, a la rodalia d'Eisenach (Turíngia).

El primer Festival de Wartburg (alemany: Wartburgfest), celebrat el 18 d'octubre de 1817, va ser un important esdeveniment en la història alemanya que va tenir lloc al castell de Wartburg, prop d'Eisenach, i que fou clau en el desenvolupament de la lluita per l'Estat unitari alemany.

Context històric

A l'acabar la guerra d'alliberament contra França i Napoleó, molts partidaris de la integració dels Estats alemanys en una unió veieren el seu somni impossibilitat per les condicions signades al Congrés de Viena. Les reformes democràtiques no només es van encallar, sinó que va iniciar-se una època reaccionària amb repressió governamental contra la llibertat de premsa i d'associació. Començava l'era coneguda en l'àmbit germànic com Vormärz. El 1815 els estudiants de Jena fundaren l'organització juvenil Teutonia per tal de promoure idees d'unitat nacional a la universitat. Molts d'aquests estudiants havien participat en la guerra contra Napoleó, en batallons com el Lütschowsches Freikorps, l'emblema del qual esdevingué la bandera d'Alemanya. Els estudiants alemanys reclamaven un estat nació amb una constitució liberal alhora que condemnaven la reacció que estava tenint lloc en l'ordre polític.

El festival

El festival va tenir lloc 300 anys després que Martí Luter clavés les seves tesis i quatre anys després de la Batalla de les Nacions a Leipzig. Wartburg, el lloc escollit pels estudiants, era altament simbòlic a l'haver servit de refugi a Luter entre 1521 i 1522. Durant la seva estada a aquest castell, en Luter va començar a traduir el Nou Testament del llatí a l'alemany.[1] En el segle xix, i en el marc del Kulturkampf es va desenvolupar el mite, sense fonament lingüístic, de Luter com a pare de la llengua alemanya moderna, de manera que el castell de la Wartburg, on s'hauria iniciat el procés de traducció de la Bíblia a l'alt-alemany, esdevingué un símbol del nacionalisme alemany. En aquest festival s'hi cremaren llibres considerats reaccionaris, juntament amb insígnies napoleòniques com el bastó de caporal. La crema de llibres feta a Wartburg fou usada pels nazis com justificació de les seves accions a partir de 1933. Però des del poder es va fer servir aquesta trobada dels estudiants com una raó més per reprimir les forces liberals, amb edictes com els decrets de Karlsbad de 1819. El 1832 el Festival de Hambach fou celebrat amb les mateixes intencions. El segon festival de Wartburg hauria d'esperar fins a les revolucions de 1848 als Estats alemanys, que inaugurarien un canvi d'època, conegut avui com a Nachmärz.

Llibres cremats durant el festival

  • Jean Pierre Frédéric Ancillon: Ueber Souverainitaet, etc.
  • F. v. Cölln: Vertraute Briefe. Freymüthige Blätter
  • August Friedrich Wilhelm Crome: Deutschlands Crisis und Rettung im April und May 1813.
  • Dabelow: Der 13e Artikel der deutschen Bundesacte
  • Karl Ludwig von Haller: Restauration der Staatswissenschaft
  • August von Kotzebue: Geschichte des deutschen Reichs
  • Ludwig Theobul Kosegarten: Rede gesprochen am Napoleonstage 1800, Geschichte meines fünfzigsten Lebensjahres i Vaterländische Lieder
  • Carl Albert Christoph Heinrich von Kamptz: Codex der Gensd'armerie
  • Michel, Stefan: “»Luthers Sanhedrin« - Helfer und Mitarbeiter an der Lutherbibel”. Dins: Margot Käßmann i Martin Rösel (curadors): Die Bibel Martin Luthers - ein Buch und seine Geschichte. Pp. 117-135. Stuttgart: Deutsche Bibelbesellschaft / Leipzig: Evangelische Verlagsanstalt, 2016. ISBN 978-3-374-04408-5 i 978-3-438-06275-8.
  • W. Reinhard: Die Bundesacte über Ob, Wann und Wie? deutscher Landstände
  • Schmalz: Berichtigung einer Stelle in der Bredow-Venturinischen Chronik; und die beyden darauf
  • Saul Ascher: Germanomanie
  • Zacharias Werner: Martin Luther oder die Weihe der Kraft, Die Söhne des Thals
  • K. v. Wangenheim: Die Idee der Staatsverfassung
  • El Codi Civil Napoleònic
  • Justus Friedrich Wilhelm Zachariae: Über den Code Napoleon
  • Carl Leberecht Immermann: Ein Wort zur Beherzigung, 1814, (escrit contra la Burschenschaft de Halle)

Vegeu també

Notes

  1. L'afirmació, sovint repetida, que en Luter va fer la traducció a partir de l'original grec en l'edició erasmiana, no se sosté en esguard del fet que ell no sabia grec. Posteriorment a la seva estada a la Wartburg, en el marc del desenvolupament de la creació de la nova confessió, va adquirir coneixements, que només es poden qualificar de rudimentaris, del grec, de manera que la part central del treball lingüístic amb aquesta llengua va recaure en la figura d'en Melanchthon i d'altres, com ara en Joachim Camerarius.

Enllaços externs

  • German History Docs
Registres d'autoritat