Florian Zeller
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 juny 1979 (44 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | Institut d'Estudis Polítics de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Guionatge cinematogràfic |
| Ocupació | escriptor, dramaturg, director de cinema, guionista, realitzador |
| Ocupador | Institut d'Estudis Polítics de París |
| Gènere | Novel·la i teatre |
| Família | |
| Cònjuge | Marine Delterme |
Premis
| |
       | |
Florian Zeller (París, 28 de juny de 1979) és un escriptor i director francès.
Biografia
Encara que va començar com a novel·lista, es va convertir ràpidament en un dramaturg famós.
És, segons el setmanari francès L'Express, «juntament amb Yasmina Reza, el millor dramaturg francès»,[1] i segons The Guardian «l'autor teatral més apassionant de la nostra època».[2][3]
Florian Zeller és el dramaturg francès viu més representat fora de França.[4][5][6] Va dirigir el seu primer llargmetratge en 2019, El pare, adaptant la seva pròpia obra teatral homònima, protagonitzada per Anthony Hopkins i Olivia Colman.
Teatre
França
Florian Zeller ha escrit més de deu obres, que es van estrenar a París entre 2004 i 2020, abans de ser representades per tot el món.
Els més grans actors francesos han interpretat les seves obres: Catherine Frot (Si tu mourais, el 2006), (La Vérité, el 2011 i Le Mensonge, el 2015), Robert Hirsch (El pare el 2012 i Avant de s'envoler el 2016), Fabrice Luchini (Une heure de tranquillité, el 2013), Daniel Auteuil (L'Envers du décor, en 2016) o Isabelle Huppert (La Mère, en 2019)...
Les seves obres han rebut diversos premis a França, i en particular el Premi Molière a la millor obra teatral per a (El Pare en 2014).
Internacional
Després de la seva creació a França, en 2011, La Veritat es va estrenar en més de trenta països. A Londres, va guanyar la nominació de la «Millor comèdia de l'any» als Premis Laurence Olivier en 2017.
El pare és l'obra teatral de Zeller que fins ara ha collit el major èxit a l'estranger. A Londres, el periòdic The Guardian la va escollir la «millor obra de teatre de l'any».[7] Es considera que és «l'obra la més aclamada de la dècada».
Segons The Times, és «una de les millors obres de la dècada».[8]
El pare es va estrenar en més de 50 països,[5] entre ells Espanya, els Estats Units, la Xina, el Brasil, el Perú, Austràlia, l'Índia, Israel, Sud-àfrica, Alemanya, Itàlia, Hong Kong, Eslovènia, Polònia…. i va guanyar nombrosos premis a tot el món.
Avant de s'envoler es va estrenar a Londres al setembre de 2018 amb el títol The Height of the Storm i va tenir molt d'èxit. Va ser triada «la millor obra de l'any 2018».[9] Després es va estrenar a Broadway al setembre de 2019 amb el mateix elenc.[10] Ha estat nomenada « millor obra de teatre del segle XXI»[11] per The Guardian.
La Mère protagonitzada per Isabelle Huppert i Chris Noth en els papers principals es va estrenar a Nova York al febrer de 2019.[12]
Le Fils es va estrenar a Londres en 2019 i va rebre una crítica excepcional. Segons The Times, és «una de les obres la més brillants de la dècada». Posteriorment es va estrenar a més de 30 països.[13]
Espanya
A Espanya, El Padre es va estrenar el 2016 al Teatre Romea de Barcelona, dirigit per José Carlos Plaza, amb Héctor Alterio.[14]
Cinema
Florian Zeller va dirigir el seu primer llargmetratge en 2020, El pare, adaptat la seva pròpia obra teatral homònima, protagonitzada per Anthony Hopkins i Olivia Colman. Va ser presentat el gener de 2020 en la selecció oficial del Festival de Sundance, i va ser rebut amb una excel·lent crítica[15] · .[16]
The father també ha estat seleccionat al Festival Internacional de Cinema de Toronto, el Festival de Cinema de Telluride i per al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià[17]
Obres
- 2004: L'autre
- 2005: Le manège
- 2006: Si tu mourais, Prix Jeune Théâtre de l'Académie française
- 2008: Elle t'attend
- 2010: La mère
- 2011: La vérité
- 2012: Le père
- 2013: Une heure de tranquillité
- 2014: Le mensonge
- 2016: L'envers du décor
- 2016: Avant de s'envoler
- 2018: Le fils
Novel·les
- 2002: Neiges artificielles, Flammarion
- 2003: Les amants du n'importe quoi, Flammarion
- 2004: La fascination du pire, Flammarion – Prix Interallié
- 2006: Julien Parme, Flammarion
- 2012: La jouissance, Gallimard
Premis i distincions
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2020[18] | Premi del Públic de Sant Sebastià | El pare | Guanyador |
Referències
- ↑ Florian Zeller: "Le public a toujours raison" L'express, 8 de novembre de 2014
- ↑ [enllaç sense format] https://www.theguardian.com/stage/2016/apr/04/olivier-awards-2016-judi-dench-rufus-norris-national-theatre
- ↑ [enllaç sense format] https://www.thetimes.co.uk/article/review-the-son-at-kiln-theatre-nw6-gmp889jqz
- ↑ [enllaç sense format] https://www.lefigaro.fr/theatre/2018/05/27/03003-20180527ARTFIG00114-les-quatre-fantastiques.php
- ↑ 5,0 5,1 [enllaç sense format] https://www.lepoint.fr/culture/theatre-florian-zeller-le-dramaturge-le-plus-joue-dans-le-monde-03-08-2018-2241324_3.php
- ↑ [enllaç sense format] https://www.lefigaro.fr/theatre/2019/02/27/03003-20190227ARTFIG00203-florian-zeller-le-genie-du-pays-change-la-piece.php
- ↑ [enllaç sense format] https://www.theguardian.com/stage/2014/oct/23/the-father-review-ustinov-theatre-royal-bath-florian-zeller
- ↑ [enllaç sense format] https://www.thetimes.co.uk/magazine/culture/the-best-of-the-decade-jzfv7gs5k
- ↑ [enllaç sense format] https://www.theguardian.com/stage/2018/dec/17/top-10-theatre-shows-2018+The+Guardian
- ↑ [enllaç sense format] https://www.nytimes.com/2019/02/06/theater/the-height-of-the-storm-broadway.html
- ↑ [enllaç sense format] https://www.theguardian.com/stage/2019/sep/17/the-50-best-theatre-shows-of-the-21st-century
- ↑ [enllaç sense format] https://www.nytimes.com/2019/03/11/theater/review-the-mother-isabelle-huppert.html
- ↑ [enllaç sense format] https://www.lefigaro.fr/culture/florian-zeller-couronne-par-un-grand-prix-pour-son-theatre-20191016
- ↑ [enllaç sense format] https://madridesteatro.com/el-padre-con-hector-alterio/
- ↑ [enllaç sense format] https://www.lepoint.fr/cinema/les-francais-a-l-honneur-a-hollywood-03-02-2020-2361039_35.php
- ↑ [enllaç sense format] https://www.hollywoodreporter.com/review/father-review-1273990
- ↑ [enllaç sense format] https://www.telemetro.com/cine/2020/08/26/kiyoshi-kurosawa-inaugurara-la-seccion-perlak-del-festival-de-san-sebastian/3168759.html
- ↑ «El palmarés completo del 68 Festival de Cine de San Sebastián», 26-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
| 1928–1950 |
|
|---|---|
| 1951–1975 |
|
| 1976–2000 |
|
| 2001–present |
|
Premi del Cinema Europeu al millor guió | |
|---|---|
|
| 1983–2000 |
|
|---|---|
| 2001–present |
|
Premi Satellite al millor guió adaptat | |
|---|---|
| Dècada del 1990 |
|
| Dècada del 2000 |
|
| Dècada del 2010 |
|
| Dècada del 2020 |
|
