Forès

Forès

Localització
41° 29′ 39″ N, 1° 14′ 16″ E / 41.4941°N,1.2379°E / 41.4941; 1.2379
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Població humana
Població	47 (2023) (2,94 hab./km²)
Llars	28 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	16 km²
Altitud	866 m
Limita amb	Passanant i Belltall Sarral Rocafort de Queralt Conesa Solivella
Organització política
• Alcalde	Julià Josep Plaza i Briansó
Identificador descriptiu
Codi postal	43425
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43061
Codi IDESCAT	430614
Lloc web	fores.cat

Forès és un municipi de la Conca de Barberà.

Geografia

• Llista de topònims de Forès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Forès és situat a la part nord de la Conca de Barberà, a la baixa Segarra. Hi ha un nucli antic amb el castell de Sant Miquel de Forès en ruïnes, situat en el cim d'un turó, en l'extrem nord-est de la serra del Tallat; mentre que el raval del Pla de la Bassa, amb cases més modernes, està situat al peu del turó, a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa.

És, principalment, un municipi d'estiueig i de segones residències.

Forès té una privilegiada elevació que en fa un mirador natural de la Conca de Barberà i de part de la Segarra. Hom pot admirar el Montseny i el mar Mediterrani, mentre que a la part nord del poble, hom pot copsar les terres de Lleida.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 24 23 28 100 167 522 509 507 418 437

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 445 339 309 302 209 86 71 63 61 61

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 72 67 68 62 59 57 49 43 50 46

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 47 42 43 48 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Eleccions municipals

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Història

Fou vila reial, com consta al seu escut, i va tenir representació a les Corts Catalanes fins que l'any 1390 va complir-se el testament de Pere el Gran (3 de novembre de 1285) i fou del monestir de Santes Creus fins a la supressió dels senyorius l'any 1835.

L'any 1990, dins del Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, encpaçalat per Joaquim Molins, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al terme de Forès i una incineradora al Pla de Santa Maria. La decisió va generar un rebuig força generalitzat a la Conca de Barberà i a l'Alt Camp, i es desenvolupà un fort moviment ciutadà d'oposició al projecte. La contestació al Pla de residus en aquestes i d'altres comarques va fer que fos retirat i, posteriorment, es consensués entre la majoria dels grups polítics del Parlament de Catalunya una llei de gestió dels residus industrials que no donava indicació dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessàries. Una altra de les conseqüències fou la creació del partit comarcal Unió d'independents Conca de Barberà.

Església romànica de Forès

També, destaca l'església parroquial dedicada a Sant Miquel. És un edifici romànic, de la segona meitat del segle xii, amb planta d'una sola nau, avui mancat de l'absis. Al segle xiv s'afegiren dues capelles laterals que donaren lloc a una falsa planta de creu llatina. Té dues portes, les dues a migdia. La més antiga, emprada per les dones, està decorada amb quatre columnes per banda, timpà esculpit i semicercle d'amples dovelles. Està més d'un metre per sota del nivell del carrer i s'hi accedeix per esglaons de pedra. La segona porta, oberta a una capella lateral, és la porta dels homes. És més sòbria i a sobre seu s'alça el campanar, bastit sobre la mateixa volta de creuer. El campanar és de planta quadrada en el seu tram inicial i la seva part superior fou reconstruïda en època barroca amb tronc octogonal. S'hi conserva una fidel reproducció policromada d'una imatge gòtica (1324) de la Mare de Déu de la Salut, dipositada al Museu Diocesà de Tarragona.

Creus de terme

Resten dues creus de terme, una situada a la cruïlla dels camins a Conesa i a Rocafort de Queralt i l'altra al peu de la Bassa, ambdues són de tronc octogonal amb capitell esculpit. (A sota a la galeria de fotografies es pot veure la creu de terme al peu de la Bassa).

Festes i costums

• La Matança del porc (primers de març).
• Forès poesia i música (mitjans de maig).
• La festa de l'estiu (primer diumenge d'agost).
• La Festa Major (darrer dissabte d'agost).
• La Festa del Sagrat Cor (primer divendres de setembre).
• La Festa de la Mare de Déu de la Salut (7 de desembre).

Galeria d'imatges

• 
  Portal de les dones de l'església
• 
  Creu de terme
• 
  Vista des de l'entrada del poble
• 
  Vista des del mirador de Forès

Referències

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya