Francisco de Paula Pavía y Pavía

Francisco de Paula Pavía y Pavía

Francisco de Paula Pavía y Pavía a La Ilustración Española y Americana, 1881.
Nom original	(es) Francisco de Paula Pavía
Biografia
Naixement	17 juliol 1812 Cadis (Espanya)
Mort	7 novembre 1890 (78 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Justo
Ministre de Marina
23 de setembre de 1877 – 9 de desembre de 1879
← Juan Bautista Antequera y Bobadilla Santiago Durán y Lira →
8 de febrer de 1881 – 9 de gener de 1883
← Santiago Durán y Lira Arsenio Martínez-Campos Antón →
Activitat
Ocupació	polític
Carrera militar
Branca militar	Flota
Rang militar	vicealmirall
Conflicte	Spanish reconquest of Mexico (en) , Primera Guerra Carlina i Spanish–Moro conflict (en)
Premis  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Gran Creu de l'Orde de Carles III
Ministre de Marina Senador al Senat espanyol

Francisco de Paula Pavía y Pavía (Cadis, 17 de juliol de 1812^[a]- Madrid, 7 de novembre de 1890)^[1] va ser un polític espanyol, ministre de Marina en diversos gabinets de govern de la restauració borbònica.^[3]

Biografia

Nascut a Cadis el 18 de juliol de 1812, ingressà a l'Escola Naval Militar quan només tenia onze anys.^[2] Fou destinat amb les forces navals del Cantàbric durant la Primera Guerra Carlista i va participar en la presa de Pasaia (28 de març de 1836), en la d'Hondarribia (11 i 12 de juliol) i en el tercer setge de Bilbao.^[4]

Després d'una brillant carrera fou promogut a brigadier en 1852, a cap d'esquadra en 1863 i a vicealmirall en 1869.^[2] En diferents ocasions fou cap dels Departaments de la Península i els Apostadors d'Ultramar.^[2]

Va ser ministre de Marina des de setembre de 1877 a desembre de 1879, primer amb els governs conservadors de Cánovas del Castillo i Martínez Campos, per a passar en 1881 a fer-ho amb el govern liberal de Sagasta.^[2] En aquesta època va acompanyar al rei Alfons XII en el seu viatge a bord de l'esquadra per les costes de Galícia, assistint en Ferrol a la botadura del creuer Navarra i del canoner Paz.^[2] Fou responsable d'encarregar en 1882 el monument a Colom del port de Cartagena, obra de Juan Sanmartín y Senra.^[5][6]

Fou senador vitalici des d'abril de 1877, després d'haver-ne estat electiu en 1876.

Va morir a Madrid la matinada del 7 de novembre de 1890.^[2] I en el moment de la seva mort desenvolupava els càrrecs de vicepresident del Consell Suprem de Guerra i Marina i de vicepresident del Senat.^[2] Fou enterrat en la Sacramental de San Justo.^[7]

Condecoracions

Posseïa les següents condecoracions:^[2]

• Cavaller gran creu de l'Orde de Carles III.
• Cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.
• Cavaller gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild.
• Cavaller gran creu de l'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa.
• Cavaller gran creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, d'Itàlia.
• Cavaller gran creu de l'Orde de Leopold d'Àustria.
• Cavaller gran creu de l'Orde del Salvador de Grècia.
• Medalla d'or de l'Orde del Drac Volador de l'Imperi d'Annam.
• Gran creu del Mèrit Naval.
• Creu Llorejada de Sant Ferran de segona classe.
• Creu de la Diadema Reial.
• Medalla d'Irun i també la del Tercer Setge de Bilbao.

Notes

Referències

Bibliografia

• La Época «El vicealmirante Pavía». La Época [Madrid], 13.721, 07-11-1890, pàg. 3. ISSN: 2254-559X.
• Melendreras Gimeno, José Luis «Monumentos murcianos del siglo XIX». Estudios románicos, 6, 1987-1989, pàg. 1697-1712. ISSN: 0210-4911.
• Pascual, Pedro. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la restauración canovista. Ediciones de la Torre, 1999. ISBN 9788479602475. 
• Pérez Rojas, Javier. Cartagena, 1874-1936 (transformación urbana y arquitectura). Editum, 1986. ISBN 9788475640389. 

Càrrecs públics
Precedit per: Juan Bautista Antequera y Bobadilla	Ministre de Marina 1877-1879	Succeït per: Santiago Durán y Lira
Precedit per: Santiago Durán y Lira	Ministre de Marina 1881-1883	Succeït per: Arsenio Martínez-Campos Antón