Frans de Waal
 | Aquest article o secció tracta sobre una persona morta recentment. La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls. |
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (nl) Franciscus Bernardus Maria de Waal |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 29 octubre 1948 's-Hertogenbosch (Països Baixos) |
| Mort | 14 març 2024 (75 anys) Atlanta (Geòrgia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer d'estómac ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Utrecht - biologia (–1977) Universitat Radboud de Nimega Universitat de Groningen |
| Director de tesi | Jan van Hooff |
| Activitat | |
| Camp de treball | Etologia, zoologia, psicobiologia, primat i fotografia |
| Ocupació | professor d'universitat, fotògraf, autor, zoòleg, primatòleg, etòleg, investigador |
| Ocupador | Universitat Emory Universitat d'Utrecht |
| Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2004–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Societat Filosòfica Americana |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Jessica Flack |
Premis
| |
 | |
Franciscus Bernardus Maria de Waal, conegut simplement com a Frans de Waal ('s-Hertogenbosch, 29 d'octubre de 1948 - Atlanta, 14 de març de 2024),[1] fou un biòleg neerlandès. Estava especialitzat en primatologia i etologia i era considerat un expert important en aquestes disciplines.
Carrera
Va estudiar biologia a Nimega i Groningen, i va obtenir el seu doctorat el 1977 a la Universitat d'Utrecht. Del 1975 al 1981 va investigar la colònia de ximpanzés del Burgers Zoo d'Arnhem. Des del 1981 fa investigacions científiques als Estats Units i des del 1996 és catedràtic al departament de psicologia a la Universitat Emory d'Atlanta. Des del 1997 també és director del Living Links Center del Yerkes National Primate Research Center. El 2013 va acceptar la catèdra Eugène Dubois a la Universitat de Maastricht.[2]
El 2007, la revista americana Time el va citar entre els TIME 100: The People Who Shape Our World, una llista dels 100 artistes, científics, polítics, emprenedors, etc., amb més influència del moment.
Obra
Amb el seu llibre Chimpansee-politiek, De Waal va tenir èxit internacional per primer cop. En aquest llibre, explica el comportament d'aquests hominoïdeus com a intel·ligent i emocional. L'interès en la cognició dels primats i la col·laboració dels animals va sorgir en gran part per aquesta obra de De Waal.
També van suscitar interès les seves investigacions en el si de comunitats de primats per a solucions de conflicte, reconciliació, empatia i l'evolució de la moralitat. Les seves comparacions entre el comportament dels humans i el d'altres espècies d'animals li van donar renom internacional.
El 2006, Frans de Waal va publicar amb dos altres científics un article a la revista americana PNAS, en què van demostrar que els elefants disposen d'autoconeixement gràcies a la prova del mirall. Els humans, els hominoïdeus i els dofins també ho van aconseguir.
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
- Universitat d'Emory - biografia (anglès).
- VPRO Noorderlicht - Entrevista (neerlandès).
- Perque no hauriem de menysprear els ximpanzés. Entrevista Arxivat 2016-02-16 a Wayback Machine. (neerlandès).
- Coco Masters - Article amb la publicació de Frans de Waal al TIME 100: The People Who Shape Our World Arxivat 2013-08-07 a Wayback Machine. (anglès).
