Gerard Claret i Serra

Infotaula de personaGerard Claret i Serra
Biografia
Naixement10 març 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Andorra la Vella Modifica el valor a Wikidata
Executiu Escola Superior de Música de Catalunya
2000 – 2005 – Salvador Mas i Conde → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAndreu Claret i Casadessús Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan Claret i Solé, Andreu Claret i Serra i Lluís Claret i Serra Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1998)  Creu de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: c3ec526d-922a-4ab6-91f2-fa0ea0a62095 Discogs: 3797009 Modifica el valor a Wikidata

Gerard Claret i Serra (Andorra la Vella, 10 de març de 1951) és un violinista andorrà, fill de l'empresari i polític Andreu Claret i Casadessús, un dels fundadors d'ERC, i de Maria Serra. És germà del violoncel·lista Lluís Claret i Serra, del periodista i escriptor Andreu Claret i Serra i de Joan Claret i Solé defensor de la cultura catalana a Tolosa.[1]

Biografia

Els seus inicis al món de la música foren a l’Escola de Música del mestre Isidre Marva Palau, filial del Conservatori del Liceu, ubicada a La Seu d’Urgell.[2] El 1964, la família Claret es va traslladar a Barcelona i Gerard va ser un dels últims deixebles que va tenir Joan Massià. Abans va rebre classes de Domènech Ponsa i de Manel Calsina i posteriorment va treballar amb Gonçal Comellas i Enric Casals. Del 1972 al 1976, va perfeccionar la seva formació musical al Conservatori de Brussel·les amb Agustín León Ara, de qui va ser el seu assistent. György Sebök també ga ser una persona molt important en la seva formació. El 1968, amb 17 anys, va marcar el moment del debut professional de Gerard Claret, juntament amb el seu germà, quan van tocar per primera vegada al Palau de la Música Catalana com a membres de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. El mateix any va fundar el Quartet Ciutat de Barcelona amb el seu germà, Lluís Claret i Serra, amb el violinista Gonçal Comellas, llavors concertino d'aquesta orquestra, i amb el violista Mateu Valero. Amb aquest quartet, van inaugurar la temporada de cambra de l'Auditori de Palma amb Narciso Yepes, amb qui van realitzar concerts també a Barcelona, Madrid i París.[3][4]

El 1974 va guanyar el Concurs Tenuto de la Ràdio i Televisió Belga interpretant el Concert per a violí núm. 2 de Bela Bartók i va rebre la medalla del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona. El mateix any va oferir el primer recital a Barcelona amb el pianista Àngel Soler en un concert organitzat per les Joventuts Musicals de Barcelona al pati de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1976 va fundar el Quartet Numen a Cambrils i es va vincular amb la creació de l'Escola de Música de Vila-seca i en el Festival de Música de Cambrils.[3]

El 1981, amb el seu germà i el pianista Albert Attenelle, van fundar el Trio de Barcelona, que es va presentar al Palau de la Música Catalana interpretant la integral dels trios de Beethoven. Van gravar per al segell Harmonia Mundi els trios de Ravel, Xostakòvitx, Dvořák i Mendelssohn i el Triple concert de Beethoven. El trio va mantenir la seva activitat fins a l'abril del 1994. El va impulsar com a director artístic el Festival d'Ordino, actualment Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà.[3]

El 1993 va fer realitat el projecte més important de la seva vida artística quan va fundar l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra, l'ONCA, de la qual n'és el concertino director, així com director artístic de la Fundació ONCA.[3]

El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. Des del 2000, va ser el primer director de l'Escola Superior de Música de Catalunya fins al 2005, que fou substituït per Salvador Mas i Conde.[5] El 2001 va fundar la Jove Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra.[3]

El 2013, amb el seu germà va crear el Claret Piano Quartet amb Christian Ifrim, viola, i Maruxa Llorente, piano, amb el que van actuar en el cicle “Intèrprets Catalans” del Petit Palau. El 2018 es va celebrar el 25è aniversari de l'ONCA i els 50 anys de carrera artística de Lluís i Gerard Claret amb l'estrena del Doble concert de Salvador Brotons, encàrrec de la Fundació ONCA, i amb el retorn del Trio de Barcelona al Palau.[3]

Referències

  1. «Gerard Claret i Serra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. VALLRIBERA MIR, Manuel «Pere Vallribera i el triangle musical Andorra-Barcelona-Prada». Portella. Andorra, lletres, arts, núm. 6, Primavera 2013, pàg. 40-41.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Pagès, Mònica. «Lluís i Gerard Claret. 50 anys de carrera artística». Arxius Lluís i Gerard Claret. [Consulta: 23 novembre 2018].
  4. «Festivals de Meritxell». Informacions, 20-09-1981, pàg. [53-54].
  5. Morgades, Lourdes «Salvador Mas sustituye a Gerard Claret al frente de la Escuela Superior de Música». El País, 28-06-2005 [Consulta: 29 octubre 2017].

Enllaços externs

  • Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana[Enllaç no actiu]
  • El violí Guillemí de Gerard Claret. Reportatge emès al programa 'El taller del lutier' de Catalunya Música (2017) [Consulta: 13 de juliol del 2018]
  • Vegeu aquesta plantilla
Persones
Montserrat Abelló  · Manuel Anglada  · Heinrich Bihler  · Narcís Bonet  · Francesc de Paula Burguera  · Francesc Cabana  · Gerard Claret  · Joan Colomines  · Joan Creus  · Aurora Díaz-Plaja  · Mercè Diogène  · Joan Echevarria  · Antonio Fraguas de Pablo  · Josep M. Freixes  · Iñaki Gabilondo  · Maria Girona  · Josep Delfí Guàrdia  · Montserrat Gudiol  · Joseph Gulsoy  · Pascual Iranzo  · Gabriel Janer  · Joan Llorens  · Joan Lluís i Pallarès  · Joaquim Mallafrè  · Alexandre Masoliver  · Francesc Miñana  · Gregori Mir  · Xavier Miserachs  · Carles de Montoliu  · Víctor Moro  · Mary Ann Newman  · Luis del Olmo  · Antoni Pelegrí  · Esteve Polls  · Michael E. Porter  · Peret  · Andreu Rabasa  · Andreu Ribera  · Anton Sala-Cornadó  · Giuseppe E. Sansone  · Ramon Torrella  · Josep Ventosa  ·
Entitats
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
Registres d'autoritat
Bases d'informació