Gregorio Modrego Casaus

Gregorio Modrego Casaus

Bust de Gregorio Modrego sobre la seva tomba a la catedral de Barcelona, obra de Frederic Marès
Nom original	(es) Gregorio Modrego y Casaus
Biografia
Naixement	17 novembre 1890 El Buste (província de Saragossa)
Mort	16 gener 1972 (81 anys) Barcelona
Arquebisbe emèrit de Barcelona
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat Gregoriana de Roma
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1936–), prevere catòlic de ritu romà (1914–), polític
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres Reial Acadèmia Europea de Doctors
Ordenació sacerdotal en el ritu romà	3 de maig de 1914
Consagració	11 d'octubre de 1936 per Isidre Gomà i Tomàs
Altres ocupacions	Bisbe auxiliar de Toledo Bisbe titular d'Aezani Bisbe de Barcelona
Premis (1951)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc (1944)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1944)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc (1944)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
Aquebisbe emèrit arquebisbat de Barcelona 7 gener 1967 – 16 gener 1972 Diòcesi: arquebisbat de Barcelona Arquebisbe titular bisbat de Mons de Numídia 7 gener 1967 – 11 desembre 1970 Diòcesi: bisbat de Mons de Numídia Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Arquebisbe de Barcelona 25 març 1964 – 7 gener 1967 ← cap valor – Marcelo González Martín → Diòcesi: arquebisbat de Barcelona Procurador a Corts 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Arquebisbe catòlic 27 octubre 1952 – 16 gener 1972 Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 4 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 març 1943 – 1r maig 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Bisbe de Barcelona 30 desembre 1942 – 25 març 1964 ← Manuel Irurita Almandoz – cap valor → Diòcesi: bisbat de Barcelona Bisbe auxiliar de Toledo 8 juny 1936 – 30 desembre 1942 Diòcesi: arquebisbat de Toledo Bisbe titular bisbat d'Aezani 8 juny 1936 – 30 desembre 1942 Diòcesi: bisbat d'Aezani

Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un eclesiàstic espanyol, arquebisbe de Barcelona.

Després de cursar estudis al seminari de Tarassona, els prosseguí a la Universitat Gregoriana de Roma. Allà es doctorà en teologia i estudià Dret Canònic. Retornat a la seva diòcesi de Tarassona, de la qual era bisbe Isidre Gomà, fou ordenat sacerdot l'any 1914. Va ser professor del seminari. El bisbe Gomà, el 1930, el nomenà secretari de cambra i de govern d'aquell bisbat.

El 1933 en esdevenir Gomà cardenal i arquebisbe de Toledo el feu secretari canceller. El juny de 1936, un mes abans de la Guerra Civil, va ser nomenat bisbe auxiliar del cardenal Gomà i titular d'Aezani, a Turquia. Col·laborà estretament en la política del cardenal Gomà ^[1] L'any 1937, com tots els bisbes espanyols a excepció del cardenal Vidal i Barraquer i del bisbe Mateo Mújica Urrestarazu, havia signat la denominada Pastoral de la Cruzada l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats.

Finalitzada la guerra civil, el 1940 va ser designat vicari general castrense. Reorganitzà el clergat militar suprimit per la II República i que el componien uns 2.400 capellans militars.També va d'ésser de 1940 a 1942 Comendador General de la Bula de la Santa Cruzada,

El desembre de 1942 fou preconitzat bisbe de Barcelona. Fou el primer bisbe nomenant en virtut del nou conveni entre la Santa Seu i el govern del general Franco signat l'any anterior. Deu anys més tard, com a distinció, fou promogut pel papa Pius XII com arquebisbe ad personam, i el 1964 arquebisbe sede plena per elevació a arxidiòcesi de la seu barcelonina.^[1]

Durant el franquisme va ser durant molts anys Procurador en Corts^[2] per designació directa de Franco. Home vinculat al règim, fou un prelat en línia amb el nacionalcatolicisme que en tot moment donà suport a la dictadura. Tot i que sempre mostrà el seu desacord quan entenia que no es respectaven el drets de l'Església com fou el cas de la dura repressió de la manifestació de capellans de 1966.^[3]

Durant el seu pontificat dedicà atenció a la reconstrucció dels temples incendiats o malmesos durant guerra. Creà noves parròquies. Fomentà els moviments de laics que poc a poc anaren contestant el nacionalcatolicisme. Posicionament que s'estengué, també, entre el clergat. Fou el gran promotor del XXXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona. Celebrat pel maig de 1952, el qual entre altres objectius volia aconseguir una projecció positiva del nacionalcatolicisme a nivell internacional.^{[1] [3]}

En resposta a les dificultats socials de la postguerra i de la immigració impulsà obres assistencials i organitzà Càritas. Promogué els habitatges socials del barri del Congrés Eucarístic.^[1]

Participà en el Concili Vaticà II on formà part del sector més conservador i s'oposà amb força a temàtiques com la llibertat religiosa.^[3]

L'any 1967 li fou acceptada la renúncia^[4] per raons d'edat i fou nomenat arquebisbe titular de Monte in Numidia. Tres anys més tard i d'acord amb les noves normes per als bisbes jubilats, fou nomenat arquebisbe emèrit de Barcelona.

El seu pontificat es caracteritzà per la voluntat d’evitar conflictes i per l’atenció a les qüestions socials. Superà amb discreció i prudència les dificultats polítiques entorn de l’oposició clandestina i el catalanisme.^{[3] [4]}

Referències

Bibliografia

• Cárcel Ortï, Vicente. «Gregorio Modrego Casaus». A: Real Academia de la Historia. Diccionario Biográfico Español.. 
• Poblet, Francesc. «Gregorio Modrego Casaus». A: Solé Sabaté, J. M. (dir.) El franquisme a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 2002. 
• Muñoz, F.; Martí Bonet, J.M.; Catalan, F. «Gregorio Modrego Casáus, Obispo del XXXV Congreso Eucarístico Internacional». A: Documentos y notas históricas. Barcelona: Editorial Claret, 2002. 
• Rodó, Gonzalo. Historia de la Iglesia en España: 1931 - 1939, 1993. ISBN 8432129844. 
• Urbina, F. Iglesia y Sociedad en España: 1939-1975, 1975.