Horacio Sáenz Guerrero

Infotaula de personaHoracio Sáenz Guerrero
Biografia
Naixement1921 Modifica el valor a Wikidata
Logronyo (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 1999 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Dénia (la Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
Director La Vanguardia
1969 – 1983
← Xavier de Echarri – Lluís Foix i Carnicé → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2430772 Modifica el valor a Wikidata

Horacio Sáenz Guerrero (Logronyo, La Rioja, Espanya 1921 - Dénia, 30 d'agost del 1999) va ser un periodista espanyol.

Biografia

Nascut el 21 de novembre de 1921 a la ciutat de Logronyo. Estudià periodisme a l'Escola de Periodisme de Madrid, entrà a treballar el 16 d'octubre de 1942 al diari La Vanguardia Española, nom amb el qual era conegut el diari barceloní La Vanguardia.

Dins aquest diari desenvolupà la seva carrera periodística fent tasques de crític literari, teatral, cinematogràfic i taurí; encarregat de paginació; redactor en cap de les notícies nacionals. El 1961 va ser nomenat subdirector, amb Manuel Aznar de director i, més tard, amb Xavier de Echarri.[1] Així mateix també fou corresponsal de Time Life i The New York Times. El 1969, amb la mort de Xavier de Echarri, fou nomenat per la familia Godó director de La Vanguardia.[1]

Durant el seu mandat, fins al 1982, succeït per Lluís Foix, va consolidar la línia de moderació liberal del diari i d’una certa complicitat amb el catalanisme dels darrers anys de la dictadura i durant la Transició. Va col·laborar en altres mitjans, com ara Destino i Radio Nacional de España.[1]

El 1981, va rebre el premi de l’Agència EFE a la millor tasca informativa.[1] El mateix any, amb motiu del centenari del diari, Sáenz Guerrero va retirar del nom del diari l'adjectiu "española" imposat durant el 1939 per poder continuar publicant-se.

El 1987 va rebre el premi Mariano de Cavia del diari ABC i el desembre del mateix any li fou concedida la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca democràtica i de defensa dels valors nacionals de Catalunya. El 1988 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats "per la seva llarga i fecunda tasca com a director de La Vanguardia, on va propiciar, amb esperit democràtic i tolerant, un pluralisme integrador i, també, per l'exercici, fins avui, d'un periodisme de gran qualitat literària".[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Horacio Sáenz Guerrero». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 1988 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.



Premis i fites
Precedit per:
Diari "El Tiempo"
Diari "El Espectador"

8è Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats

1988
Succeït per:
Pedro Laín Entralgo
Fondo de Cultura Económica
Precedit per:
José Luis Garci
Un maestro
Premi César González-Ruano
1990
Succeït per:
Luchy Núñez
Matar a un niño
  • Vegeu aquesta plantilla
Persones
Entitats
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: María Zambrano  · 1982: Mario Bunge  · 1983: diari El País  · 1984: Claudio Sánchez Albornoz  · 1985: Josep Ferrater i Mora  · 1986: grup O Globo  · 1987: revistes El Tiempo i El Espectador  · 1988: Horacio Saénz  · 1989: Pedro Laín Entralgo i Fondo de Cultura Económica  · 1990: Universidad José Simeón Cañas  · 1991: Luis María Ansón  · 1992: Emilio García Gómez  · 1993: revista Vuelta  · 1994: missions espanyoles a Ruanda i Burundi  · 1995: Agència EFE i José Luis López Aranguren  · 1996: Indro Montanelli i Julián Marías Aguilera  · 1997: Václav Havel i CNN  · 1998: Reinhard Mohn  · 1999: Instituto Caro y Cuervo  · 2000: Umberto Eco  · 2001: George Steiner  · 2002: Hans Enzensberger  · 2003: Ryszard Kapuściński i Gustavo Gutiérrez Merino  · 2004: Jean Daniel  · 2005: Goethe-Institut, Instituto Cervantes, Instituto Camões, Alliance Française, Società Dante Alighieri i British Council  · 2006: National Geographic Society  · 2007: revistes Nature i Science  · 2008: Google  · 2009: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic  · 2010: Zygmunt Bauman i Alain Touraine  · 2011: Royal Society  · 2012: Shigeru Miyamoto  · 2013: Annie Leibovitz  · 2014: Quino  · 2015: Emilio Lledó  · 2016: James Nachtwey  · 2017: Les Luthiers  · 2018: Alma Guillermoprieto  · 2019: Museu del Prado
Registres d'autoritat
Bases d'informació