Jahvisme

El jahvisme és el nom que els estudiosos moderns donen a la religió de l'antic Israel.[1] El jahvisme era essencialment politeista, amb una gran quantitat de déus i deesses.[2] Al capdavant del panteó hi havia Jahvè, el déu nacional dels regnes israelites d'Israel i Judà, amb la seva consort, la deessa Aixera[3], i déus i deesses de segon nivell com Baal, Xamaix, Yarikh, Mot i Astarte, tots ells tenien els seus propis sacerdots i profetes i comptaven amb la reialesa entre els seus devots.[4][5] 

Les pràctiques del jahvisme incloïen festivals, sacrificis, confecció de vots, rituals privats i l'adjudicació de disputes legals.[6] Contràriament a la imatge presentada a la Bíblia hebrea, el temple de Jerusalem (de Jahvè) no era l'únic, ni tan sols central,[7] però el rei era el cap de la religió nacional i, per tant, el virrei a la Terra del déu nacional,[8] un paper que es reflecteix cada any quan presidia una cerimònia en què Jahvè era entronitzat al Sant Temple de Jerusalem.[9] 

El jahvisme va patir diverses remodelacions i recontextualitzacions, a mesura que la noció de les divinitats al marge o comparables a Jahvè es van anar degradant progressivament per les noves idees i corrents religiosos. Durant el període monàrquic de mitjana edat del ferro, la religió d'Israel es va moure cap a l'únic culte a Jahvè; tanmateix, aquests canvis teològics es van mantenir en gran part confinats a grups reduïts,[10] només es van estendre a la població en general durant la turbulència política generalitzada dels segles VII i VI aC. Aquesta progressiva evolució al monoteisme havia culminat en última instància al final de l'exili babilònic, i al segle iv aC, el jahvisme s'havia fusionat en el que ara es coneix com a judaisme del Segon Temple.[11] El jahvisme també va donar lloc al samaritanisme.[12]

Referències

  1. ↑ Miller, 2000, p. 1.
  2. ↑ Sommer, 2009, p. 145.
  3. ↑ Niehr, 1995, p. 54-55.
  4. ↑ Handy, 1995, p. 39–40.
  5. ↑ Meier, 1999, p. 45–46.
  6. ↑ Bennett, 2002, p. 83.
  7. ↑ Davies, 2010, p. 112.
  8. ↑ Miller, 2000, p. 90.
  9. ↑ Petersen, 1998, p. 23.
  10. ↑ Albertz, 1994, p. 61.
  11. ↑ Moore i Kelle, 2011, p. 402.
  12. ↑ Hjelm, Ingrid. The Samaritans and Early Judaism: A Literary Analysis (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2000. ISBN 978-0-567-26046-8. 

Bibliografia

  • Albertz, Rainer. A History of Israelite Religion, Volume I: From the Beginnings to the End of the Monarchy. Westminster John Knox Press, 1994. ISBN 978-0-664-22719-7. 
  • Bennett, Harold V. Injustice Made Legal: Deuteronomic Law and the Plight of Widows, Strangers, and Orphans in Ancient Israel. Eerdmans, 2002. ISBN 978-0-8028-3909-1. 
  • Davies, Philip R. «Urban Religion and Rural Religion». A: Religious Diversity in Ancient Israel and Judah. Continuum International Publishing Group, 2010. ISBN 978-0-567-03216-4. 
  • Handy, Lowell K. «The Appearance of Pantheon in Judah». A: The Triumph of Elohim: From Yahwisms to Judaisms. Peeters Publishers, 1995. ISBN 9053565035. 
  • Meier, S.A.. «Angel I». A: Dictionary of Deities and Demons in the Bible. Eerdmans, 1999. ISBN 978-0802824912. 
  • Miller, Patrick D. The Religion of Ancient Israel. Westminster John Knox Press, 2000. ISBN 978-0-664-22145-4. 
  • Moore, Megan Bishop; Kelle, Brad E. . Biblical History and Israel's Past: The Changing Study of the Bible and History. Eerdmans , 2011. ISBN 978-0802862600. 
  • Niehr, Herbert. «The Rise of YHWH in Judahite and Israelite Religion». A: The Triumph of Elohim: From Yahwisms to Judaisms. Peeters Publishers, 1995. ISBN 9053565035. 
  • Petersen, Allan Rosengren. The Royal God: Enthronement Festivals in Ancient Israel and Ugarit?. A&C Black, 1998. ISBN 978-1-85075-864-8. 
  • Sommer, Benjamin D. . The Bodies of God and the World of Ancient Israel. Cambridge University Press, 2009. ISBN 978-1139477789.