Joan Arús i Colomer

Infotaula de personaJoan Arús i Colomer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1891 Modifica el valor a Wikidata
Castellar del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 maig 1982 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Castellar del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: a0345d0b-1a6a-432b-bf1f-3f0e8afa0541 Modifica el valor a Wikidata
Autògraf i dedicatòria del poeta al llibre Sonets, 1915

Joan Arús i Colomer (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1 de gener de 1891 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 17 de maig de 1982) fou un poeta i assagista català.[1][2]

Va escriure poesia de tendència simbolista, a més de llibres de prosa. Va participar en nombroses ocasions als Jocs Florals de Barcelona, en els quals guanyà diversos premis, com ara Flor Natural el 1926 pel poema Sonets d'Amor, l'Englantina d'or el 1928 per Desolació i una altra Flor Natural el 1931 per La mort de Dòrcon. Havent obtingut aquests tres premis ordinaris fou proclamat Mestre en Gai Saber aquell mateix 1931.

De tendències clarament conservadores, oferí un sonet elogiós a Franco amb motiu de la seva visita a Sabadell el 1942.[3]

Obra publicada

Poesia

La seva producció poètica és molt extensa i comprèn els títols següents:

  • 1914: Cançons al vent
  • 1915: Sonets
  • 1916: Noves cançons
  • 1917: Llibre de les donzelles
  • 1918: El cant dispers
  • 1919: La mare i l'infant i altres poemes
  • 1922: Llibre d'amor (reeditat el 1947)
  • 1922: Idil·lis i elegies d'André Chénier
  • 1924: Nous poemes
  • 1926: Benaurança
  • 1927: El dolç repòs
  • 1936: Les absències (reeditat el 1952)
  • 1947: Llibre d'amor. Editorial Selecta.
  • 1955: Camins i paisatge
  • 1956: Antologia poètica. Ariel, S. L.
  • 1961: El vas transparent. Pareja, editor.
  • 1963: Les deus unides. Impremta M. Martí.
  • 1977: L'imperi del sonet. Edicions La Paraula Viva.

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[4]

Prosa

La prosa, especialment l'assaig crític, ha estat també conreada per Arús en els llibres:

  • 1918: In memoriam
  • 1919: La nostra expansió literària
  • 1922: Evolució de la poesia catalana
  • 1925: Notes sobre creació poètica
  • 1954: Poesia i snobisme i altres assaigs
  • 1955: Les posicions extremes en l'art i la poesia actuals
  • 1958: Un espectador ante la moderna pintura.Ediciones Ariel, S. L.
  • 1967: Carta a una poetessa
  • 1976: Experiències i reflexions entorn de la poesia. Editorial Pòrtic.
  • 1970: Tres poetes: Maragall, Alcober, Guasch. Editorial Pòrtic.
  • 2002: Obra poètica en prosa. Arxiu d'Història de Castellar del Vallès.

Ha publicat també diverses traduccions de novel·les d'autors francesos.

La Ruta literària Joan Arús

El 2015 es va inaugurar la QRuta Joan Arús, aquesta és un itinerari literari que duu per alguns dels indrets més encantadors de Castellar del Vallès, i que van ser lloc d'inspiració del poeta. La ruta està marcada amb codis QR i cadascun ens introdueix als seus llocs, als seus poemes, al seu món.

Referències

  1. «Joan Arús i Colomer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cuscó i Aymamí, 1992, p. 14-15.
  3. Franco en Sabadell. Archivo Histórico del Municipio. Sabadell. 1943.
  4. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèries II-Obres i III-Pliques
  5. "La Vanguardia", dilluns 4 de maig de 1914. Pàgina 6

Bibliografia

  • Cusco i Aymamí, Joan. 62 ceballuts. 2a ed. Sabadell: Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, 1992. ISBN 84-398-2453-X. 
  • Sellent Arús, M. Teresa «Dues cartes de Joan Puig i Ferreter adreçades a Joan Arús». Arraona: Revista d'història, 3a època, Núm. 11 format=PDF, 1992.

Enllaços externs

  • Joan Arús i Colomer a CIVTAT
  • Poema "Retorn de muntanya" de Joan Arús[Enllaç no actiu] PDF
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)
  • Vegeu aquesta plantilla
1861: Víctor Balaguer  · 1862: Jeroni Rosselló  · 1863: Rubió i Ors  · 1866: Marià Aguiló  · 1867: Josep Lluís Pons  · 1868: Adolf Blanch  · 1869: Francesc Pelagi Briz  · 1871: Jaume Collell  · 1873: Tomàs Forteza  · 1874: Francesc d'Assís Ubach  · 1875: Serafí Pitarra  · 1877: Àngel Guimerà  · 1878: Damas Calvet  · 1880: Jacint Verdaguer  · 1883: Josep Franquesa  · 1885: Ramon Picó  · 1887: Terenci Thos  · 1890: Joaquim Riera  · 1892: Josep Martí Folguera  · 1896: Anicet de Pagès  · 1897: Frederic Rahola  · 1898: Francesc Badenes  · 1900: Guillem August Tell  · 1902: Miquel Costa  · 1903: Joan Maragall  · 1908: Apel·les Mestres  · 1909: Joan Alcover  · 1910: Llorenç Riber  · 1914: Folch i Torres  · 1926: Ramon Garriga  · 1931: Josep Maria de Sagarra  · 1936: Felip Graugés  · 1941: Domènec Perramon  · 1949: Mercè Rodoreda  · 1953: Agustí Bartra  · 1958: Joaquim Boixés  · 1959: Albert Manent  · 1961: Ventura Gassol  · Narcís Lunes  · 1963: Carles Pi  · 1967: Manuel de Pedrolo  · 1971: Ambrosi Carrion  · Albert Junyent 1973: Ramon Muntanyola  · 1974: Josep Lladó i Pascual  · 1975: Gabriel Mora  · 1978: Olga Xirinacs  · 1987: Lina Casanovas  · 1990: Gabriel Mora  · 1991: Anton Carrera  · 2006: Teresa Costa-Gramunt  · 2017: Eva Moreno