Johan van der Velde

Infotaula de personaJohan van der Velde

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 desembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Rijsbergen (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1978-1983 TI-Raleigh
1984-1985 Vini Ricordi
1986-1986 Panasonic
1987-1988 Gis Gelati
1988-1989 TVM
1989-1989 Carrera
1990-1990 Tulip Computers
1990-1990 Artiach Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1987Classificació UCI 1987 (55è)
1986Classificació UCI 1986 (26è)
1985Classificació UCI 1985 (29è)
1984Classificació UCI 1984 (23è)
Tour de França Modifica el valor a Wikidata

Johan van der Velde (Rijsbergen, 12 de desembre de 1956) és un ciclista neerlandès, ja retirat, que fou professional entre 1978 i 1990.[1]

En els seus primers anys com a professional obtingué nombroses victòries de renom, com el Tour de Romandia i la Volta als Països Baixos el 1978 o el Campionat nacional en ruta i la Dauphiné Libéré de 1980. Aquell mateix any fou la revelació del Tour de França en aconseguir el mallot blanc de millor jove. La seva millor actuació al Tour l'aconseguí el 1982, quan acabà tercer de la classificació general.[2]

Amb tot, la carrera en la qual obtindrà millors resultats serà el Giro d'Itàlia. Allà guanyà tres vegades la classificació per punts (1985, 1987 i 1988), a banda de guanyar tres etapes. En aquesta cursa, en l'edició de 1988 va ser protagonista d'una etapa èpica. Durant la 14a etapa, amb final a Bormio, els ciclistes havien de pujar el pas del Gavia, de 2.621 msnm. Van der Velde fou el primer a passar-hi, però el fred i la neu que queia el van deixar congelat, perdent més de 48' respecte al vencedor d'etapa, el seu compatriota Erik Breukink, en els poc més de 20 km de descens fins a la meta. Més de 60 ciclistes van fer el descens dins els cotxes dels equips, sense que fossin desqualificats per l'excepcionalitat del fet.[3][4]

Una vegada retirat va confessar el consum habitual d'amfetamines durant la seva carrera esportiva.[5][6]

Els seus fills Ricardo i Alain també són ciclistes.[1]

Palmarès

Resultats al Tour de França

  • 1979. 14è de la classificació general
  • 1980. 12è de la classificació general. Mallot blanc dels joves 1r de la Classificació dels joves
  • 1981. 12è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
  • 1982. 3r de la classificació general
  • 1983. Abandona (17a etapa)
  • 1986. 52è de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Portador del mallot groc durant 2 etapes

Resultats al Giro d'Itàlia

Referències

  1. 1,0 1,1 «VAN DER VELDE Johan». [Consulta: 2 febrer 2024].
  2. ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Johan VAN DER VELDE» (en italià). [Consulta: 2 febrer 2024].
  3. «Pedro Delgado y el Gavia’88: “Cómo viví la etapa más dura de mi vida” / Historia / Noticias del ciclismo / BICI CICLISMO». [Consulta: 2 febrer 2024].
  4. ««Una victoria no merece tanto sufrimiento»» (en castellà), 21-05-2016. [Consulta: 2 febrer 2024].
  5. Pereda, Marcos. «Alcohol, broncas y amoríos varios: historias de fiesta sobre tipos en bicicleta» (en castellà), 28-11-2021. [Consulta: 2 febrer 2024].
  6. Pereda, Marcos. «Bianca Corsa Rosa: crónica gélida del Giro de Italia - Jot Down Cultural Magazine» (en castellà), 04-07-2017. [Consulta: 2 febrer 2024].

Enllaços externs

  • Fitxa de Johan van der Velde a sitiodeciclismo.net
  • Article sobre l'ascensió al pas del Gavia de 1988 (anglès)
  • Johan van der Velde a ProCyclingStats
  • Vegeu aquesta plantilla
Líder de la classificació dels joves Guanyadors de la Classificació dels joves al Tour de França
1975 Francesco Moser1976 Enrique Martínez Heredia1977 Dietrich Thurau1978 Henk Lubberding1979 Jean-René Bernaudeau1980 Johan van der Velde • 1981 Peter Winnen1982 Phil Anderson1983 Laurent Fignon1984 Greg LeMond1985 Fabio Parra1986 Andrew Hampsten1987 Raúl Alcalá1988 Erik Breukink1989 Fabrice Philipot1990 Gilles Delion1991 Álvaro Mejía1992 Eddy Bouwmans1993 Antonio Martín19941995 Marco Pantani19961998 Jan Ullrich1999 Benoît Salmon2000 Francisco Mancebo2001 Óscar Sevilla2002 Ivan Basso2003 Denís Ménxov2004 Vladímir Karpets2005 Iaroslav Popòvitx2006 Damiano Cunego2007 Alberto Contador20082010 Andy Schleck2011 Pierre Rolland2012 Tejay van Garderen2013 Nairo Quintana2014 Thibaut Pinot2015 Nairo Quintana2016 Adam Yates2017 Simon Yates2018 Pierre Latour2019 Egan Bernal20202023 Tadej Pogačar
Registres d'autoritat