John B. Goodenough
  | |
| Nom original | (en) John Bannister Goodenough |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 25 juliol 1922 Jena (Alemanya) |
| Mort | 25 juny 2023 (100 anys) Austin (Texas) |
| Sepultura | Austin Memorial Park Cemetery |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Yale - matemàtiques Universitat de Chicago - Philosophiæ doctor |
| Director de tesi | Clarence Melvin Zener |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física de l'estat sòlid |
| Ocupació | físic, inventor, meteoròleg |
| Ocupador | Universitat d'Oxford (1976–1986) Guàrdia Nacional Aèria (1942–1948) Universitat de Texas a Austin Institut de Tecnologia de Massachusetts |
| Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (2012–) Royal Society (2010–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1992–) Acadèmia Nacional d'Enginyeria (1976–) |
| Influències | Nevill Francis Mott, John C. Slater, Philip Warren Anderson i Jay Forrester |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Pare | Erwin Ramsdell Goodenough |
| Germans | Ward Goodenough |
Premis
| |
| Lloc web | me.utexas.edu… |
 | |
John Bannister Goodenough (25 de juliol de 1922) és un científic de materials estatunidenc, físic de l'estat sòlid i premi Nobel de química.[1] És professor d'enginyeria mecànica i ciència dels materials a la Universitat de Texas a Austin. Se li atribueix la identificació i el desenvolupament de la bateria d'ió liti, el desenvolupament de les regles Goodenough–Kanamori de determinació del signe del superintercanvi en materials, i el desenvolupament seminal de memòria d'accés aleatori als ordinadors.[2][3]
Goodenough va néixer a Jena (Alemanya) de pares estatunidencs. Mentre estudiava a la Universitat Yale i després de graduar-se'n, va ser meteoròleg de l'exèrcit dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial.[4] Va obtenir un doctorat en física de la Universitat de Chicago, va ser investigador al laboratori Lincoln del MIT i després cap del laboratori de química inorgànica de la Universitat d'Oxford.[1] Del 1986 ençà ha sigut professor de la facultat d'enginyeria de la Universitat de Texas a Austin.[5]
Ha rebut la Medalla Nacional de Ciència, la Medalla Copley, el Premi Enrico Fermi, el Premi Draper i el Premi Japó.[1] El Premi John B. Goodenough en ciència de materials li està dedicat.[6] El 2019 va rebre el Premi Nobel de Química conjuntament amb M. Stanley Whittingham i Akira Yoshino, i es convertí, amb 97 anys, en el guardonat més vell de la història dels premis.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «John Goodenough». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Duran, Xavier. «El Nobel de Química premia els creadors de les bateries de liti». 324.cat, 09-10-2019. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «John B. Goodenough» (en anglès). National Academy of Engineering. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Crawley, Erin. «WWII Army Air Force meteorologist turned material scientist shares the» (en anglès). Wright-Patterson AFB, 23-10-2019. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «John B. Goodenough» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «John B Goodenough Award» (en anglès). Royal Society of Chemistry. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2019» (en anglès). The Nobel Chemistry, 09-10-2019. [Consulta: 4 abril 2020].
