John William Waterhouse
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 abril 1849 Roma |
| Mort | 11 febrer 1917 (67 anys) Londres |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Sepultura | cementiri Kensal Green, Londres |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Britànic |
| Formació professional | Royal Academy of Arts |
| Formació | Royal Academy of Arts |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | Regne Unit Roma Londres |
| Ocupació | pintor, dibuixant projectista |
| Membre de | Royal Academy of Arts (1885–) |
| Art | Pintura |
| Gènere | Retrat |
| Moviment | Prerafaelita |
| Influències | impressionistes francesos |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit britànic |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Esther Kenworthy Waterhouse (1883–) |
Signatura  | |
  | |
John William Waterhouse (Roma, 6 d'abril de 1849 - Londres, 11 de febrer de 1917) fou un pintor anglès nascut a Itàlia i relacionat amb la Germandat Prerafaelita creada a Anglaterra, i que és famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric.
Waterhouse fou un dels últims prerafaelites, essent més productiu en les darreres dècades del segle xix i les primeres del xx. Per aquest motiu, ha estat anomenat "el modern prerafaelita", i, de fet, va incorporar a la seva obra tècniques pròpies dels impressionistes francesos.[1]
Biografia
Joventut
Waterhouse nasqué a Roma de la unió dels pintors anglesos William i Isabella Waterhouse el 1849, precisament el mateix any que els membres de la Germandat Prerafaelita, entre els quals es trobaven Dante Rossetti, John Millais i William Holman Hunt, es van reunir per primera vegada a Londres.[2] La data exacta del seu naixement no es coneix, tot i que fou batejat el 6 d'abril, i el principal estudiós de la seva obra, Peter Trippi, creia que hauria nascut entre l'1 i el 23 de gener d'aquell mateix any.[3] Els seus primers anys a Itàlia s'han considerat un dels motius de què moltes de les seves obres estiguin ambientades a l'antiga Roma o representin temes de la mitologia romana.
El 1854, els Waterhouse tornen a Anglaterra i s'instal·len en una casa de nova construcció al barri londinenc de South Kensington, just al costat del Victoria and Albert Museum, que s'acabava d'inaugurar. 'Nino', com anomenaven al jove Waterhouse, pel fet que venia de família d'artistes, l'encoratjaren a dedicar-se al dibuix, i sovint copiava obres d'art que trobava al Museu Britànic i a la National Gallery de Londres.[4] El 1871 va ingressar a l'escola de la Royal Academy of Arts, en principi per aprendre escultura, tot i que després ho va canviar per la pintura.
Primeres obres
Les obres primerenques de Waterhouse no eren prerafaelites, pel que fa a la representació de la natura, però sí el tractament dels temes clàssics, en la línia de Lawrence Alma-Tadema i Frederic Leighton. Aquestes primeres obres foren exposades a la Galeria del Museu Dudley i a la Societat Britànica d'Artistes, i el 1874 el seu quadre Somni i el seu germanastre Mort participà en l'exposició d'estiu de la Royal Academy.[1] Va tenir molt d'èxit i des d'aleshores participaria en totes les exposicions anuals fins a 1916, excepte el 1890 i el 1915. Va anar pujant cada cop més al món de l'art, a Londres, fins que el 1876 la seva obra Després del ball va obtenir el primer premi a l'exposició de l'estiu d'aquest any. Potser era a causa d'aquest èxit que els quadres li anaven quedant cada cop més i més grans.[1]
Obra principal
El 1883 es va casar amb Esther Kenworthy, la filla d'un professor d'art d'Ealing que havia exposat les seves pintures florals a la Royal Academy i a altres llocs. No van tenir fills. El 1895 Waterhouse fou elegit acadèmic. Va ensenyar a l'Escola d'Art St. John's Wood, va ingressar al Club d'aquesta escola i formà part del Consell de la Royal Academy.
Una de les pintures més famoses de Waterhouse és The Lady of Shalott. En realitat, va pintar tres versions diferents d'aquesta obra, el 1888, el 1894, i el 1916. Un altre personatge preferit de Waterhouse fou Ofèlia; el més famós dels seus quadres sobre Ofèlia la representa just abans de morir, posant-se flors al cabell asseguda al troc d'un arbre caigut a la vora d'un llac. El quadre va estar desaparegut fins al segle xx, i ara s'exposa a la col·lecció de Lord Andrew Lloyd Webber. Waterhouse tornaria a pintar Ofèlia el 1894 i també el 1909 o 1910, i planejava un altre quadre de la mateixa sèrie, titulat "Ophelia in the Churchyard."
Waterhouse no va poder acabar la seva sèrie de quadres sobre el tema d'Ofèlia perquè va caure greument malalt de càncer el 1915, i va morir dos anys més tard. Es troba enterrat al cementiri Kensal Green, a Londres.
Galeria
Dècada de 1870
-
Undine
1872 -
Gone, But Not Forgotten
1873 -
The Unwelcome Companion--A Street Scene in Cairo
1873 -
La Fileuse
1874 -
In the Peristyle
1874 -
A Sick Child brought into the Temple of Aesculapius
1877 -
Miranda
1875 -
The Remorse of the Emperor Nero after the Murder of his Mother
1878
Dècada de 1880
-
Dolce far Niente
1880 -
-
Consultant l'Oracle
1884 -
Diogenes
1882 -
Santa Eulàlia
1885 -
Magic Circle
1886 -
Cleopatra
1888 -
Ophelia
1889
Dècada de 1890
-
A Roman Offering
1890 -
Circe oferint la copa a Odisseu
1891 -
Ulisses i les sirenes
1891 -
Danaë
1892 -
Circe envejosa
1892 -
A Naiad or Hylas with a Nymph
1893 -
La Belle Dame sans Merci
1893 -
A Female Study
1894 -
The Lady of Shalott Looking at Lancelot
1894 -
Ophelia
1894 -
The Shrine
1895 -
Saint Cecilia
1895 -
Pandora
1896 -
-
Juliet
1898
Dècada de 1900
-
La Sirena
circa 1900 -
Destiny
1900 -
The Lady Clare
1900 -
Nymphs Finding the Head of Orpheus
1900 -
The Mermaid
1901 -
La bola de cristall
1902 -
The Missal
1902 -
Windflowers
1902 -
Bòreas
1903 -
Psyche Opening the Golden Box
1903 -
Psyche Opening the Door into Cupid's Garden
1904 -
Lamia
(version 1)
1905 -
Jason and Medea
1907 -
The Bouquet
(a study)
1908 -
Gather Ye Rosebuds or Ophelia (a study)
circa 1908 -
Gather Ye Rosebuds While Ye May...
1908 -
The Soul of the Rose or My Sweet Rose
1908 -
Gather Ye Rosebuds While Ye May
1909 -
Lamia
(version 2)
1909 -
Thisbe
1909
Dècada de 1910
-
Ophelia
1910 -
Spring Spreads One Green Lap of Flowers
1910 -
The Charmer
1911 -
Penelope and the Suitors
1912 -
The Annunciation
1914 -
Beatrice
Circa 1915 -
Dante and Beatrice
1915 -
I am half-sick of shadows, said the Lady of Shalott
1916 -
A Tale from the Decameron
1916 -
Miranda -- The Tempest
1916 -
Tristan and Isolde
1916
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Trippi, Peter; Prettejohn, Elizabeth; Upstone, Robert. J.M. Waterhouse: The Modern Pre-Raphaelite Gallery Guide. The Royal Academy of Arts. 2009.(anglès)
- ↑ Trippi, Peter. J.M. Waterhouse. Page 4. Phaidon. 2002.(anglès)
- ↑ Trippi, Peter. J.M. Waterhouse. Page 9. Phaidon. 2002.(anglès)
- ↑ Trippi, Peter. J.M. Waterhouse. Page 14. Phaidon. 2002.(anglès)
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
- John William Waterhouse (1849-1917)(anglès)/(castellà)
- John William Waterhouse (Galeria de Pintura Comprensible)
- John William Waterhouse Estil i Tècnica
- Waterhouse A Tate Gran Bretanya
- Deu Galeries de Somnis
