José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo

Biografia
Naixement	6 maig 1893 Tui (Pontevedra)
Mort	13 juliol 1936 (43 anys) Madrid
Causa de mort	Homicidi  (Ferida per arma de foc )
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Renovación Española 25 febrer 1936 – 13 juliol 1936 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Ourense
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Renovación Española 4 maig 1934 – 22 maig 1934 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: La Corunya
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Renovación Española 5 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Ourense
Diputat a les Corts republicanes
9 juliol 1931 – 7 desembre 1932 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Ourense
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
27 gener 1930 – 15 febrer 1930
Ministre d'Hisenda
3 desembre 1925 – 21 gener 1930 ← José Corral y Larre – Francisco Moreno Zuleta →
Governador civil de la província de València
3 setembre 1921 – 11 abril 1922 ← Salvador Muñoz Pérez – Rafael García Ormaechea →
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juny 1919 – 2 octubre 1920 ← Leopoldo García Durán – Leopoldo García Durán → Circumscripció electoral: O Carballiño
Governador civil de la província de Jaén
Dades personals
Ideologia política	Monarquisme i democràcia cristiana
Religió	Catòlic
Formació	Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Jurista i polític
Partit	Renovación Española
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Acción Española Col·legi d'Advocats de Madrid Grup de la Democràcia Cristiana
Professors	Salvador Minguijón y Adrián
Altres
Títol	Duc de Calvo Sotelo
Cònjuge	Enriqueta Grondona
Fills	María de la Concepción Calvo-Sotelo Grondona, José Pedro Calvo-Sotelo Grondona, Enriqueta Calvo-Sotelo Grondona, Luis Emilio Calvo-Sotelo Grondona
Pares	Pedro Calvo Camina   i Elisa Sotelo Lafuente
Germans	Joaquín Calvo Sotelo, Leopoldo Calvo Sotelo, Luis Calvo Sotelo i María del Pilar Calvo Sotelo
Cronologia
13 juliol 1936	assassinat de Calvo Sotelo
Premis (4 gener 1928)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
Signatura

José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra). Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, fou professor a la Universitat de Madrid després de convertir-se en advocat de l'Estat el 1916. Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per primera vegada a les eleccions generals espanyoles de 1919, com a membre del grup conservador dirigit per Antoni Maura, del qual fou secretari personal en la seva penúltima presidència governamental.^[1] El 1921 va ser nomenat governador de València pel mateix Antoni Maura.

El desembre de 1923, tres mesos després de l'establiment de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va ser designat director general de l'administració local, i va passar a exercir el càrrec de ministre d'hisenda de 1925 a 1930.

El 1931, al començament de la Segona República, es traslladà a Portugal i, un any més tard s'estableix a França. Tornà a Espanya l'any 1933, quan el govern republicà del Partit Republicà Radical decretà l'amnistia per a tots els antics ministres de la dictadura. Aviat fundà el Bloque Nacional, formació d'extrema dreta que sumava les forces de tots els partits monàrquics.

El 13 de juliol de 1936, fou assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquest fet, que tingué un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil^[2] i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol.

Una de les explicacions més acceptades és que la seva mort fou una revenja per l'assassinat del tinent José Castillo hores abans. Arran de la publicació d'un article del diari ultradretà El Imparcial, s'hi van voler establir, però, relacions amb la maçoneria. En una carta al director publicada pel diari El País el 28 de setembre de 1978, Urbano Orat de la Torre (Melilla, 1904 - Madrid, 17 de setembre de 1982) ho desmenteix.^[3]

Al seu enterrament ja existia un clima de revenja procliu a la consecució d'un cop d'estat. Els assistents es van dirigir al centre de Madrid per manifestar-se i pel camí van ser escorcollats diversos cops per la Guàrdia d'Assalt i finalment tirotejats, de manera que van causar cinc morts i trenta-quatre ferits.

Vegeu també

• Joaquim Bau i Nolla

Referències

Bibliografia

• Alfonso Bullón de Mendoza y Gómez de Valugera. José Calvo Sotelo. Barcelona, Ariel, 2004. ISBN 84-344-6718-6
• Luis Romero - Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo. Planeta. Barcelona. 1982. ISBN 84-320-5678-2
• Ian Gibson. La noche en que mataron a Calvo Sotelo. Plaza & Janés. Barcelona. 1986 ISBN 84-01-45061-6
• Paul Preston. Franco, Caudillo de España. Mondadori. 1994. ISBN 84-397-0241-8

Càrrecs públics
Precedit per: Salvador Muñoz Pérez	Governador civil de província de València 1921 - 1922	Succeït per: Rafael García Ormaechea
Precedit per: José Corral y Larre	Ministre d'Hisenda 1925 - 1930	Succeït per: Francisco Moreno Zuleta
Precedit per: Antonio Goicoechea Cosculluela	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1935-1936	Succeït per: Adolfo Pons y Umbert