Juan de Yciar

Infotaula de personaJuan de Yciar

Retrat pel gravador Juan de Vingles inserit en el seu llibre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1523 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Durango Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
potser Logronyo, Regne de Castella, avui Espanya
Activitat
OcupacióCal·ligrafia
Matemàtiques

Juan de Yciar o Iciar (segle xvi) fou un cal·lígraf i matemàtic actiu a Saragossa com impressor, editor i llibreter a mitjan segle xvi.

Vida i Obra

Poc es coneix de la seva vida i el poc que es coneix és perquè ell mateix ho explica en el prefaci d'algun dels seus llibres.[1]

Probablement per algun revés familiar[2] es va traslladar de molt jove a Saragossa.[3] Quan ja tenia cinquanta anys va ser ordenat sacerdot i va passar els darrers anys de la seva vida a Logronyo,[4] on se suposa que va morir en data incerta però posterior a 1573.

Yciar és conegut sobretot pel seu llibre de cal·ligrafia, publicat per primer cop a Saragossa el 1548[5] amb el títol de Recopilacion subtilissima: intitulada Ortographia pratica: por la qual se enseña á escreuir perfectamente,[6] que va ser reeditat, ampliat i modificat nombroses vegades, amb diferents títols, al llarg del segle xvi. Es tracta d'un llibre d'ensenyament en el qual s'hi poden trobar des de normes pedagògiques[7] fins als diferents tipus de lletra,[8] passant per les receptes per fer les tintes o les formes de tallar les plomes.[9] L'èxit del llibre rau en el fet que la cal·ligrafia és l'expressió gràfica de l'idioma, i el idioma castellà, com havia dit Antonio de Nebrija, és sempre un instrument de l'imperi, imperi que en aquell moment es trobava en construcció per la colonització de les amèriques.[10] Les planxes de les il·lustracions van ser fetes pel gravador lionès Juan de Vingles, qui va treballar per nombroses ciutats castellanes i catalanes durant el segle xvi.[11] A partir de l'edició de 1564 se li va afegir un petit i senzill tractat d'aritmètica (amb prou feines completa les quatre regles) de Juan Gutiérrez de Gualda.[12]

L'any 1549, i també a Saragossa, va publicar una aritmètica, amb finalitat pedagògica, titulada Arithmetiva practica, muy util y provechoso para toda persona que quisiere ejercitar se en aprender a contar.[13][14] Tot i que aquest llibre no va tenir el mateix èxit que l'anterior, també és una mostra de les necessitats d'aprenentatge dels comerciants en una època en què el comerç començava a créixer de forma molt significativa.[15]

Referències

  1. ↑ Echegaray Corta, pàgines 247-248.
  2. ↑ Echegaray Corta, pàgina 69.
  3. ↑ Madrid & Maz-Machado, pàgina 118.
  4. ↑ Echegaray Corta, pàgina 150.
  5. ↑ Bohigas, pàgina 209.
  6. ↑ Echegaray Corta, pàgina 70.
  7. ↑ Echegaray Corta, pàgines 71-72.
  8. ↑ Echegaray Corta, pàgines 74-75 i 136-137.
  9. ↑ Echegaray Corta, pàgina 73.
  10. ↑ Berenbeim, pàgina 231.
  11. ↑ Bohigas, pàgines 225-226.
  12. ↑ Salabert Fabiani, pàgina 76.
  13. ↑ Echegaray Corta, pàgina 139.
  14. ↑ Madrid & Maz-Machado, pàgina 117.
  15. ↑ Madrid & Maz-Machado, pàgina 121.

Bibliografia

  • Ausejo, Elena. «Juan de Iciar's Practical Arithmetic (1549): writing and reckoning in Spanish Renaissance». A: Kristín Bjarnadóttir, Fulvia Furinghetti, José Manuel Matos, Gert Schubring (eds.). Dig where you stand 2. Proceedings of the second International conference on the history of mathematics education (en anglès). UIED, 2012, p. 45-60. ISBN 978-989-97487-2-9. 
  • Berenbeim, Jessica «Script after print: Juan de Yciar and the art of writing» (en anglès). Word & Image, Vol. 26, Num. 3, 2010, pàg. 231-243. DOI: 10.1080/02666280903403276. ISSN: 0266-6286.
  • Bohigas i Balaguer, Pere. «El libro español (Ensayo histórico)». A: Antoni Badia Margarit, Germà Colón, Josep Morán Ocerinjauregui (eds.). Mirall d'una llarga vida. A Pere Bohigas, centenari (en castellà). Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 21-366. ISBN 84-7283-556-1. 
  • Echegaray Corta, Carmelo de «Calígrafos vascongados. Juan de Icíar» (en castellà). Revista Internacional de los Estudios Vascos = Revue Internationale des Etudes Basques [París], Vol. 1 i 2, 1907, pàg. Vol.1: 242-248; Vol.2: 68-75 i 136-150.
  • Madrid, María José; Maz-Machado, Alexander «Analysis of two Spanish arithmetic books written in the XVI-century» (en anglès). Journal of Education, Psychology and Social Sciences, Vol. 3, Num. 2, 2015, pàg. 117-121. ISSN: 1339-1488.[Enllaç no actiu]
  • Maz-Machado, Alexander; López, Carmen; Sierra, Modesto. «Fenomenología y representaciones en la Arithmetica Practica de Juan de Ycíar». A: Rico, L., Cañadas, M. C., Gutiérrez, J., Molina, M. y Segovia, I. (Eds.). Investigación en Didáctica de la Matemática. Homenaje a Encarnación Castro (en castellà). Granada: Editorial Comares, 2013, p. 77-84. ISBN 978-84-9045-095-6. 
  • Salavert Fabiani, Vicent «Introducción a la historia de la aritmética práctica en la corona de Aragón en el siglo XVI» (en castellà). Dynamis, Vol. 10, 1990, pàg. 63-91. ISSN: 0211-9536.

Enllaços externs

  • Turner, Eric Gardner. «Juan de Juan de Yciar» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 octubre 2015].
Registres d'autoritat