Judà ben David Hayyuj

Infotaula de personaJudà ben David Hayyuj
Biografia
Naixement945 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Fes Modifica el valor a Wikidata
Mort1000 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística, hebreu i gramàtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, escriptor, filòleg Modifica el valor a Wikidata

Judà ben David Hayyuj (hebreu: יהודה בן דוד חיוג׳, Yəhûdāh ben David Ḥayyuj‎; àrab: أبو زكريا يحيى بن حيوج الفاسي, Abu-Zakariyyā Yaḥyà ibn Ḥayyūj al-Fāsī) (Fes, ca. 945 - Còrdova, ca. 1010), fou un gramàtic jueu andalusí, considerat el pare de l'estudi científic de la llengua hebrea.

Biografia

Naix a Fes, al voltant de l'any 945, i jove encara es trasllada a Còrdova, on estudia amb el gramàtic i poeta Menahem ben Saruq. Quan Dunaix ben Labrat escriu les Tēshuvot, atacant les tesis contingudes en el Maḥberet, el lèxic de l'hebreu bíblic escrit per Ibn Saruq, Hayyuj i altres dos deixebles d'Ibn Saruq, Isaac ben Gikatilla i Isaac ben Caprun, defensen el seu mestre escrivint altres Tēshuvot.[1] Establert a Còrdova, estudia profusament la gramàtica hebrea i àrab,[2] inicia el seu primer llibre, el Kitab al-tanḳiṭ, i dona classes, entre d'altres, a Samuel ibn Nagrella.

Hayyuj aprofita els conceptes utilitzats pels gramàtics àrabs, supera les aportacions del seu mestre Ben Saruq, i en els seus llibres més importants, el Kitab al-af’al dhawât huruf al-lîn i el Kitab al-af’al dhawât hurûf al-mathalain, postula una concepció triliteral, defensant que el patró bàsic de qualsevol arrel verbal en hebreu té tres radicals. Hayyuj, estudiant la llengua des d'una perspectiva diacrònica, afirma que no hi cap verb hebreu amb menys de tres lletres. Estudia els casos en què una de les tres consonants de l'arrel és dèbil, i estableix la forma bàsica, la qual, per derivació, permet explicar totes les formes reals que es troben en la Bíblia.[3][4]

Les seves tres obres més importants foren traslladades promptament del judeoàrab, àrab però amb l'alefat hebreu com a sistema d'escriptura,[5] a l'hebreu: El Kitab al-af’al dhawât huruf al-lîn, el Kitab al-af’al dhawât hurûf al-mathalain i el Kitab al-tanḳiṭ; primer per Abraham ibn Ezra i després per Moisès ben Gikatilla.[6] Aquestes translacions permeteren estendre els seus treballs per tot l'Occident, exercint una forta influència en els gramàtics posteriors, i mantenint una gran part de la seva terminologia.[7][8]

Mor al voltant de l'any 1010 a Còrdova.[9]

Obra

Gramàtica

  • Kitab al-tanḳiṭ o Kitab šurūṭ al-naqt o Sefer ha-Niqud ('Llibre de la puntuació o vocalització'). Estudià el substantiu, les vocals i l'accentuació.[10][11]
  • Kitab al-af’al dhawât huruf al-lîn ('Llibre dels verbs que contenen lletres dèbils').
  • Kitab al-af’al dhawât hurûf al-mathalain ('Llibre dels verbs amb geminades').
  • Kitab al-nutaf o Kitâb nukat al-thamâniyya ('Llibre dels fragments'). És una obra filològica i exegètica que tracta dels llibres dels profetes, i utilitza el principi del triliteralisme. Fou escrita en àrab amb caràcters hebreus.[12]

Referències i notes

  1. ↑ Valle Rodriguez (a), p. 113.
  2. ↑ Saenz-Badillos, p. 47.
  3. ↑ Saenz-Badillos, pp. 47-48.
  4. ↑ Mauck, pp. 69 i ss.
  5. ↑ Perez Pons, pp. 22-35.
  6. ↑ Saenz-Badillos, pp. 40-41.
  7. ↑ Toy
  8. ↑ Kolatch, p. 338.
  9. ↑ Ibn Janah-Derenbourg, p. XII.
  10. ↑ Gottheil
  11. ↑ Martínez Delgado, p. 186.
  12. ↑ Valle Rodriguez (b), p. 441.

Bibliografia

  • Gottheil, Richard; Bacher, Wilhelm. «Hebrew grammar». Jewish Encyclopedia [Edició en línia] (anglès).
  • Ibn Janah, Abu-l-Walid Merwan; Derenbourg, Joseph i Derenbourg, Hartwig (traductors i editors). Opuscules et traités d'Abou 'L-Walid Merwan Ibn Djanah de Cordoue. Paris : Imprimerie Nationale, 1880, 400 pp. (francès)
  • Kolatch, Yonatan. Masters of the word: traditional Jewish Bible commentary from the first through tenth centuries. Jersey, New Jersey, USA : KTAV Publishing House, 2006. ISBN 0-88125-936-5. (anglès)
  • Martínez Delgado, José. «El opúsculo sobre la normativa vocálica (Kitāb šurūt al-naqt) de Hayyūŷ». Miscelánea de Estudios Árebes y Hebreos, 54 (Granada : Universidad de Granada, 2005), pp. 185-230. ISSN 0544-408X.
  • Mauck, Simon Michael. Yehudah Hayyuj and biblical hebrew verbs[Enllaç no actiu]. Washington DC : ProQuest, 2008, 280 pp. [Tesi doctoral].
  • Perez Pons, Idan. Edició i estudi filològic d'un manuscrit aljamiat trilingüe (MS. 122 de l'Arxiu del Regne de Mallorca) del segle XIV. Barcelona : Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Semítica, 2011, 554 pp. [Tesi doctoral].
  • Saenz-Badillos, Angel. «Hebrew philology in Sefarad: the state of the question» en De Lange, Nicholas (editor). Hebrew scholarship and the medieval world. Cambridge, UK : Cambridge University Press, 2001, 247 pp. ISBN 0-521-78116-7. (anglès)
  • Toy, Crawford Howell; Levias, Caspar. «ḤAYYUJ, JUDAH B. DAVID (Abu Zakariyya Yaḥya ibn Daud)». Jewish Encyclopedia [Edició en línia] (anglès).
  • Valle Rodriguez, Carlos del. (a) El Diván poético de Dunash ben Labrat. Madrid : CSIC, 1988, 543 pp. ISBN 84-00-06831-9. (castellà)
  • Valle Rodriguez, Carlos del. (b) «Reseña de libros». [Basal, Nasir. Kitâb al-Nutaf by Judah Hayyûj: A Critical Edition]. Sefarad, 60-2 (Madrid : CSIC, 2001), pp. 441-452. (castellà)
Registres d'autoritat