Kuolema

Infotaula de composicióKuolema
Forma musicalobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorJean Sibelius Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1903 Modifica el valor a Wikidata
Gèneremúsica incidental Modifica el valor a Wikidata
Opus44 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena2 desembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: 2_Pieces_from_Kuolema,_Op.44_(Sibelius,_Jean) Modifica el valor a Wikidata

Kuolema (en finès, en català La mort), JS 113, és una música incidental per a orquestra de Jean Sibelius per a una obra homònima del seu cunyat Arvid Järnefelt, estructurada en sis moviments i amb partitura original per a orquestra de corda, bombo i un campana.[1] Sibelius va dirigir la primera actuació al Teatre Nacional Finlandès de Hèlsinki el 2 de desembre de 1903. Va treure obres individuals de la partitura i les va revisar com a:

  • Op. 44 núm. 1 Valse triste, acabat el 1904
  • Op. 44 núm. 2 Escena amb grues, acabada el 1906

Per a una producció de l'obra de 1911, va afegir dos nous moviments:

  • Op. 62a Canzonetta (Rondino der Liebenden) per a orquestra de corda, primera versió el 1906, versió final el 1911
  • Op. 62b Valse romantique (Waltz intermezzo), acabat el 1911.[2][3]

Història

Inicialment, Sibelius va escriure sis números per a la producció del 2 de desembre de 1903:

  1. Tempo di valse lente - Poco risoluto (Acte I)
  2. Moderato (Cançó de Paavali: 'Pakkanen puhurin poika', per a baríton solista, Acte II)
  3. Moderato assai - Moderato (Cançó d'Elsa: 'Eilaa, eilaa', per a soprano solista) - Poco adagio (Acte II)
  4. Andante (Les grues, acte II)
  5. Moderat (Acte III)
  6. Andante ma non tanto (Acte III)

El 1904, va revisar el número 1 com a Valse triste, i es va representar a Hèlsinki el 25 d'abril de 1904. Va ser publicat com a op. 44 el 1905 per Breitkopf & Härtel, i immediatament va agafar vida pròpia. Es va convertir en un èxit instantani entre el públic i una de les peces de la signatura de Sibelius. Tanmateix, a causa del contracte d'edició, Sibelius va veure relativament pocs diners en termes de drets d'autor de les actuacions de Valse triste.[4]

El 1906, va combinar els números 3 i 4 i va revisar la música sota el títol Escena amb grues. Es va representar a Vaasa el 14 de desembre de 1906. Sibelius no li va atribuir cap número d'opus, no es va tornar a representar en vida del compositor, i no es va publicar fins al 1973, 16 anys després de la seva mort.

El 1906, va escriure un Rondino der Liebenden per a orquestra de corda, adaptat de la música de Kuolema. Va romandre sense realitzar fins al 1911.

El 1911, Järnefelt va produir una versió revisada de l'obra. Per això, Sibelius va escriure una versió revisada de Rondino der Liebenden, que ara anomenaria Canzonetta; i una nova peça, Valse romantique. Aquests es van representar per primera vegada a Hèlsinki al Teatre Nacional de Finlàndia el 8 de març de 1911, juntament amb Valse triste. L'obra no va ser un èxit, però, amb l'esperança de repetir l'èxit de Valse triste amb Canzonetta i Valse romantique, Sibelius les va publicar immediatament juntes, com a op. 62a i op. 62b respectivament. No van aconseguir captar l'atenció del públic com ho havia fet Valse triste.

El 1973, Escena amb grues es va publicar pòstumament, com a op. 44, núm. 2, i Valse triste es va tornar a numerar retrospectivament com a op. 44, número 1.

Els enregistraments i les actuacions de vegades presenten Valse triste, Escena amb grues, Canzonetta i Valse romantique com una suite unificada, ja que representa la totalitat del que se sap de la música incidental per a les dues versions de Kuolema. Tanmateix, aquesta no era la intenció de Sibelius.

Bibliografia

  • Mäkelä, Tomi: Jean Sibelius und seine Zeit (en alemany). Laaber-Verlag, Ratisbona, 2013.

Referències

  1. Levas, Santeri. Jean Sibelius: Muistelma suuresta ihmisestä (en finnish). 2nd. Helsinki: WSOY, 1986, p. 466. ISBN 951-0-13306-X. 
  2. «Other orchestral works / Music for the play Death: Valse triste, Scene with Cranes, Canzonetta, Valse romantique». Jean Sibelius. Finnish Club of Helsinki. [Consulta: 5 December 2015].
  3. Johnston, Blair. «Jean Sibelius / Kuolema (Death), incidental music for orchestra (I), Op. 44». AllMusic. [Consulta: 5 December 2015].
  4. Erik W. Tawaststjerna (trans. Robert Layton), Sibelius, Volume II: 1904-1914. Faber and Faber (London, 1986), pp. 45-46.
  • Vegeu aquesta plantilla
Jean Sibelius
  • Llista de composicions
  • Discografia dels cicles simfònics
Simfonies
  • Kullervo (1892)
  • Simfonia núm. 1 (1899, rev. 1900)
  • Simfonia núm. 2 (1902)
  • Simfonia núm. 3 (1907)
  • Simfonia núm. 4 (1911)
  • Simfonia núm. 5 (1915, rev. 1916, 1919)
  • Simfonia núm. 6 (1923)
  • Simfonia núm. 7 (1924)
  • Simfonia núm. 8 (inacabada)
Concertants
  • Concert per a violí (1904, rev. 1905)
  • Dues serenates (1912–1913)
  • Six Humoresques (1917–1918, No. 1 rev. 1940)
Poemes simfònics
Escenari
  • La donzella de la torre (1896)
  • King Christian II (1898)
  • Kuolema
    • 1903; inclou Valse triste
  • Pelléas et Mélisande (1905)
  • Belshazzar's Feast (1906)
  • Svanevit (1908)
  • The Lizard (1909)
  • Scaramouche (1913)
  • Everyman (1916)
  • The Tempest (1925)
Cantates
  • Academic cantatas (1894 & 1897)
  • The Breaking of the Ice on the Oulu River (1899)
  • Snöfrid (1900)
  • The Origin of Fire (1902, rev. 1910)
  • The Captive Queen (1906)
  • My Own Land (1918)
  • Song of the Earth (1919)
  • Hymn of the Earth (1920)
  • Väinämöinen's Song (1926)
Altres orquestrals
Cambra
  • Quartet de corda, Voces intimae (1909)
Projectes abandonats
  • The Building of the Boat (1893–1894)
  • Marjatta (1905)
  • The Raven (1910)
  • Simfonia núm. 8 (meitat dels 1920–1938, destruïda)
Altres
  • Seven Songs, Op. 17 (1891)
  • Five Christmas Songs, Op. 1 (1897)
  • Finlandia Hymn
  • Jäger March (1917)
  • Sonata per a piano en fa major (1893)
  • Kyllikki (1904)
Articles relacionats
Família
  • Ainola (casa)
  • Aino Sibelius (dona)
  • {Ruth Snellman (filla)
  • Heidi Blomstedt (filla)
  • Christian Sibelius (germà)
  • Alexander Järnefelt (sogre)
  • Elisabeth Järnefelt (sogra)
  • Armas Järnefelt (cunyat)
  • Arvid Järnefelt (cunyat)
  • Eero Järnefelt (cunyat)
  • Kasper Järnefelt (cunyat)
Professors
Alumnes
  • Toivo Kuula
  • Leevi Madetoja
  • Bengt von Törne
Col·legues i amics
Selecció d'intèrprets
Selecció de biògrafs
  • Karl Ekman
  • Erik Furuhjelm
  • Glenda Dawn Goss
  • Cecil Gray
  • Robert Layton
  • Santeri Levas (secretària)
  • Nils-Eric Ringbom
  • Erik Tawaststjerna
Homònims
  • Acadèmia Sibelius
  • Sibelius Hall
  • Sibelius Medal
  • Sibelius Monument
  • Sibelius Museum
  • Wihuri Sibelius Prize
  • Sibelius Society of Finland
  • International Jean Sibelius Violin Competition
  • Sibelius (2003 film)
  • Sibelius (scorewriter)
  • 1405 Sibelius
  • Sibelius Glacier
  • Categoria Categoria