Llop de Kenai
Canis lupus alces  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Canidae |
| Gènere | Canis |
| Espècie | Canis lupus |
| Subespècie | Canis lupus alces Goldman, 1941 |
El llop de Kenai (Canis lupus alces) fou la subespècie de llop (Canis lupus) més grossa de Nord-amèrica abans de la seva extinció. Fou classificada com a tal el 1941 pel biòleg Edward Goldman utilitzant només restes òssies.[1][2]
Descripció
- Feia entre 150 i 210 cm de llargària des del nas fins a la cua i 89–112 cm d'alçària fins a les espatlles.
- Pesava 67–90 kg.[2]
Alimentació
S'alimentava principalment d'ants i d'altres grans ungulats.[2]
Distribució geogràfica
Es trobava a la Península de Kenai i àrees adjacents d'Alaska.[3][2]
Extinció
Era molt abundant a la Península de Kenai fins a la dècada de 1890, però la febre de l'or esdevinguda a la regió hi va ocasionar tants canvis que cap al 1915 els llops foren gairebé exterminats mitjançant la caça i les trampes amb verí. Es va extingir oficialment l'any 1925.[2]
Referències
Enllaços externs
- Knowledgerush Arxivat 2008-11-18 a Wayback Machine. (anglès)
