Marcela Miró Pérez

Infotaula de personaMolt Excel·lent Senyora Modifica el valor a Wikidata
Marcela Miró Pérez
Biografia
Naixement19 gener 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
4a Presidenta de les Corts Valencianes
9 juliol 1999 – 12 juny 2003
← Hèctor Villalba ChirivellaJulio de España Moya →
Legislatura: cinquena legislatura del País Valencià
Diputada a les Corts Valencianes
28 juny 1999 – 12 juny 2003
Legislatura: cinquena legislatura del País Valencià

Circumscripció electoral: València

8a Consellera de Benestar Social
24 febrer 1997 – 23 juliol 1999
← José Sanmartín EspluguesMaría Carmen Más Rubio →
Legislatura: quarta legislatura del País Valencià

9a Consellera d'Educació, Cultura i Ciència
7 maig 1996 – 24 febrer 1997
← Fernando Villalonga Campos – Francisco Camps Ortiz →
Legislatura: quarta legislatura del País Valencià

Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, catedràtica Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Marcela Miró Pérez (València, 19 de gener de 1952) és una política i doctora en enginyeria agrònoma valenciana.[1]

Ha estat diputada a les Corts Valencianes a la V Legislatura, pel Partit Popular,[2] ocupant la presidència de les Corts.[3] Abans seria Consellera de Cultura, Educació i Ciència entre maig de 1996 (substituint a l'exconseller Fernando Villalonga Campos) i febrer de 1997, i Consellera de Benestar Social entre 1997 i 1999. Els dos càrrecs els ostentà en governs del president Zaplana.[4]

Actualment és Síndica de Comptes i professora a la Universitat Politècnica de València.

Infància i joventut entre la capital del Túria i Alcoi

Ve d'una família de classe mitjana, formada pels seus pares, i tres fills.

La seua mare es dedicava a la cura familiar i el seu pare era enginyer tècnic agrícola i posteriorment professor de la Universitat Politècnica de València.

Durant la seua infància i adolescència compartia el seu temps en la "Institució cultural Femenina Domus".

La seua vocació com a Enginyera agrònoma ve en part per la professió i educació que li va inculcar el seu pare. Per això, es va graduar i doctorar a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de la Universitat Politècnica de València.

De la seua etapa universitària Marcela Miró destaca que la majoria d'estudiants eren homes i tan sols eren tres dones en la seua promoció.

Trajectòria acadèmica en la Universitat Politècnica de València

En 1983, aconsegueix la plaça de professora agregada Numerària en la Universitat Politècnica de València. Posteriorment en en 1989, obté la plaça de Catedràtica Numerària d'Escola Universitària.

Així mateix, a part de ser professora, ha ocupat altres càrrecs com: subdirectora cap d'estudis a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola (1986-1987), així com la vicerectora d'Estudis i Alumnat (1987-1995).

Trajectòria política a la Comunitat Valenciana

En 1995, va ser Directora General de Relacions Institucionals de la Presidència de la Generalitat Valenciana en el Partit Popular.

En 1996, Directora General de Relacions Externes. A més és mateix any, va ser nomenada Consellera de Cultura, Educació i Esports.

En 1997 a 1999, va ser Consellera de Benestar Social.

En 1999 a 2003, va ser Presidenta de les Corts Valencianes en la V Legislatura.

Des de 2004 fins a 2022, és Síndica en la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, ha sigut la primera dona a ocupar aquest càrrec.

Contribució al marc legislatiu de les addiccions a la Comunitat Valenciana

En 1997, en el seu lloc com a Consellera de Benestar Social, comptava amb competències: justícia, persones majors, menors, dones, família i adopció, drogues i addicions i esports.

Quant a l'àmbit de drogues i addiccions, no existia un marc legal per a regular aquesta problemàtica, només es comptava amb un Pla Autonòmic molt limitat.

És per això, que des de la pròpia Conselleria de Benestar, es crea en la "Llei de Drogodependències i altres trastorns addictius", va ser la primera llei i per tant pionera en matèria de Drogodependències a la Comunitat Valenciana, sent un referent legislatiu tant a nivell Estatal, com a nivell Autonòmic.

Gràcies a aquesta llei es comença a regular per primera vegada les "drogues" socialment acceptades com el tabac, l'alcohol i les ludopaties.

En aquesta llei, es trobaven reflectides una sèrie de qüestions que en l'actualitat resulten normals, però que no obstant això en els anys 90 van ser de gran novetat.

Algunes d'aquestes qüestions eren: els menors de 18 anys no podien prendre ni comprar alcohol en les discoteques; tampoc es podia fumar en els centres sanitaris, col·legis i centres comercials.

En definitiva, es crea una sèrie de mesures relacionades amb l'assistència sanitària, inserció social i prevenció.

Referències

  1. Agulló, Víctor; Arteta, Dayana. 16 pioneras valencianas frente a las adicciones. Nau Llibres, 2022, p. 105-111. ISBN 978-84-16926-89-3. 
  2. «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2015-07-22. [Consulta: 20 juliol 2015].
  3. Marcela Miró, presidenta de las Cortes Valencianas, el Periódico de Extremadura
  4. Javier Paniagua Fuentes i J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.375. ISBN 9788495484802. 
Càrrecs públics
Precedit per:
Héctor Villalba Chirivella
Presidenta de les Corts Valencianes
Escut del País Valencià

1999 - 2003
Succeït per:
Julio de España Moya
Precedit per:
Fernando Villalonga Campos
Consellera d'Educació, Cultura i Ciència de la Generalitat Valenciana
Escut del País Valencià

1996 - 1997
Succeït per:
Francesc Camps
Precedit per:
José Sanmartín Esplugues
(Conseller de Treball i Afers Socials)
Consellera de Benestar Social de la Generalitat Valenciana
Escut del País Valencià

1997 - 1999
Succeït per:
María Carmen Más Rubio
  • Vegeu aquesta plantilla
President
Hisenda
Administració Pública/Presidència
Agricultura, Pesca i Alimentació
Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez  · Salvador Manuel Ortells Rosell
Cultura, Educació i Ciència
Ocupació, Indústria i Comerç
Obres Públiques, Urbanisme i Transports
Treball i Afers Socials
Sanitat i Consum
Medi Ambient
José Manuel Castellá Almiñana
Benestar Social
Marcela Miró Pérez
(← III Consell) Govern anterior •••• Govern següent (← V Consell)
  • Vegeu aquesta plantilla
Mesa de les Corts Valencianes
Presidents
1983–1995 Antoni Garcia Miralles  · 1995–1996 Vicent González i Lizondo  · 1996–1999 Héctor Villalba  · 1999–2003 Marcela Miró  · 2003–2007 Julio de España  · 2007–2011 Milagrosa Martínez  · 2011–2014 Juan Cotino  · 2014–2015 Alejandro Font de Mora  · 2015–2015 Francesc Colomer  · 2015–2023 Enric Morera  · 2023- Llanos Massó
Vicepresidents primers
1983–1987 Joan Callao  · 1987–1995 Vicent Soler  · 1995–2003 José Cholbi  · 2003–2007 Rosa María Barrieras  · 2007–2009 José Cholbi  · 2009 Antonio Clemente  · 2009–2011 Rafael Maluenda  · 2011–2014 Alejandro Font de Mora  · 2014–2015 Rafael Maluenda  · 2015 Enric Morera  · 2015–2019 Carmen Martínez  · 2019-2023 María José Salvador  · 2023- Alfredo Castelló
Vicepresidents segons
1983–1987 José Tovar  · 1987–1991 Rafael Maluenda  · 1991–1995 Juan Antonio Montesinos  · 1995 Luis Berenguer  · 1995–1999 Fco Javier Sanahuja  · 1999-2003 Antonio Moreno  · 2003–2007 Ximo Puig  · 2007–2011 Isabel Escudero  · 2011–2014 Ángel Luna  · 2014-2015 Ana Barceló  · 2015–2019 Alejandro Font de Mora  · 2019-2023 Jorge Bellver  · 2023- Gabriela Bravo
Secretaris primers
1983–1995 Juli Millet  · 1995–1996 Enrique Gómez Guarner  · 1996–1999 Martín Quirós  · 1999-2000 Susana Camarero  · 2000–2007 Juan Manuel Cabot  · 2007-2011 Fernanda Vidal Causanilles  · 2011–2012 Angélica Such  · 2012–2015 Antonio Clemente  · 2015–2019 Emilio Argüeso  · 2019-2023 Cristina Cabedo  · 2023- Víctor Soler
Secretaris segons
1983–1987 Rafael Maruenda  · 1987–1991 Daniel Ansuátegui  · 1991–1995 Enrique Gómez Guarner  · 1995-1999 Juli Millet  · 1999–2007 Carmen Ninet  · 2007-2011 Antoni Such  · 2011–2015 Carmen Martínez  · 2015–2018 Marc Pallarés  · 2018-2019 Irene Gómez  · 2019-2023 Luis Arquillos  · 2023- Maria Josep Amigó