Model Mundell–Fleming

El model Mundell-Fleming, també conegut com el model IS-LM-BoP, és un model econòmic fet per Robert Mundell i Marcus Fleming. El model és una extensió del Model IS-LM. Mentre que el tradicional Model IS-LM es basa en una economia sota l'autarquia (o una economia tancada), el model Mundell-Fleming descriu una economia oberta.

El model Mundell-Fleming intenta explicar la relació a curt termini entre la taxa nominal de canvi i la producció de l'economia (en contrast amb l'economia tancada del model IS-LM, que se centra només en la relació entre la taxa d'interès del diner i la producció). El model Mundell-Fleming s'ha utilitzat per argumentar que una economia no pot mantenir sempre al mateix temps un tipus de canvi fix, lliure mobilitat de capitals i una organització independent de la política monetària. Aquest principi es denomina amb freqüència la "trinitat impossible" o la "trinitat inconsistent".

Formulació

L'augment en la despesa pública obliga a l'autoritat monetària a inundar el mercat amb moneda local per mantenir el tipus de canvi fix.

El model tradicional es basa en les següents equacions.

  • Y = C + I + G + N X {\displaystyle Y=C+I+G+NX} (La corba IS)
  • On Y {\displaystyle Y} es el PIB, C {\displaystyle C} es el consum, I {\displaystyle I} es la inversió, G {\displaystyle G} es la despesa pública i N X {\displaystyle NX} són les exportacions netes


  • M P = L ( i , Y ) {\displaystyle {\frac {M}{P}}=L(i,Y)} (La corba LM)
  • On M {\displaystyle M} es la oferta de diner, P {\displaystyle P} es el nivell de preus, L {\displaystyle L} es la liquiditat, i {\displaystyle i} es la taxa d'interès finalment Y {\displaystyle Y} es el PIB.


  • On C C {\displaystyle CC} es és compte corrent (balança de pagaments) i C A {\displaystyle CA} es el compte de capital.

Components de la IS

  • C = C ( Y − T , i − E ( π ) ) {\displaystyle C=C(Y-T,i-E(\pi ))}
  • On C {\displaystyle C} és el consum, Y {\displaystyle Y} és el PIB, T {\displaystyle T} són els impostos, i {\displaystyle i} és la taxa d'interès, E ( π ) {\displaystyle E(\pi )} és la taxa esperada d'inflació.


  • I = I ( i − E ( π ) , Y − 1 ) {\displaystyle I=I(i-E(\pi ),Y_{-1})}
  • On I {\displaystyle I} és la inversió, i {\displaystyle i} és la taxa d'interès, E ( π ) {\displaystyle E(\pi )} és la taxa esperada d'inflació, Y − 1 {\displaystyle Y_{-1}} és el PIB al període anterior.


  • G = G {\displaystyle G=G}
  • On G {\displaystyle G} és la despesa pública, una variable exògena.


  • N X = N X ( e , Y , Y ∗ ) {\displaystyle NX=NX(e,Y,Y*)}
  • On N X {\displaystyle NX} són les exportacions netes, e {\displaystyle e} és el tipus de canvi real, Y {\displaystyle Y} és el PIB, Y ∗ {\displaystyle Y*} és el PIB d'un país estranger.

Components de la BP

  • C C = N X {\displaystyle CC=NX}
  • On C C {\displaystyle CC} és el compte corrent i N X {\displaystyle NX} són las exportacions netes.


  • C A = z ( i − i ∗ ) + k {\displaystyle CA=z(i-i*)+k}
  • On z {\displaystyle z} és el nivell de mobilitat del capital, i {\displaystyle i} és la taxa d'interès, i ∗ {\displaystyle i*} és la taxa d'interès externa, k {\displaystyle k} són les inversions de capital no relacionades amb i {\displaystyle i} , una variable exògena.

Vegeu també

  • Model IS-LM
  • Regla de Taylor