Nova Acròpolis
| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització sense ànim de lucre organització internacional  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 15 juliol 1957, Argentina | ||||
| Fundador | Jorge Ángel Livraga Rizzi | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Delia Steinberg Guzmán | ||||
| Lloc web | newacropolis.org.il | ||||
 | |||||
Nueva Acrópolis (Nova Acròpolis, a Catalunya) és una associació cultural fundada per Jorge Ángel Livraga Rizzi a l'Argentina el 1957 i actualment dirigida per Delia Steinberg Guzmán. Té presència a més de 40 països, incloent-hi els Països Catalans, on té seus a Barcelona, Sabadell, Castelló, Alacant, València i Gandia.[cal citació] S'autodefineix com una escola de filosofia i un espai de voluntariat,[cal citació] tot i que acumula diverses acusacions de secta coercitiva i autoritària vinculada a l'extrema dreta.[1][2][3][4][5][6]
Segons comunica públicament Nueva Acrópolis,[cal citació] els seus objectius són promoure un ideal de fraternitat internacional, fomentar l'amor a la saviesa i desenvolupar el millor del potencial humà. Segons d'altres fonts, com l'exdirigent del grup a Egipte i a Itàlia Miguel Martínez, Nueva Acrópolis pretén crear la sisena subraça de la raça ària.[7] Aquest objectiu concorda amb les creences difoses per Helena Blavatsky[8] que ensenya Nueva Acrópolis.[cal citació]
La sentència 333/2000 de l'Audiència Provincial de Madrid determina que Nueva Acrópolis -per les peculiaritats del seu ideari, simbologia, organització interna, manca de transparència, fonts de finançament i activitats- causa inquietud en sectors socials i institucionals i està classificada en la literatura d'investigació en la categoria de sectes destructives. La sentència afegeix que Nueva Acrópolis té un rígid sistema d'organització i disciplina d'estil castrense, utilitza la salutació a la romana, ensinistra en l'ús de l'espasa i altres armes, i fa ús d'uniformes i parafernàlia d'organitzacions paramilitars.
Nueva Acrópolis és una organització amb diferents nivells de membres. El nucli intern el formen les anomenades Fuerzas Vivas, dividides en brigades de seguretat, brigades de treball i brigades femenines,[9][1][10][11][12] que duen uniformes i tenen funcions concretes assignades. L'organització no informa dels seus objectius i mètodes reals als membres novells, només ho fa amb escollits que va introduint a poc a poc en la realitat de l'organització.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Pasqual Marjanet, Roger. Les sectes a Catalunya. Columna, 2005. ISBN 978-84-664-0594-2.
- ↑ 2,0 2,1 Rodríguez, Pepe. El poder de las sectas. Ediciones B, 1989. ISBN 84-406-1123-4.
- ↑ «Informe 2468 sobre sectes de l'Assemblea Nacional Francesa».
- ↑ «El hombre que escapó de Nueva Acrópolis | VICE | México» (en espanyol de Mèxic), 18-02-2014. [Consulta: 28 setembre 2016].
- ↑ Rodríguez, Pepe «La Comunidad de Madrid subvenciona a una secta nazi». Tiempo, 13-05-1985.
- ↑ Roig, Higínia «La secta Nueva Acrópolis intenta infiltrar-se als moviments socials». Directa, 27-05-2009, pàg. 9.
- ↑ «Jorge A Livraga and New Acropolis». www.kelebekler.com. [Consulta: 28 setembre 2016].
- ↑ Washington, Peter. El mandril de madame Blavatsky. Ediciones Destino, 1995. ISBN 84-223-2589-X.
- ↑ «Testimoni d'una exmembre de Nueva Acrópolis a la web de l'Associació Iberoamericana per a la Investigació de l'Abús Psicològic» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-10-01. [Consulta: 29 setembre 2016].
- ↑ «Testimoni de Ramiro Pinto, escriptor i exmembre de Nueva Acrópolis» (en espanyol).
- ↑ «Nueva Acrópolis Secta Paramilitar». victimasectas.com. [Consulta: 29 setembre 2016].
- ↑ REDUNE, Red de Prevención Sectaria. «EL TOTALITARISMO DE LOS NAZIS DE NUEVA ACROPOLIS - (RedUNE) Red de Prevención Sectaria» (en espanyol europeu). [Consulta: 29 setembre 2016].
Enllaços externs
- Web de Nueva Acrópolis a Barcelona i Sabadell
- Web de Nueva Acrópolis a Espanya Arxivat 2016-10-01 a Wayback Machine. (castellà)
- Web internacional de Nueva Acrópolis (castellà)
