On viu el perill
Where Danger Lives  | |
|---|---|
 Faith Domergue i Robert Mitchum a la pel·lícula | |
| Fitxa | |
| Direcció | John Farrow |
| Protagonistes | Robert Mitchum Faith Domergue Claude Rains Maureen O'Sullivan Charles Kemper Ralph Dumke Jack Kruschen Jack Kelly Earle Hodgins Lester Dorr Stanley Andrews Ethan Laidlaw William Bailey Harry Shannon Philip Van Zandt Billy House Lillian West Ray Teal Herschel Daugherty Julia Faye Tol Avery Stuart Holmes |
| Producció | Irving Cummings Jr. i Irwin Allen |
| Guió | Charles Bennett |
| Música | Roy Webb |
| Fotografia | Nicholas Musuraca |
| Muntatge | Eda Warren |
| Productora | RKO Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1950 |
| Durada | 80 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema negre |
| Lloc de la narració | Arizona i Califòrnia |
       | |
On viu el perill (títol original: Where Danger Lives) és un thriller de cinema negre estatunidenc de 1950 dirigit per John Farrow i protagonitzat per Robert Mitchum, Faith Domergue i Claude Rains.[1] Està doblada al català.[2]
Argument
Un jove metge s'enamora d'una jove pertorbada, s'involucra en la mort del seu marit i ha de fugir amb ella a la frontera mexicana.
Repartiment
- Robert Mitchum com Dr. Jeff Cameron
- Faith Domergue com Margo Lannington
- Claude Rains com Frederick Lannington
- Maureen O'Sullivan com Julie Dorn
- Charles Kemper com cap de policia
- Ralph Dumke com Klauber
- Billy House com Bogardus
- Harry Shannon com Dr. Maynard
- Philip Van Zandt com Milo DeLong
- Jack Kelly com Dr. James Mullenbach
- Lillian West com Mrs. Bogardus
- Ray Teal com xèrif Joe Borden
Recepció
Resposta crítica contemporània
Bosley Crowther, de The New York Times va escriure: "Enfosquit una mica per diverses begudes fortes i un parell de cops al cap, el nostre heroi no obeeix el seu instint sinó que se'n va corrent amb la dama a la nit. I així comença una sèrie d'aventures en la seva fugida per escapar que el porta finalment a adonar-se que sempre s'ha d'informar a la policia. En aquesta demostració solemne, el Sr. Mitchum fa una feina bastant creïble com a home que opera en el buit i assetjat per circumstàncies desafortunades. Com la noia que el posa en problemes, la senyoreta Domergue no manifesta res més que una aparença relativament sensual i una capacitat per recitar línies senzilles", afegint que el director Farrow "anteriorment ho ha fet millor, i és millor que ho torni a fer".[3]
Resposta crítica moderna
Dave Kehr, del Chicago Reader, va escriure: "El director John Farrow encerta molt bé les qualitats al·lucinatòries i de malson d'aquesta trama estàndard del Cinema negre: Mitchum passa l'última meitat de la pel·lícula recorrent els camins de terra del sud de Califòrnia amb una commoció cerebral, desmaiant-se periòdicament i despertar-se envoltat d'alguns dels paisatges més desoladors que ofereix Amèrica".[4]
