Pliniusita

Pliniusita
Walstromita intercreixent amb zadovita, i gurimita parcialment reemplaçada per pliniusita (Pls)
Fórmula química	Ca₅(VO₄)₃F
Epònim	Plini el Vell
Localitat tipus	Tolbàtxik i Hatrurim Basin (en)
Classificació
Categoria	fosfats
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 9,5777(7) Å; c = 6,9659(5) Å;
Grup puntual	6/m - dipiramidal
Grup espacial	p6₃/m
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2018-031
Any d'aprovació	2018
Símbol	Pli
Referències	[1]

La pliniusita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'apatita. Rep el nom en honor de Gai Plini Segon (23/24 dC – 79), més conegut com Plini el Vell.

Característiques

La pliniusita és un vanadat de fórmula química Ca₅(VO₄)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional el 2020, sent publicada l'any 2021. Cristal·litza en el sistema hexagonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.^[2]

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb els números de registre: 5202/1 i 5202/2.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de les mostres recollides a dos indrets: el camp de fumaroles del sud de la muntanya 1004, al Tolbàtxik (krai de Kamtxatka, Rússia), i el canó Nahal Morag, al Consell Regional de Tamar (Districte del Sud, Israel). També ha estat descrita al comtat de Bytom City, al Voivodat de Silèsia (Polònia),^[3] i a Sévérac-d'Aveyron, al municipi de Rodés, a Avairon (Occitània, França).^[4] Aquests quatre indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències