Poble Espanyol de Barcelona

DadesTipusConjunt d'edificis ArquitecteFrancesc Folguera i Grassi Construcció1929 Obertura1929 Úsmuseu CaracterístiquesEstil arquitectònichistoricisme arquitectònic Superfície49.000 m² Localització geogràficaEntitat territorial administrativaMontjuïc (Barcelonès) LocalitzacióAv. Marquès de Comillas, 13

41° 22′ 09″ N, 2° 08′ 48″ E / 41.369139°N,2.146692°E / 41.369139; 2.146692

Bé cultural d'interès localId. IPAC41191 Id. Barcelona1770 ActivitatFundadorJosep Puig i Cadafalch i Ramon Reventós i Farrarons Lloc webpoble-espanyol.com

El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.^[1] Es tracta d'un atractiu turístic de la ciutat amb art contemporani, arquitectura, artesania i gastronomia en un mateix entorn. El recinte està integrat per 117 edificis a escala real, que componen un veritable poble ibèric amb els seus carrers, cases, places, teatre, escola, restaurants i tallers artesans.

Història i descripció

Construït per l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, tenia com a objectiu recrear un «poble ideal» que contingués les principals característiques dels diferents pobles peninsulars.^[1] La idea va ser impulsada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i el projecte va ser realitzat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós, amb la participació del crític d'art Miquel Utrillo i del pintor Xavier Nogués.^[2] Els quatre professionals van fer diferents viatges per la Península per arecollir el material iconogràfic que necessitaven. Durant el recorregut van fer centenars de fotografies, anotacions i dibuixos que els van permetre projectar el que volien.^[3] En total, van visitar 1.600 poblacions amb l'objectiu de construir no una col·lecció d'obres mestres de l'arquitectura espanyola, sinó un recinte que fos una síntesi de l'essència arquitectònica i cultural d'Espanya. Així, compta amb 117 edificis de quinze de les actuals comunitats autònomes d'Espanya: Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella - La Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, País Valencià, Extremadura, Galícia, Illes Balears, Madrid, Múrcia, Navarra i País Basc. No hi ha cap edifici de les Illes Canàries, ja que els responsables del projecte no van poder visitar-les per raons de pressupost.^[4]

El recinte tenia una vida programada de sis mesos, els mateixos que durava l'exposició. Tanmateix, l'èxit de públic va permetre que es conservés i que segueixi obert fins a l'actualitat.^[5] El nom assignat en un principi era el de Iberona, però la dictadura de Primo de Rivera el va rebatejar com a Pueblo Español.^[6]

Morfològicament està urbanitzat com una població i disposa dels següents elements: una muralla defensiva, baluards i portal, església, campanar, monestir, plaça major, ajuntament, places i carrers, fonts, etc.^[1] Les muralles tenen un accés únic en la zona més propera a l'avinguda del Marquès de Comillas a través d'una porta amb dues torres (Porta d'Àvila). Un cop a dins, es passa a través dels porxos d'un edifici i s'arriba a la plaça major, porxada pels seus quatre costats i presidida per un ajuntament. A partir d'aquí, es presenten una varietat de recorreguts caracteritzats per la disposició aparentment desendreçada de petits carrers i places. El recorregut passa per una església i per un reguitzell d'edificis de diferents tipologies, materials i colors. Al final del recorregut, en la cota més alta, es pot accedir a un monestir romànic.^[1]

La topografia escollida, aprofitant el pendent de la muntanya de Montjuïc, ajuda a percebre els diferents espais urbans des de diferents nivells de cota.^[1] Artísticament cal destacar el curós treball dels materials que s'utilitza en les parts dels edificis exposades a la vista. La resta de parts, les que no són protagonistes de l'ambientació, estan realitzades sense decoracions i són d'aspecte funcional.^[1] El conjunt es considera historicista tenint en compte l'objectiu principal de reproduir els models arquitectònics i urbans al més mimèticament possible, modificant-los només per raons tècniques o d'harmonització de cada peça dins del global.^[1] Tipològicament, els edificis són interpretats dins d'una estructura urbana amb una escala i alçada reguladora que ajuda a integrar els diferents estils en un conjunt harmònic.^[1]

Museu Fran Daurel

El Museu Fran Daurel és una col·lecció privada oberta al públic que acull més de 295 obres d'autors clau de l'art contemporani català i espanyol: Picasso, Dalí, Miró, Tàpies, Barceló, Guinovart i Amat, entre molts altres. Pintures, escultures, tapissos, dibuixos i peces de ceràmica es concentren en aquest museu que inclou, a més, un jardí escultòric –amb 41 escultures de gran format–en què l'art i la natura es combinen harmònicament, És gestionat per la Fundació Fran Daurel.^[7]

L'activitat ceramista de Pablo Picasso es concentra entre el 1947 i el 1962. Durant aquests anys, l'artista malagueny no es limita només a aprendre i utilitzar la tècnica tradicional de fer ceràmica, sinó que inclou una lectura personal, és a dir, utilitza procediments inventats per ell mateix. Les peces que es poden contemplar al Museu Fran Daurel són sobretot dels anys 50 i 60. A través de la ceràmica, Picasso expressa tota mena de sentiments, especialment alegria. D'una banda, perquè ja havia passat la Segona Guerra Mundial i d'altra, pel naixement dels seus dos fills, Paloma i Claude. Aquesta alegria es percep en els rostres humans somrients i en la presència d'animals d'inspiració infantil (composicions senzilles i esquemàtiques i colors primaris).

Galeria d'imatges

• 
  Porta d'Àvila, entrada principal
• 
  Edificis del Poble Espanyol

Referències

Enllaços externs

• Poble Espanyol de Barcelona - Lloc web oficial
• «Poble Espanyol». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Poble Espanyol». UPCommons.