Província de Niassa

Província de Niassa

Meponda
Epònim	Llac Malawi
Localització
13° 15′ S, 36° 30′ E / 13.25°S,36.5°E / -13.25; 36.5
Estat	Moçambic
Capital	Lichinga
Conté la subdivisió	Districte de Lago Lichinga District (en) districte de Cuamba districte de Majune districte de Mandimba districte de Marrupa districte de Mavago districte de Maúa districte de Mecanhelas districte de Mecula districte de Metarica districte de Muembe districte de N'gauma districte de Nipepe districte de Sanga
Població humana
Predom. ling.	Wa yao
Geografia
Superfície	122.827 km²
Banyat per	Llac Malawi
Limita amb	Cabo Delgado Zambézia Província de Nampula Regió del Sud
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+02:00
ISO 3166-2	MZ-A
Lloc web	niassa.gov.mz

Niassa és una província de Moçambic. Té una superfície de 129.056 km² i una població d'1.027.037 el 2006 (756.287 habitants el 2001). La capital provincial és Lichinga, que fins al 1976 va portar el nom de Vila Cabral. Està habitada per diverses ètnies, la principal de les quals és l'ètnia wa yao (que al nord i est de la província i és el 40% de la població de la capital). El seu límit nord és el riu Rovuma que la separada de Tanzània; el llac Niassa (Nyassa o Malawi) forma el límit occidental que la separa de Malawi. El seu nom vol dir "llac" en llengua chiNyanja. És la província més gran del país però també la menys poblada.

Demografia

Divisió administrativa

Està dividida en 15 districtes (Cuamba, Lago, Lichinga, Majune, Mandimba, Marrupa, Maúa, Mavago, Mecenhelas, Mecula, Metarica, Muembe, N'gauma, Nipepe i Sanga) i cinc municipalitats (Cuamba, Lichinga, Mandimba, Marrupa i Metangula).

Història

El territori fou part de la concessió a la Companyia de Niassa del 1890, que es va iniciar el 1894. Els terrenys restaven en gran part fora del domini efectiu. El 1897 la companyia va projectar una expedició contra el cap tribal Mataca de la regió del llac Niassa, però davant la resistència que s'esperava, el pla es va abandonar. Dos anys després però va aconseguir portar a terme amb èxit el projecte contra Mataca, amb el suport d'un cos de 200 soldats colonials regulars blancs i 2800 indígenes, establint una posició a Metarica; des d'aquí el 1900 va poder ocupar Messumba o el 1902 Metangula, ambdues a la riba del llac Niassa.

Els alemanys de l'Àfrica Oriental Alemanya hi van fer algunes incursions després del 1916 quan la guerra va esclatar entre Portugal i Alemanya, i per això els portuguesos van construir una carretera que va afavorir l'ocupació efectiva del Planalto de Mueda al que després fou el districte i província de Cabo Delgado. La concessió es va acabar el 1929 i la companyia es va dissoldre i l'administració va passar directament al govern portuguès el 27 d'octubre de 1929.

Llavors es van formar els districtes de Cabo Delgado, amb els territoris de la companyia de la part costanera, i de Lago amb els territoris de l'interior. Aquest darrer fou reanomenat Niassa per decret nº 39858 de 20 d'octubre de 1954. El ferrocarril va arribar fins a Vila Cabral.

El districte de Niassa va esdevenir província amb la independència de Moçambic el 25 de juny de 1975. La regió fou afectada per la guerra civil amb la RENAMO. El 1990 el govern va signar un acord amb Sud-àfrica per l'establiment de grangers bòers a la província, però els bòers no van rebre prou bon tracte i els litigis que es van plantejar foren resolts sistemàticament a favors dels pagesos moçambiquesos, i part dels bòers se'n van anar tot i que estaven posant en producció terres que els locals no sabien ni volien treballar. El 1992 l'acord de pau general va retornar la tranquil·litat a la regió. Un parc nacional (Parc Nacional de Niassa) fou creat amb administració d'una companyia privada, i es va crear una facultat d'agronomia a la Universitat Catòlica de Cuamba, que actualment és la ciutat més gran de la província.

Governadors

La província és dirigida per un governador provincial nomenat pel President de la República.

• (1976-1983) Aurélio Benete Manave
• (1983-1984) Sérgio Vieira
• (1984-1987) Mariano Matsinha
• (1987-1995) Júlio Almoço Nchola^[3]
• (1995-2000) Aires Ali^[4]
• (2000-2005) David Simango^[3]
• (2005-2010) Arnaldo Bimbe^[5]
• (2010-2014) David Ngoane Malizane^[6]
• (2015-) Arlindo da Costa Chilundo^[7]

Vegeu també

• Reserva Nacional de Niassa

Referències

Enllaços externs

• Portal del Govern de la Província de Niassa
• Pàgina oficial de la Reserva de Niassa
• Pàgina de la província al Portal de Ciència i Tecnologia de Moçambic^{[Enllaç no actiu]}