Saqueig d'Amòrion

Infotaula de conflicte militarSaqueig d'Amòrion
Guerres arabo-romanes Modifica el valor a Wikidata
Saqueig d'Amòrion (Grècia-Turquia-Egeu)
Saqueig d'Amòrion
Saqueig d'Amòrion
Saqueig d'Amòrion
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipussetge i batalla Modifica el valor a Wikidata
Dataagost del 838
Coordenades39° 01′ 21″ N, 31° 17′ 42″ E / 39.0225°N,31.295°E / 39.0225; 31.295
LlocAmòrion (Imperi Romà d'Orient)
ResultatCaptura i destrucció de la ciutat pels abbàssides
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Califat Abbàssida
Comandants
Teòfil
Aeci (PDG)
Al-Mútassim
Al-Afxín Khaydhar
Abu-Jàfar Aixinas
Jàfar ibn Dinar ibn Abd-Al·lah al-Khayat
Ujayf ibn Ànbassa
Forces
~ 40.000 en l'exèrcit de camp[1]
~ 30.000 a Amòrion[2]
80.000[3]
Baixes
30.000-70.000 soldats i civils[4][5] Desconegudes
  • Vegeu aquesta plantilla
Guerres arabo-romanes
Conflictes inicials
Muta - Al-Balqà – Tabuk - Dathin - Firaz
Qarteen - Bosrà - Ajnadayn - Marj ar-Ràhit - Damasc - Fahl - Maraj al-Debaj - Èmesa - Yarmuk - Jerusalem - Hazir - Alep
Pelúsion - Bilbeis - Heliòpolis - Alexandria - Nikiu - Cartago - Sufètula - Biskra
Conquesta d'Anatòlia i setges de Constantinoble
Pont de ferro - Germanicea - Pals - Constantinoble (654) - Constantinoble (674–678) - Sil·leu - Xipre - Armènia - Constantinoble (717–718) - Adrianòpolis - Acròinon
Campanyes romanes (780 - 1180)
Samòstata - Joan Curcues - Nicèfor II - Joan I Tsimiscés - Basili II - Jordi Maniaces - Damiata
Conflictes fronterers
Càmaca - Anatòlia (782) - Copidnàdon - Crasos - Anatòlia (806) - Dazimó - Amòrion - Mauropòtamos - Faruriyyah - Lalacàon - Batis Ríax

El saqueig d'Amòrion fou el setge i posterior pillatge de la ciutat romana d'Orient d'Amòrion pel Califat Abbàssida a l'estiu del 838. Les intrigues de palau a Constantinoble i l'amotinament de les seves tropes khurramites impediren a l'emperador romà d'Orient, Teòfil, venir en auxili de la ciutat. Desenes de milers de soldats i civils romans d'Orient foren massacrats i d'altres foren portats a territori abbàssida, on alguns, com els Quaranta-dos Màrtirs d'Amòrion, foren executats.

Referències

  1. Treadgold, 1988, p. 298.
  2. Treadgold, 1988, p. nota a peu de pàgina núm. 415.
  3. Treadgold, 1988, p. 297.
  4. Treadgold, 1988, p. 303.
  5. Ivison, 2007, p. 31.

Bibliografia

  • Ivison, E. A. «Amorium in the Byzantine Dark Ages (seventh to ninth centuries)». A: Henning, J. Post-Roman Towns, Trade and Settlement in Europe and Byzantium, Vol. 2: Byzantium, Pliska, and the Balkans (en anglès). Walter de Gruyter, 2007, p. 25-59. ISBN 978-3-11-018358-0. 
  • Treadgold, W. The Byzantine Revival, 780–842 (en anglès). Stanford University Press, 1988. ISBN 978-0-8047-1462-4.