Setge d'al-Sakhra
| Reconquesta | |||
|---|---|---|---|
  Setge d'al-Sakhra Setge d'al-Sakhra | |||
 Pelai I | |||
| Tipus | batalla i setge  | ||
| Data | 735 | ||
| Coordenades | 43° 18′ N, 5° 06′ O / 43.3°N,5.1°O / 43.3; -5.1 | ||
| Lloc | Pics d'Europa | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Inconclusiva | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Batalles del Regne d'Astúries | |
|---|---|
Conquesta Omeia d'Hispània i Ifranja (711-732) | |
Covadonga - Olalies - al-Sakhra - | |
Expansió inicial i resistència del Regne d'Astúries | |
Montecubeiro - Burbia - Lutos - Las Babias - Riu Quirós | |
Expansió i apogeu del Regne d'Astúries | |
Campanyes de Carles Martell (732-737) | |
Poitiers - Avinyó - Arbuna (737) - Berre - Nimes |
Després de les victòries a les batalles de Covadonga i la Olalies, que van consolidar un petit territori en mans dels asturians, el 735 Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí va enviar una expedició de càstig contra Pelai I,[1] que es va refugiar als Picos de Europa (al-Sakhra) amb 300 dels seus fidels, on fou assetjat fins que només van quedar 30 homes i 10 dones, i els musulmans van abandonar el setge, despreocupant-se dels visigots rebels.
| « | Rebé, efectivament, el govern d'Espanya [...]. I es va ensenyorir de Galícia, Àlaba i Pamplona, sense que restés a Galícia cap alqueria sense conquerir, si se n'exceptua la serra, on havia cercat refugi amb 300 homes un rei anomenat Belai (Pelagi), a qui els musulmans no van deixar de combatre i d'assetjar fins al punt que molts van morir de fam [...] fins quedar reduïts a 30 homes [...]. Era difícil per als musulmans arribar fins ells, i els van deixar estar dient: "Trenta homes, quina importància tenen?" | » |
| — Crònica musulmana. Segle XI | ||
Referències
- ↑ (anglès) Abd al-Wāḥid Dhannūn Ṭāhā, The Muslim conquest and settlement of North Africa and Spain, p.189
