Simó apòstol

Simó
Simó el Zelota
Simó el Cananeu

Escultura al Marienmünster Diessen, s. XVIII
Biografia
Naixement	Hebreu: שמעון (Šimʿon, "que escolta") segle I Canà
Mort	107 (Gregorià) Pel·la
Causa de mort	Mort no natural  (Death by sawing (en) )
Sepultura	Relíquies a la basílica de Sant Sadurní (Tolosa de Llenguadoc i Sant Pere del Vaticà (Capella de Sant Andreu, sota l'Altar de la Crucifixió); Komani (Geòrgia)
Apòstol
Dades personals
Religió	Església primitiva i judaisme
Activitat
Ocupació	missioner
Membre de	zelotes
Professors	Jesús de Natzaret
apòstol i màrtir
Celebració	Tota la cristiandat
Canonització	Antiga
Festivitat	28 d'octubre, amb Judes Tadeu (occident), 10 de maig (ortodoxos i coptes)
Iconografia	Amb una serra, llibre; barca; llança
Patró de	En alguns llocs, pescadors; serrers; tenyidors
Artistes relacionats	Judes Tadeu: Simon and Jude (en)
Família
Mare	Maria de Clopas

Simó (en arameu שמעון "que escolta",Shim‘on i en grec Συμεών Symeon) conegut com a Sant Simó, Simó el Zelota o Simó el Cananeu (Canà?, Galilea, 13 aC? - Egipte, 107 o Suanis (Pèrsia), 62?) fou, segons el Nou Testament, un zelota i un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Se'n sap molt poc, a banda del seu nom.

El seu nom apareix en totes les llistes d'apòstols dels evangelis i els Fets dels apòstols, sense més detalls.

Per distingir-lo de Simó Pere, va ser anomenat el Cananeu o el Zelota. Els dos noms deriven del terme hebreu qana, que indica el moviment polític dels zelotes i que va ser traduït erròniament com a "provinent de Canà" o "de Canaan". Sembla que Simó pertanyia al grup de zelotes que lluitaven per la independència d'Israel quan s'uní al grup de Jesucrist.

Al Nou Testament Simó el Zelota mai no s'identifica amb Simó, el germà de Jesús citat a l'Evangeli segons Marc, 6 3. Aquest germà seria Simó de Jerusalem, que la tradició considera el segon bisbe de Jerusalem, després de son germà Jaume el Just.

Tradicions posteriors

Simó ha estat sovint associat a Judes Tadeu en el culte; tots dos són celebrats el dia 28 d'octubre. Segons la tradició més coneguda, recollida a la Llegenda àuria, tots dos van anar junts a evangelitzar Pèrsia i Armènia, on van ser martiritzats.

Altres tradicions en parlen només de Simó. Segons algunes, va predicar a Orient Mitjà i l'Àfrica. Els cristians etíops diuen que havia estat crucificat a Samària, mentre que Justus Lipsius diu que havia estat asserrat a Suanir, a Pèrsia. Moisès de Corene escriu que va morir a Weriosfora, a la Ibèria del Caucas. Una altra tradició el fa morir pacíficament a Edessa. Finalment, una altra tradició diu que va visitar Britànnia, concretament Glastonbury, essent martiritzat a Lincolnshire. A partir del seu apel·latiu de "zelota", també s'ha dit que va participar en la Primera Guerra Judeoromana contra l'Imperi Romà.

Folklore a Catalunya

El dia de Sant Simó es fa un aplec popular a l'ermita de Sant Simó de Mataró, que és la festa major petita de la ciutat. S'elabora el Sabre de Sant Simó, una peça de pastisseria de pasta de tortell amb forma d'espasa i farcida amb fruita confitada, cabell d'àngel o ametlles que es ven a les parades de l'ermita. La festa s'allarga tot el cap de setmana i compta amb la presència de gegants, castellers, animació infantil i música i balls per a tothom.

• 
  Talla a Neufelden, 1500
• 
  Pintura de Josep de Ribera, 1630 (Madrid, Prado)
• 
  Pintura de Josef Anton Hafner, 1750 (Oberzell)
• 
  Escultura a N. Senyora de Bruges
• 
  Urna de les relíquies dels sants Simó i Judes Tadeu, a Saint-Sernin

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites