Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària |
| Forma jurídica | associació voluntària |
| Història | |
| Creació | 1840[1] oficialment 1 d'agost de 1841[2], l'Havana |
| Fundador | Antoni Font i Guasch Josep Gener i Guasch |
| Activitat | |
| Membres | 1.400(2015)[1] |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Persona rellevant | Lola Rosich Leal (Presidenta) Leila Benson (Vicepresidenta) Georgina Lago (Tresorera)[3] |
| Altres | |
Premis
| |
Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya (SBNC), també coneguda com el Casal Català ó Beneficencia Catalana,[4] és una associació de beneficència fundada per l'emigració catalana[5][6] a l'Havana el 1840. Considerada l'entitat d'ajuda social més antiga del món,[7] va ser fundada per 102 catalans dirigits pels cosins vilanovins Antoni Font i Guasch i Josep Gener i Guasch.[5] Aparegué per ajudar els catalans que no van fer fortuna i van quedar encallats a la capital cubana; que començaren a ser nombrosos des de la independència de Cuba el 1900. En foren membres Josep Murillo i Mombrú i Joaquim Muntal i Gramunt, vicepresident el 1925-1928.
La seva seu es troba al carrer Consulado 68 de Ciutat vella de l'Havana, Cuba. Amb el pas dels anys, la Beneficència Catalana va incorporar a la funció assistencial que li va donar origen, activitats de caràcter cultural i festiu. Amb més de 1.400 socis,[1] promou diferents activitats relacionades amb Catalunya com havaneres, celebració de Sant Jordi, esbart dansaire, puntaires, lectura de poesia, algun concert i projeccions de pel·lícules. Encara que la seva activitat principal és la de donar suport econòmic als socis que ho necessiten.[7]
Un altre dels seus objectius és el manteniment de l'ermita de Montserrate que estava previst ser instal·lada a la plaça de la Revolució en els últims anys del Govern de Fulgencio Batista, però que finalment es va construir a finals dels 50 en una finca a prop de l'aeroport de l'Havana. És una rèplica de l'església de s'Agaró i alberga una còpia de la Mare de Déu de Montserrat.[7]
Amb més de 170 anys d'història disposa d'un llegat documental econòmic i social d'emigrants catalans de Cuba[8] i ha rebut guardons de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Generalitat de Catalunya i la Creu de Sant Jordi el 1993.[9]
Des de l'1 de gener de 2000 la presidenta es Maria Dolors (Lola) Rosich Leal (L'Havana, 6 de març de 1935) filla de Manel Rosich Milà, de Vilanova i la Geltrú, i Dolores Leal González, de La Paz (Entre Ríos, Argentina).[10]
Llista de presidents
Presidents de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya des de 1841:[11]
- Francesc Ventosa i Soler (1841-1842)[12]
- Salvador Samà i Martí (1844-1845)[13]
- Francesc Ventosa i Soler (1847-1848)[12]
- Francesc Martí i Torrents (1851-1852)[14][15]
- Josep Llanussa i Rossell (1852-1853)
- Llorenç Pedro i Creus (1858-1859)
- Joan Conill i Pi (1860-1861)[16]
- Jaume Partagàs i Ravell (1866-1867) [17]
- Joan Veguer i Flaquer (1868-1869)[18]
- Llorenç Pedro i Creus (1870-1871)
- Josep Gener i Batet (1875-1876)
- Prudenci Rabell i Pubill (1876-77)[19][20]
- Narcís Gelats i Durall (1882-1883)[21]
- Josep Gener i Batet (1883-1884)
- Prudenci Rabell i Pubill (1885-1886)
- Josep Gener i Batet (1886-1887)
- Sebastià Figueras i Blat (1891-1893)[22]
- Prudenci Rabell i Pubill (1885-1886)
- Josep Gener i Batet (1886-1887)
- Prudenci Rabell i Pubill (1893-1894)
- Josep Aixalà i Casellas (1912-1913)[23]
- Narcís Gelats i Durall (1917)
- Ramon J. Planiol Arcelós (1942-1949)[24]
- Josep Tous Amill (1950-1955)[25]
- Ramon J. Planiol Arcelos (1956-1971)[24]
- Jorge Oller Oller (1999-2009)[26]
- Maria Dolors Rosich Leal (2010-actualitat)[11]
Presidents d'Honor: Felip Bohigas i Escalé, Narcís Gelats i Durall, Narcís Maciá i Domenech[27]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Independentista a l'Havana». La Vanguardia, 22-09-2015, p. 6.
- ↑ Rodríguez Ortega, 2010, p. 27.
- ↑ Rodríguez Ortega, 2010, p. 45-46.
- ↑ Joan Casanovas. Bread Or Bullets: Urban Labor and Spanish Colonialism in Cuba, 1850–1898. University of Pittsburgh Pre, 15 novembre 1998, p. 54–. ISBN 978-0-8229-7194-8.
- ↑ 5,0 5,1 Moisés Llordén Miñambres; Fernando Devoto Acerca de las migraciones centroeuropeas y mediterráneas a Iberoamérica: aspectos sociales y culturales. Universidad de Oviedo, 1995, p. 153–. ISBN 978-84-7468-867-2.
- ↑ Juan Andrés Blanco Rodríguez. El asociacionismo en la emigración española a América. UNED Centro Asoc. de Zamora, 2008, p. 57–58. ISBN 978-84-936871-0-6.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Hernández, Óscar «Empremta catalana a l'Havana». El Periodico de Catalunya, 28-06-2015 [Consulta: 22 setembre 2015].
- ↑ «Més de 10.000 imatges digitals de La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a l'Havana ingressen a l'Arxiu Nacional de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 11-06-2015 [Consulta: 22 setembre 2015].
- ↑ «Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rodríguez Ortega, 2010, p. 44.
- ↑ 11,0 11,1 Rodríguez Ortega, 2010, p. 36-38.
- ↑ 12,0 12,1 Rodríguez Ortega, 2010, p. 28.
- ↑ Rodríguez Ortega, 2010, p. 192.
- ↑ «Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rodríguez Ortega, 2010, p. 143.
- ↑ Rodríguez Ortega, 2010, p. 150.
- ↑ «Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rodríguez Ortega, 2010, p. 139.
- ↑ «Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rodríguez Ortega, 2010, p. 146.
- ↑ «Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cl - Li. Comissió Amèrica i Catalunya 1992, Generalitat de Catalunya, 1992. ISBN 978-84-7256-987-4.
- ↑ Ruiz García, Sergio. El asociacionismo español en Cuba. Un encuentro de identidades: el caso catalán (1840-1940), 2015, p. 194 [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ 24,0 24,1 Rodríguez Ortega, 2010, p. 338.
- ↑ Rodríguez Ortega, 2010, p. 104.
- ↑ Rodríguez Ortega, 2010, p. 406.
- ↑ Poblet, Josep Maria. Llibre D'Or 1840-1940 de la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña, 1940.
Bibliografia
- Rodríguez Ortega, Idania Ester. De Cataluña a Cuba... ¡Hacer las Américas! (en castellà). Grupo de Comunicación de Galicia en el mundo, 2010 (Crónicas de la emigración). ISBN 978-84-938464-2-8.
- La Beneficencia catalana de La Habana: 150 años de historia : 1840-1990 : Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña. Fòrum solidari, 1999.
Vegeu també
Enllaços externs
- Reglamento de la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña. L'Havana: Imp. M. Soler, 1851.
- «La Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña» Arxivat 2009-11-21 a Wayback Machine., El Blog de los catalanes de Cuba
- Digitalització de més de 10.000 imatges del repartiment de socors realitzat per l'entitat (1936-1946) dipositats a l'Arxiu Nacional de Catalunya
- Els que quedaren (Vanessa Batista, 2015)
