Candoshi-shapra

Infotaula de llenguaCandoshi-shapra
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.120 Modifica el valor a Wikidata (2017 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament de Loreto i Candoshi Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua natural
llengua aïllada
Llengües candoshi-chirino Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cbu Modifica el valor a Wikidata
Glottologcand1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecbu Modifica el valor a Wikidata
UNESCO579 Modifica el valor a Wikidata
IETFcbu Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1958 Modifica el valor a Wikidata

El candoshi-shapra (també coneguda com candoshi, candoxi, kandoshi o murato) és una llengua aïllada indígena americana parlada per alguns milers de persones a l'oest d'Amèrica del Sud al llarg del Chapuli, Huitoyacu, Pastaza i les valls del riu Morona. Hi ha dos dialectes, el chapara (també escrit shapra) i el kandoashi. És una llengua oficial del Perú, com altres llengües natives de les zones on es parlen i la llengua predominant en ús dels candoshi. Al voltant del 88,5 per cent dels parlants són bilingües amb castellà. La taxa d’alfabetització en candoshi-shapra és del 10 al 30 per cent i del 15 al 25 per cent en la segona llengua. Hi ha un diccionari candoshi-shapra i s’han codificat les regles gramaticals.

Classificació

El candoshi no està estretament relacionat amb cap llengua viva. Pot estar relacionat amb el llenguatge extingit i poc certificat chirino (llengües candoshi-chirino). Quatre paraules de chirino s’esmenten a Relación de la tierra de Jaén (1586), i s’assemblen a les paraules candoshi modernes. Es dóna una llista de paraules una mica més llarga en el mateix document pel rabona, a través de la frontera entre el Perú i Equador i inclou alguns noms de plantes que s’assemblen al candoshi, però aquestes paraules podrien ser fàcilment un préstec lingüístic.

Entre les llengües modernes, Loukotka (1968),[1] seguit per Tovar (1984), connecta el candoshi amb el taushiro (Pinche). Kaufman (1994) va proposar provisionalment una família lingüística Kandoshi–Omurano–Taushiro, amb candoshi com el més llunyà del trio. No obstant això, Kaufman (2007) va situar omurano i taushiro però no el candoshi en saparo–yawan.

David Payne (1981) proposa que el candoshi és relacionat amb el jívaro, que Payne anomena Shuar. Junts, shuar i candoshi formen una suposada família shuar-candoshi, per a la qual Payne (1981) proporciona una reconstrucció provisional de proto-shuar-candoshi.

Jolkesky (2016) classifica el candoshi-shapra com una llengua macroarawak.[2]

Contacte lingüístic

Jolkesky (2016) assenyala que hi ha semblances lèxiques amb les famílies lingüístiques cholon-hibito, jivaro, cahuapana, quítxua, kunza, mochika i pano a causa del contacte.[3]

Referències

  1. Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  2. Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas Arxivat 2022-01-22 a Wayback Machine.. Doutorado em Linguística. Universidade de Brasília.
  3. (tesi). 
  • Alain Fabre. 2005. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos: CANDOSHI[1]
  • Jolkesky, Marcelo. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Brasilia: UnB. PhD Dissertation. Available here.
  • Payne, David Lawrence. 1981. "Bosquejo fonológico del Proto-Shuar-Candoshi: evidencias para una relación genética." Revista del Museo Nacional 45. 323-377.

Bibliografia

  • Tuggy, J. C. (1966). Vocabulario candoshi de Loreto. (Serie Lingüística Peruana, 2). Yarinacocha: Summer Institute of Linguistics.

Enllaços externs

  • ELAR Collection: Documentation of Kandozi and Chapra (Candoshi-Shapra) in Loreto, Peru deposited by Simon Overall
  • Vegeu aquesta plantilla
Varietats castellanes
  • Amazònic
  • Andí
  • Costaner
  • Equatorial (Tumbes)
  • Loncco
Llengües
indígenes
Arawak
Campa
Piro
Alt Amazones
Occidental
Aimara
Bora–Witoto
Cahuapanes
Jívaro
Pano
Quítxua
Cajamarca–Cañaris
Central
Terres Baixes
Meridional
Tucanes
Tupí
Zaparoanes
Aïllades i altres
Llengües de signes
  • Llengua de signes peruana
  • Llengua de signes Inmaculada
  • Llengua de signes Sivia
  • Vegeu aquesta plantilla
Septentrional
Carib
Palikurrà
Pidjana
Alt Amazones
Nawiki occidental
Nawiki oriental
Central Alt Amazones
Manao
Meridional
Occidental
Paresí-Waurá
Piro
Paraná-Mamoré
Campa
No classificades
Macro-Arawakan
  • Arauán
  • Guahiban
  • Candoshi-Shapra
  • Munichi
  • Puquina
  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països