Els galidins (Galidiinae) són una subfamília de carnívors restringida a Madagascar, que inclou sis espècies classificades en quatre gèneres. Conjuntament amb les altres tres espècies de euplerins, formen part de la família dels euplèrids dins del subordre dels feliformes.[1] Els galidins són els carnívors malgaixos més petits, generalment amb un pes que oscil·la entre 500 i 1.500 grams. Són animals àgils i de potes curtes, i amb cues llargues i espesses.[2]
En alguns casos s'assemblen a les mangostes (família Herpestidae) de l'Àfrica continental i el sud d'Euràsia, amb els quals havien estat classificats prèviament[2] o, fins i tot, són descrits com a «mangostes de Madagascar».[3]
Taxonomia
Les relacions dels galidins amb altres carnívors han estat històricament controvertides. Fins a mitjans del segle xx, tots els petits feliformes, incloses les famílies actuals dels vivèrrids, herpèstids i euplèrids, estaven classificats en una única família sota el nom de Viverridae.[2] Els galidins, que comparteixen algunes característiques amb les civetes i genetes (actualment vivèrrids), i les mangostes (Herpestidae),[4] estigueren relacionats originalment amb tots ells,[4] encara que alguns han posat en dubte que s'haguessin de classificar en una subfamília diferent a les altres mangostes.[5] Quan la classificació de les mangostes com una família separada dels vivèrrids guanyà acceptació als voltants de l'any 1990, es classificaren els galidins juntament les altres mangostes dins la família dels herpèstids,[6] una classificació recolzada per l'anàlisi cladístic de les dades morfològiques.[2][7] A principis dels 2000, inferències moleculars filogenètiques, basades en dades de diversos gens, proporcionaren proves d'una estreta relació entre els galidins i altres carnívors malgaixos i de la separació respecte als feliformes del continent.[8][9] En conseqüència, tots foren reclassificats en una família única, els euplèrids,[1] més estretament relacionades amb les mangostes de la família dels herpèstids.[8]
Dins de la família dels euplèrids, algunes relacions segueixen sense estar clares, donat que proves de diversos gens i mètodes d'inferència, proporcionen dades contradictòries pel que fa a les relacions entre els galidins, la fossa i la civeta de Madagascar.[2][9] Les proves moleculars suggereixen que el gènere Galidia fou el primer dels quatre galidins en mostrar divergències i que els gèneres Mungotictis i Salanoia són els seus parents més propers.[9] Les proves morfològiques, per altra banda, donen suport a la relació entre Mungotictis i Salanoia, però suggereixen que Galidictis fou el primer gènere a mostrar divergències.[2]
La subfamília inclou els següents gèneres i espècies:[1]
Els galidins varien en mida des dels 500 grams de la mangosta de bandes estretes,[3] fins als 1.500 grams que pot pesar la mangosta de Wozencraft.[3] Tots tenen un aspecte general similar al de les altres mangostes, compartint amb elles un cos àgil suportat per potes curtes, així com una cua llarga i espessa, i un crani pla i allargat.[2]
Cadascun dels quatre gèneres té un patró característic de color que es reflecteix en el seu nom comú: la cua de la mangosta de cua anellada té anells de color marró i negre, les dues espècies del gènere Galidictis tenen bandes amples al cos, la mangosta de bandes estretes també té bandes al cos, però són més estretes i menys visibles, i la mangosta bruna de Madagascar té un pelatge de color marró fosc sense anells ni ratlles.[6] La majoria de galidins comparteixen la mateixa dentadura ( ), amb l'excepció de les dues espècies del gènere Salanoia que tenen una dentadura diferent ( ). Albignac[11] informa d'un únic molar a la mandíbula inferior de la mangosta bruna de Madagascar, mentre que Durbin[10] il·lustra i descriu un segon molar en les dues espècies del gènere Salanoia, que ambdós reconeixen.
Ecologia i comportament
Els galidins viuen generalment als boscos, amb l'excepció de la mangosta de Wozencraft i la de bandes estretes que viuen en hàbitats oberts. Totes les espècies caven caus per refugiar-se, mentre que algunes també fan servir forats als arbres. Totes sis espècies són principalment terrestres, encara que les mangostes de bandes estretes i les de cua anellada també grimpen als arbres. Com les autèntiques mangostes, els galidins són animals diürns, amb l'excepció de les dues espècies del gènere Galidictis. La reproducció té lloc durant l'estiu de l'hemisferi sud, excepte en el cas de les mangostes de Wozencraft, que ho fan durant tot l'any. Generalment, les femelles donen a llum una única cria per ventrada.
Les mangostes brunes de Madagascar, les de cua anellada i les de Wozencraft, viuen en solitari o en parelles o, de vegades, amb les seves cries, però les mangostes de bandes amples i les de bandes estretes viuen en grups socials més grans. La dieta varia entre les diferents espècies, amb les mangostes de bandes amples i les de cua anellada alimentant-se principalment de vertebrats, com lacertilis, granotes i rosegadors, i les altres espècies menjant més invertebrats, com insectes i escorpins. Les mangostes brunes de Madagascar i les de cua anellada, són conegudes per alimentar-se també de fruits.[6]
Referències
↑ 1,01,11,2(anglès) Wozencraft, W.C. 2005. Order Carnivora. Pàg. 532-628 in Wilson, D.E. i Reeder, D.M. (eds.). Mammal Species of the World: a taxonomic and geographic reference. 3rd ed. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 2 vols., 2142 pàg. ISBN 978-0-8018-8221-0
↑ 2,02,12,22,32,42,52,6(anglès) Yoder, A.D. i Flynn, J.J. 2003. Origin of Malagasy Carnivora. Pp 1253-1256 in Goodman, S.M. i Benstead, J. (eds.). The Natural History of Madagascar. University of Chicago Press.
↑ 3,03,13,2(anglès) Garbutt, N. 2007. Mammals of Madagascar: A Complete Guide. Yale University Press, 304 pàg. ISBN 978-0-3001-2550-4
↑ 4,04,1(anglès) Pocock, R.I. On some external characters of Galidia, Galidictis, and related genera. Annals and Magazine of Natural History (8)16:351-356.
↑(anglès) Lydekker, R. 1894. A hand-book to the Carnivora. Part 1, Cats, civets, and mungooses. London: Allen.
↑ 6,06,16,2(anglès) Nowak, R.M. 2005. Walker's Carnivores of the World. Johns Hopkins University Press, 313 pàg. ISBN 978-0-8018-8032-2
↑(anglès) Gaubert, P., Wozencraft, W.C., Cordeiro-Estrela, P. i Veron, G. 2005. Mosaics of convergences and noise in morphological phylogenies: What's in a viverrid-like carnivoran? Systematic Biology 54(6):865-894.
↑ 8,08,1(anglès) Yoder, A.D., Burns, M.M., Zehr, S., Delefosse, T., Veron, G., Goodman, S.M. i Flynn, J.J. 2003. Single origin of Malagasy Carnivora from an African ancestor. Nature 421:734-737.
↑ 9,09,19,2(anglès) Flynn, J.J., Finarelli, J.A., Zehr, S., Hsu, J. i Nedbal, M.A. 2005. Molecular phylogeny of the Carnivora (Mammalia): Assessing the impact of increased sampling on resolving enigmatic relationships. Systematic Biology 54(2):317-337.
↑ 10,010,1(anglès) Durbin, J., Funk, S.M., Hawkins, F., Hills, D.M., Jenkins, P.D., Moncrieff, C.B. and Ralainasolo, F.B. 2010. Investigations into the status of a new taxon of Salanoia (Mammalia: Carnivora: Eupleridae) from the marshes of Lac Alaotra, Madagascar (subscription required). Systematics and Biodiversity, published online in advance of print: 15 pp.
↑(anglès) Albignac, R. 1972. The Carnivora of Madagascar. Pàg. 667-682 in Battistini, R. i Richard-Vindard, G. (eds.). Biogeography and Ecology in Madagascar. The Hague: W. Junk B.B., Publishers
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
