Mangosta de Wozencraft

Infotaula d'ésser viuMangosta de Wozencraft
Galidictis grandidieri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN8834 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaEupleridae
GènereGalidictis
EspècieGalidictis grandidieri Modifica el valor a Wikidata
W. Christopher Wozencraft, 1986
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La mangosta de Wozencraft (Galidictis grandidieri), és un petit mamífer del gènere Galidictis.

Descripció

La mangosta de Wozencraft és molt més gran que les altres mangostes de Madagascar. Té una longitud del cap i del cos entre 32 i 40 cm, amb una cua que mesura entre 28 i 30 cm, i un pes que varia entre 499 i 589 grams.[1][2][3] També té les potes més llargues i els peus més grans que cap altra mangosta de l'illa.

El seu pelatge és de color marró clar o crema, amb vuit bandes fosques longitudinals que van des de les orelles a l'inici de la cua. Aquestes bandes són més estretes que els espais que hi ha entre elles. No hi ha cap informació publicada que indiqui que aquesta espècie presenti un dimorfisme sexual. Els mascles i les femelles tenen el mateix aspecte extern, encara que les femelles tenen unes glàndules odoríferes. Els joves són també com els adults, excepte per la mida.[1][2][3]

El crani d'aquesta espècie és més gran que el d'altres mangostes, té una cresta sagital ben desenvolupada i un os supraorbitari curt, i es podria dir que és un crani robust.[1]

La fórmula dental d'aquesta espècie està formada per 3 incisius, 1 dent canina, 3 o 4 premolars i dos molars, que sumen un total 36 o 38 dents. Aquesta variabilitat és deguda a la presència o manca del quart premolar a la mandíbula superior. La mangosta de Wozencraft es diferencia de la mangosta de bandes amples en el fet que té el musell més ample a la zona dels canins, i una mandíbula i uns premolars més llargs. Els canins d'aquestes mangostes encaixen l'un amb l'altre, facilitant la tasca d'esquinçar. Les dents trituradores còniques d'aquesta espècie són molt semblants a les de la mangosta menjacrancs de l'Índia.[1][2][3]

Distribució i hàbitat

Viuen al sud-oest de l'illa de Madagascar, van viure a l'àrea d'Itampolo i es creu que també podrien haver viscut a la regió de l'altipla de Mahafaly. Més recentment, se les ha vist a la Reserva de Tsimanampetsotsa. S'ha documentat que la superfície total d'ocupació d'aquesta espècie és de 43,200 ha.[4][3]

El seu hàbitat són les regions de deserts tropicals i subtropicals del sud-oest de l'illa, les quals reben entre 10 i 40 cm³ de precipitació anual. La vegetació d'aquests deserts espinosos estan formada per eufòrbies i Pachypodium (un gènere de la família de les apocinàcies). Gran part de la vegetació té espines, el que fa que sigui un paratge molt inhòspit pels éssers humans i dificulta la mobilitat dels investigadors. La Reserva de Tsimanampetsotsa està en cotes d'entre 38 i 114 metres d'alçada, i assoleix temperatures de fins a 47º.[5]>[3][6]

Comportament

La mangosta de Wozencraft és un animal nocturn. A causa de la intensa calor del seu hàbitat, viu en els forats en les formacions de pedra calcària durant el dia i surt de nit a caçar i alimentar-se. Les mangostes són relativament mòbils i no sempre es refugien en el mateix forat cada dia. Wozencraft va indicar que durant la captura d'aquests animals, semblaven relativament dòcils i no gaire excitables. S'ha registrat que els joves del gènere poden ser fàcilment domesticats, i s'asseuen a la falda del seu propietari. Si dos animals estaven viatjant junts i un era capturat en una trampa, l'altre es quedava a prop, fins i tot en presència d'humans. En general les conductes i pautes de comportament han estat difícils de documentar amb la telemetria de ràdio, a causa de l'accidentat terreny en el que viuen aquestes mangostes. La roca calcària fa que els senyals siguin difícils de rastrejar si l'animal s'endinsa a les roques, i la vegetació espinosa fa que sigui impossible moure's pel terreny sense grans impediments. Els nous mitjans de seguiment i observació d'aquest animal estan encara en desenvolupament.[7][6]

Els individus tenen una àrea de distribució d'entre 0,86 i 1,3 km².[6]

Dieta

La mangosta de Wozencraft s'alimenta d'invertebrats, especialment blatodeus gegants i escorpins. No obstant això, a causa de les seves fortes dents trituradores i del seu crani enorme, els científics sospiten que també s'alimenta de rosegadors i llangardaixos. Aquesta espècie cerca aliment en solitari o en parelles.[6]

Reproducció

Les mangostes de Wozencraft viuen en parelles. El sistema d'aparellament és aparentment monògam, tot i que la reproducció en aquesta espècie encara no ha estat estudiat en profunditat.[6] S'aparellen durant tot l'any, encara que només tenen un cadell per any.[6]

Encara que manquen detalls de la seva reproducció, altres espècies de mangosta de Madagascar tenen períodes de gestació de 72 a 92 dies (mangosta de cua anellada) o de 90 a 105 dies (mangosta de bandes estretes). Ambdues espècies donen a llum una única cria que pesa uns 50 grams al néixer. És probable que la mangosta de bandes amples tingui un període de gestació intermedi.[7]

Encara que no s'ha documentat la maduresa d'aquesta espècie, altres espècies de mangosta de Madagascar, assoleixen la maduresa física entre el primer i segon any d'edat, mentre que la maduresa sexual sembla que es produeix al voltant dels 2 anys.[7]

No s'han realitzat estudis específics del desenvolupament de la mangosta de Wozencraft, però sembla que és similar al d'altres membres de la família de les mangostes. Les mares solen tenir cura de les cries en una cova o cau d'algun tipus, brindant-los protecció, netejant-los i alimentar-los amb la seva llet. Com que aquesta espècie viu en parelles monògames, és probable que el pare ajudi a la mare en la cura dels cadells, encara que aquest fet no ha estat documentat. Els joves han estat observats amb les seves mares durant les últimes etapes del seu desenvolupament, encara que es desconeix a quina edat se separen eventualment de les seves mares.[7][6]

Esperança de vida

No existeix actualment informació documentada sobre l'esperança de vida o la longevitat de la mangosta de Wozencraft.

Comunicació

No existeix documentació sobre el mètodes de comunicació les espècies del gènerer Galidictis. No obstant això, se sap que produeixen olors, i que les femelles tenen unes glàndules odoríferes ben desenvolupades, presumiblement amb funcions comunicatives. Altres mangostes es comuniquen per mitjà de postures corporals e interaccions tàctils. És probable que aquesta espècie actuï de manera similar, a més d'emetre sons.[7][6]

Estat de conservació

Actualment només s'han trobat mangostes de Wozencraft als deserts espinosos del sud-oest de Madagascar. Sembla que, en general, són abundants en aquestes àrees, encara que amb la pèrdua d'hàbitat, a causa de l'increment del desenvolupament i l'extracció de fusta, la mida de la seva població ha començat a declinar. Encara cal investigar molt aquesta espècie per determinar la mida de la població i el grau del risc d'extinció. Per ara, els investigadors tracten de preservar la major quantitat possible de desert espinós del sud-oest de Madagascar, per aquesta espècie i altres animals i plantes endèmics d'aquesta regió.[6]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (anglès) Nowak, R. 1995. Malagasy Broad Striped Mongooses(On-line). Walker's Mammals of the World Online. Accessed June 15, 2004 Arxivat August 11, 2004[Date mismatch], a Wayback Machine.
  2. 2,0 2,1 2,2 (anglès) Postanawicz, R. 1997-2002. Malagasy Giant-striped Mongoose (Galidictis grandidieri) (On-line). Lioncrusher's Domain. Accessed 10/12/02[Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 (anglès) Wozencraft, W. 1986. A New Species of Striped Mongoose from Madagascar. Journal of Mammology, 67 (3): 561-571.
  4. (anglès) Goodman, S. 1996. A Subfossil Record of Galidictis grandidieri (Herpestidae: Galidiinae) from Southwestern Madagascar. Mammalia, 60 (1): 150-151.
  5. (anglès) Parks, D. 1996-2001. Madagascar Biodiversity and Conservation (On-line). Missouri Botanical Garden. Accessed 11/01/02 Arxivat 2004-12-07 a Wayback Machine.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 (anglès) Wozencraft, W. 1990. Alive and Well in Tsimanampetsotsa. Natural History, 12/90: 28-30.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 (anglès) Nowak, R. 1999. Walker's Mammals of the World, Sixth Edition. Baltimore and London: The Johns Hopkins University Press.

Bibliografia

  • (anglès) R. Andriatsimietry et al. (2009): Seasonal variation in the diet of Galidictis grandidieri Wozencraft, 1986 (Carnivora: Eupleridae) in a sub-arid zone of extreme south-western Madagascar. Journal of Zoology 279 (4):410-415. DOI: 10.1111/j.1469-7998.2009.00633.x

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de carnívors
Regne: Animalia  ·  Embrancament: Chordata  ·  Classe: Mammalia  ·  Infraclasse: Eutheria  ·  Superordre: Laurasiatheria
Subordre Feliformia
Nandiniidae
Civeta de palmera africana (N. binotata)
Herpestidae
(Mangostes)
Mangosta aquàtica (Atilax paludinosus)
Mangosta de cua gruixuda (Bdeogale crassicauda · Mangosta de Jackson (Bdeogale jacksoni · Mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes)
Mangosta d'Alexandre (Crossarchus alexandri · Mangosta d'Angola (Crossarchus ansorgei · Mangosta fosca (Crossarchus obscurus · Mangosta fosca del Camerun (Crossarchus platycephalus)
Mangosta groga (Cynictis penicillata)
Mangosta de Dybowsky (Dologale dybowskii)
Mangosta esvelta d'Angola (Galerella flavescens · Mangosta grisa del Cap (Galerella pulverulenta · Mangosta vermella africana (Galerella sanguinea · Mangosta esvelta de Somàlia (Galerella ochracea)
Mangosta nana de Somàlia (Helogale hirtula · Mangosta nana africana (Helogale parvula)
Mangosta comuna (Herpestes ichneumon)
Mangosta cuablanca (Ichneumia albicauda)
Mangosta de Libèria (Liberiictis kuhni)
Mangosta de Gàmbia (Mungos gambianus · Mangosta ratllada (Mungos mungo)
Mangosta de Selous (Paracynictis selousi)
Mangosta de Meller (Rhynchogale melleri)
Suricata (Suricata suricatta)
Mangosta petita asiàtica (U. auropunctata) · Mangosta cuacurta (U. brachyura) · Mangosta grisa de l'Índia (U. edwardsii) · Mangosta bruna de l'Índia (U. fusca) · Mangosta de Java (U. javanica) · Mangosta de collar (U. semitorquata) · Mangosta vermella de l'Índia (U. smithii) · Mangosta menjacrancs (U. urva) · Mangosta de coll ratllat (U. vitticolla)
Mangosta de musell llarg (X. naso)
Hyaenidae
(Hienes)
Hiena tacada (C. crocuta)
Hiena bruna (H. brunnea)  · Hiena ratllada (H. hyaena)
Pròteles (P. cristatus)
Felidae
Família gran recollida més avall
Viverridae
Família gran recollida més avall
Eupleridae
Família gran recollida més avall
Família Felidae
Felinae
Guepard (Acinonyx jubatus)
Caracal
Gat daurat africà (C. aurata) · Caracal (C. caracal)
Gat de Borneo (Catopuma badia · Gat daurat asiàtic (Catopuma temminckii)
Gat del desert xinès (Felis bieti · Gat domèstic (Felis catus · Gat de la jungla (Felis chaus · Gat de Pallas (Felis manul · Gat de la sorra (Felis margarita · Gat de peus negres (Felis nigripes · Gat salvatge (Felis silvestris)
Jaguarundi (H. yagouaroundi)
L. braccatus  · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi · Gat kodkod (Leopardus guigna · L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus)  · L. narinensis · L. pajeros  · Ocelot (Leopardus pardalis · L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus · Gat margay (Leopardus wiedii)
Serval (Leptailurus serval)
Linx del Canadà (Lynx canadensis · Linx nòrdic (Lynx lynx · Linx ibèric (Lynx pardinus · Linx roig (Lynx rufus)
Gat marbrat (Pardofelis marmorata)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis · Gat capplà (Prionailurus planiceps · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Puma
Puma (Puma concolor)
Pantherinae
Pantera nebulosa (Neofelis nebulosa · Pantera nebulosa de Borneo (Neofelis diardi)
Lleó (Panthera leo · Jaguar (Panthera onca · Lleopard (Panthera pardus · Tigre (P. tigris) · Pantera de les neus (P. uncia)
Família Viverridae (inclou les civetes)
Paradoxurinae
Binturong (Arctictis binturong)
Civeta de palmera de dents petites (Arctogalidia trivirgata)
Civeta de palmera de Sulawesi (Macrogalidia musschenbroekii)
Civeta de palmera emmascarada (Paguma larvata)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Hemigalinae
Civeta de palmera d'Owston (Chrotogale owstoni)
Civeta llúdria (Cynogale bennettii)
Civeta de palmera de Hose (Diplogale hosei)
Civeta de palmera ratllada (Hemigalus derbyanus)
Prionodontinae
Linsang ratllat (Prionodon linsang · Linsang tacat (Prionodon pardicolor)
Viverrinae
Civeta africana (Civettictis civetta)
Geneta d'Etiòpia (Genetta abyssinica · Geneta d'Angola (Genetta angolensis · Geneta de Bourlon (Genetta bourloni · Geneta crestada (Genetta cristata · Geneta comuna (Genetta genetta · Geneta de Johnston (Genetta johnstoni · Geneta rubiginosa (Genetta maculata · Geneta pardina (Genetta pardina · Geneta aquàtica (Genetta piscivora · G. poensis  · Geneta servalina (Genetta servalina · Geneta de Villiers (Genetta thierryi · Geneta tacada (Genetta tigrina · Geneta gegant (Genetta victoriae)
Linsang de Leighton (Poiana leightoni · Linsang africà (Poiana richardsonii)
Civeta de Malabar (Viverra civettina · Civeta tacada (Viverra megaspila · Civeta malaia (Viverra tangalunga · Civeta grossa de l'Índia (Viverra zibetha)
Civeta petita de l'Índia (Viverricula indica)
Família Eupleridae
Euplerinae
Fossa (Cryptoprocta ferox)
Eupleri (Eupleres goudotii) · E. major
Fossa
Civeta de Madagascar (Fossa fossana)
Galidiinae
Mangosta de cua anellada (Galidia elegans)
Mangosta de bandes amples (Galidictis fasciata · Mangosta de Wozencraft (Galidictis grandidieri)
Mangosta de bandes estretes (Mungotictis decemlineata)
Mangosta bruna de Madagascar (Salanoia concolor · S. durrelli
Subordre Caniformia (continua més avall)
Ursidae
(Ossos)
Panda gegant (A. melanoleuca)
Os malai (H. malayanus)
Os morrut (M. ursinus)
Os d'antifaç (T. ornatus)
Os negre americà (U. americanus)  · Os bru (U. arctos)  · Os polar (U. maritimus)  · Os del Tibet (U. thibetanus)
Mephitidae
(Mofetes)
Mofeta dels Andes (C. chinga)  · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii)  · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus)  · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Mofeta cuallarga (M. macroura)  · Mofeta ratllada (M. mephitis)
Toixó d'Indonèsia (M. javanensis)  · Toixó de Palawan (M. marchei)
Mofeta tacada meridional (S. angustifrons)  · Mofeta tacada occidental (S. gracilis)  · Mofeta tacada oriental (S. putorius)  · Mofeta tacada nana (S. pygmaea)
Procyonidae
Bassaricyon
(Olingos)
Olingo d'Allen (B. alleni)  · Olingo de Beddard (B. beddardi)  · Olingo de Gabbi (B. gabbii)  · B. medius · Olinguito (B. neblina)
Bassarisc de cua anellada (B. astutus)  · Bassarisc centreamericà (B. sumichrasti)
Coatí de nas blanc (N. narica)  · Coatí sud-americà (N. nasua)
N. meridensis · Coatí de muntanya (N. olivacea)
Kinkajú (P. flavus)
Os rentador menjacrancs (P. cancrivorus)  · Os rentador (P. lotor)  · Os rentador de Cozumel (P. pygmaeus)
Ailuridae
Panda vermell de l'Himàlaia (A. fulgens) · Panda vermell de la Xina (A. styani)
Subordre Caniformia (continua més amunt)
Otariidae
(inclou els ossos marins
i els lleons marins)
Os marí sud-americà (A. australis)  · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri)  · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis)  · Os marí antàrtic (A. gazella)  · Os marí de Juan Fernández (A. philippii)  · Os marí afroaustralià (A. pusillus)  · Os marí de Guadalupe (A. townsendi)  · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
Os marí septentrional (C. ursinus)
Lleó marí de Steller (E. jubatus)
Lleó marí australià (N. cinerea)
Lleó marí sud-americà (O. flavescens)
Lleó marí de Nova Zelanda (P. hookeri)
Lleó marí de Califòrnia (Z. californianus)  · Lleó marí de les Galápagos (Z. wollebaeki)
Odobenidae
Morsa (O. rosmarus)
Phocidae
Foca de cresta (C. cristata)
Foca barbuda (E. barbatus)
Foca grisa (H. grypus)
Foca de bandes (H. fasciata)
Foca lleopard (H. leptonyx)
Foca de Weddell (L. weddellii)
Foca menjacrancs (L. carcinophagus)
Elefant merí septentrional (M. angustirostris)  · Elefant merí meridional (M. leonina)
Foca monjo del Mediterrani (M. monachus)
Foca monjo de Hawaii (N. schauinslandi)
Foca de Ross (O. rossi)
Foca de Grenlàndia (P. groenlandicus)
Foca tacada (P. largha)  · Foca comuna (P. vitulina)
Foca del Caspi (P. caspica)  · Foca ocel·lada (P. hispida)  · Foca del Baikal (P. sibirica)
Canidae
Família gran llistada més avall
Mustelidae
Família gran llistada més avall
Família Canidae
Atelocynus
Canis
Xacal ratllat (C. adustus)  · Xacal comú (C. aureus)  · Coiot (C. latrans)  · Llop daurat africà (C. lupaster)  · Llop (C. lupus)  · Xacal de llom negre (C. mesomelas)  · Xacal d'Etiòpia (C. simensis)
Cerdocyon
Guineu menjacrancs (C. thous)
Chrysocyon
Llop de crinera (C. brachyurus)
Cuon
Cuó (C. alpinus)
Lycalopex
Guineu andina (L. culpaeus)  · Guineu grisa de Darwin (L. fulvipes)  · Guineu grisa argentina (L. griseus)  · Guineu d'Azara (L. gymnocercus)  · Guineu de Sechura (L. sechurae)  · Guineu cendrosa (L. vetulus)
Lycaon
Nyctereutes
Gos viverrí (N. procyonoides)
Otocyon
Otoció (O. megalotis)
Speothos
Gos dels matolls (S. venaticus)
Urocyon
Guineu grisa (U. cinereoargenteus)  · Guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (U. littoralis)
Vulpes
Guineu de Bengala (V. bengalensis)  · Guineu de Blanford (V. cana)  · Guineu del Cap (V. chama)  · Guineu de l'estepa (V. corsac)  · Guineu del Tibet (V. ferrilata)  · Guineu àrtica (V. lagopus)  · Guineu d'orelles llargues (V. macrotis)  · Guineu pàl·lida (V. pallida)  · Guineu de Rüppell (V. rueppelli)  · Guineu veloç (V. velox)  · Guineu roja (V. vulpes)  · Fennec (V. zerda)
Família Mustelidae
Guloninae
Eira
Taira (E. barbara)
Golut (G. gulo)
Marta nord-americana (M. americana)  · Marta de coll groc (M. flavigula)  · Fagina (M. foina)  · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii)  · Marta (M. martes)  · Marta del Japó (M. melampus)  · Marta gibelina (M. zibellina)
Marta pescadora (P. pennanti)
Helictidinae
Toixó d'Everett (M. everetti)  · Toixó de la Xina (M. moschata)  · Toixó oriental (M. orientalis)  · Toixó de Myanmar (M. personata)
Ictonychinae
Grisó petit (G. cuja)  · Grisó gros (G. vittata)
Turó ratllat africà (I. striatus)
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
Mostela ratllada sahariana (P. lybica)
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
Turó marbrat (V. peregusna)
Lutrinae
(Llúdries)
Llúdria del Cap (A. capensis)  · Llúdria d'ungles curtes oriental (A. cinerea) · Llúdria inerme del Congo (A. congicus)
Llúdria marina (E. lutris)
Llúdria de coll tacat (H. maculicollis)
Llúdria del Canadà (L. canadensis)  · Llúdria costanera sud-americana (L. felina)  · Llúdria cuallarga (L. longicaudis)  · Llúdria de Xile (L. provocax)
Llúdria comuna (L. lutra)  · Llúdria de Sumatra (L. sumatrana)
Llúdria de l'Índia (L. perspicillata)
Llúdria gegant (P. brasiliensis)
Melinae
Toixó de gola blanca (A. albogularis)  · Toixó porcí (A. collaris)  · Toixó porcí de Sumatra (A. hoevenii)
Meles
Toixó del Japó (M. anakuma)  · Toixó asiàtic (M. leucurus)  · Toixó (M. meles)
Mellivorinae
Ratel (M. capensis)
Mustelinae
Mustela
(Mosteles)
Mostela de muntanya (M. altaica)  · Ermini (M. erminea)  · Turó de l'estepa (M. eversmannii)Mostela del Japó (M. itatsi)  · Mostela de panxa groga (M. kathiah)  · Visó europeu (M. lutreola)  · Mostela de Java (M. lutreolina)  · Turó de peus negres (M. nigripes)  · Mostela (M. nivalis)  · Mostela de peus nus (M. nudipes)  · Turó comú (M. putorius)  · Mostela de Sibèria (M. sibirica)  · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa)  · Mostela d'Egipte (M. subpalmata)
Mostela tropical (N. africana) · Mostela de Colòmbia (N. felipei) · Mostela cuallarga (N. frenata) · Visó americà (N. vison)
Taxidiinae
Toixó americà (T. taxus)
Bases de dades taxonòmiques
ADW COL EOL GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL